Contrari al sentit

No us heu preguntat mai, quan s’acaba el dia i torneu a casa desprès de la feina (això els que en tingueu), on cony va tota aquella gent que va en sentit contrari al vostre? Què els empeny a allunyar-se d’on vosaltres trobeu refugi, descans i amor? Sí la felicitat està cap on tu vas, perquè van al revés? Sí el centre del món està al final del teu trajecte, què busca la gent a les antípodes? Desprès no és d’estranyar què la convivència sigui tan complicada i què ens costi tan posar-nos d’acord, quan la meitat del món ha escollit el sentit contrari i no encertes a endevinar el perquè. El que no tinc tan clar, i fa dies que li dono voltes, és qui mereix confiança, sí el que va en el teu mateix sentit, i per tant et dóna l’esquena, o bé, el que va en sentit contrari, però què et ve de cara? Qui està en possessió de la raó? Qui no equivoca el sentit? Qui té el millor dels sentits? O, simplement, a qui pertany el sentit comú? Un dia he de provar on va tota aquesta gent què no conec i què s’allunya de la meva casa.