Cromos

Cromo 14 

I ara, la veritat: la primera part la obviaré per absurda, repetitiva i absolutament fora de lloc. Aquest friki patina més que la pista de gel del Central Park. Pel que fa a la segona part de la seva desargumentació, només fer-li veure que un “atac” des de dins de la democràcia amb eines democràtiques i fent servir els instruments que la mateixa democràcia té establerts, no pot ser mai un atac. En tot cas, una manera democràtica i legítima de canviar una determinada realitat. La democràcia, senyor Ibarra, ja ho té això: permet canviar les coses des de dins sense utilitzar els tancs, les armes de destrucció massiva, ni el napalm. A veure si ens anem enterant.

La mare que el va parir

Salomó i la misèria moral 

Curiosa, si més no, la forma de funcionar del cervell humà, o, en el seu defecte, d’allò que hauria de funcionar com a cervell humà. Sovint són innecessaris els acurats, acadèmics i científics estudis de personalitat per saber realment com és cadascú. Només cal observar les seves reaccions primàries davant de fets puntuals per conèixer en profunditat que s’amaga darrera de cada individu. Per a mostra, un botó: els dos darrers partits de la Champions del Barça i el Madrid han estat una font inesgotable i força reveladora de les grandeses i de les misèries del comportament humà. 

Per una banda, les reaccions més viscerals, demolidores i sarcàstiques a la desfeta del Barça varen venir, curiosament, d’aficionats d’un club que mai ha jugat la Champions, ni mai la jugarà. Aficionats desficiosos que malviuen la seva mesquinesa estacats en una mediocritat castrant i devastadora. La seva és una existència diferida i no són res sense l’objecte del seu desig, alhora, del seu neguit. Persones en blanc i negre que fan del negatiu el seu paisatge quotidià. 

Per l’altra banda, i no menys reveladores, les reaccions dels que gaudeixen amb els fracassos aliens més que amb els propis èxits. Aquells per als que un mal dia s’arranja, es compensa i s’oblida amb un mal dia del veí. Unes persones per a les que res és tan important i satisfactori com veure el patiment i el desconsol en el rostre del pròxim. 

Em ve al cap aquell passatge bíblic on el rei Salomó havia de decidir quina de les dues dones que reclamava la maternitat del nadó era la veritable mare. Davant la proposta de partir el nen per la meitat i donar un tros a cada dona, la veritable mare va renunciar al seu fill en favor de la impostora per tal de que el nen visqués. Aquests dies hem pogut veure alguna que altre mare autèntica, però, i no és menys cert, hem vist moltes més d’impostores que preferien sacrificar el nen per generalitzar i estendre el desastre.

M'agrada quasi tant com a tu

Copiant l’error 

Primer esculls un bàndol. Desprès, immediatament sense perdre un instant i entre aquelles persones que militen en el teu nou bàndol, en tries una que et cau simpàtica o et mereix confiança i l’eleves a la categoria d’oracle. 

A partir d’aquell precís moment, tot allò que faci o digui aquella persona serà llei per a tu i maldaràs per exportar-ho a tot el teu cercle d’amics, coneguts i saludats. Creuràs els seus arguments, les seves propostes. Riuràs els seus acudits i festejaràs el seu ingeni. Seràs permeable als seus suggeriments i cridaràs les seves consignes. Veuràs a través dels seus ulls i escoltaràs a través de les seves orelles. Aniràs prenent, poc a poc, el seu color i la seva forma per acabar sent la seva ombra, la seva copia i perpetuaràs, més enllà dels límits, l’error de la seva existència. 

Copiant l’error, t’equivoques.

Cromos

Cromo 13

I ara, la veritat: les consultes populars i lliures, mai són il•legals. El que si que és il•legal, a banda d’una abominable arbitrarietat, és l’ús de la força, la violència per torçar la voluntat democràtica expressada a les urnes sense cap mena de coacció. La Nuez pot tenir la closca molt dura, però, amb una mica d’esforç, fins i tot ella ho pot arribar a entendre.

En forma

El semen ja no és el que era 

Segons les dades del servei d’andrologia de l’hospital Doce de Octubre de Madrid, una tendència que coincideix amb altres investigacions efectuades en altres països europeus i als Estats Units, la quantitat i qualitat del semen dels humans s’ha reduït significativament. Els experts s’atreveixen a puntualitzar que l’estrès, els productes contaminants, la manera de vestir i els hàbits alimentaris són els màxims responsables d’aquesta nova realitat. 

Puc estar d’acord en tres dels quatre punts que es destaquen, però no pel que fa a l’estrès. No em crec que la baixa qualitat del semen que produïm tingui res a veure amb l’estigmatitzat estrès. No em fareu creure que la situació d’un cromanyó davant la seva realitat quotidiana era menys estressant que la que patim actualment. I els serfs de la baixa edat mitjana? Què potser ho tenien fàcil davant els capricis del Comte de torn, la fam i la devastadora pesta? O les generacions de les grans guerres que van devastar el món de punta a punta? Clar que aleshores no es feien saberuts estudis sobre la quantitat i la qualitat del semen d’unes persones que, amb prou feines, arribaven als quaranta anys de vida, delmats per tragèdies irrebatibles. 

Crec, senzillament, que el semen és intel•ligent i té una capacitat natural per captar la realitat que li toca viure i, en conseqüència, adaptar-se a les necessitats del moment. El tema no estaria tant en la quantitat o la qualitat del semen, sinó en la quantitat de vegades que el fem servir i la qualitat dels actes en els que el vessem.

Tot un poema

El cel del CE Europa 

A can Europa, i si les coses no es torcen, es prepara un dels millors moments (històrics moments) que es podien imaginar. Ni els més vells del llogaret recorden un final de temporada amb tantes i tan bones expectatives. 

El Primer Equip, l'equip de referència, a punt d’aconseguir la possibilitat de disputar el play off d’ascens a 2a. B i, encara no està del tot descartat, que es pugui classificar en primer lloc. Un miracle si tenim en compte d’on es ve i les circumstàncies que varen estar a punt d’estroncar aquest projecte. 
El Femení A, per la seva banda, acaba de recuperar la categoria que va perdre la darrera temporada i que l’habilita, de ple dret, a tornar a la Nacional. Un futbol femení que no interessa a pràcticament ningú del Club i que, funcionant per lliure, ho fa molt i molt bé. 
El Juvenil A, desprès d’anys al purgatori de la Nacional i malgrat el seu entrenador, està a un pas, a només un pas, de certificar el retorn a la màxima categoria, recuperant la Divisió d’honor gràcies a una de les millors promocions de futbolistes que ha donat el Club en molts anys. 
I finalment, l’Europa B, un equip acabat de crear i que milita a la Quarta Catalana, malgrat els interrogants que una aposta d’aquesta mena suscita i l’ostracisme i l’abandonament en el que s’ha mogut, està a només un punt de disputar la promoció per pujar a Tercera. 

Es miri com es miri, és tot un èxit per al Club i, encara més, per a totes aquelles persones que amb el seu dia a dia, el seu abnegat sacrifici i el seu compromès silenci, ho han fet possible.

Enhorabona a tots ells i, recordar una vegada més que, malgrat tot, l’autogestió funciona. 

Per aquells que ho vulguin escoltar, els darrers versos del poema del Mio Cid: 

Mio Çid Ruy Diaz por Burgos entrava, 

en su conpanna LX pendones. 

Exienlo ver mugieres e varones, 

burgeses e burgesas por las finiestras son, 

plorando de los ojos tanto avien el dolor. 

De las sus bocas todos dizian una razon: 

«¡Dios, que buen vassalo! ¡Si oviesse buen sennor!»

La Codorniz antològica

La millor revista d'humor de la Història

¿Humano? 

Doncs bé, m’agradaria saber a partir de quin desafortunat moment us heu convertit en el que sou?

 

Cromos

Cromo 12  

I ara, la veritat: a l’any 1973 a Espanya, les reunions polítiques eren il•legals, la Guardia Civil, no. El mateix any, els partits polítics i els sindicats eren il•legals, la Guardia Civil, no. També el mateix any, el PSOE era il•legal a Espanya i la Guardia Civil, no. Que fa que la Guardia Civil sempre hagi estat legal a Espanya i les iniciatives democràtiques i els seus instruments no? M’ho pot explicar senyor Leguina?

Entrevista a Pep Gràcia (Directiu Camp de l'Àliga) per europatv

De totes les bates, una

Canvi de cromos 

De cara al proper diumenge prometo, solemnement, tornar al mercat de Sant Antoni per veure de canviar la meva col•lecció de cromos d’herois indepes per una d’animals exòtics en perill d’extinció. Ja us avanço que no serà fàcil. Fa més de dos mesos que ho intento i no hi ha manera d’aconseguir-ho. El passat cap de setmana, sense anar més lluny, un il•luminat, veient el meu estat d’extrema necessitat i la desesperació liquada en el els ulls, em va fer una proposta absolutament indecent: 10x1. Jo li donava 10 dels meus cromos i ell, a canvi, només me’n donava 1. Quin abús! Cert que els meus cromos són deplorables i fan angúnia, però d’això voler treure’n un profit desproporcionat, no hi ha dret. Acceptaria un 2x1 i, a molt estirar, un 3x1. A última hora del matí podria arribar, empès pel pànic, a un desesperat 5x1, però aquesta seria la meva darrera renúncia. Fins aquí podríem arribar! No dic que sigui fàcil canviar un Ibarra i un Boadella per un desvalgut porquet vietnamita. O un Aznar i un Leguina per un camaleó comú. O un Cañas i una Cospedal per un escurçó de les Rocalloses. O una Aguirre i un Losantos per una boa constrictor. Però la meva determinació no té aturador. Estic disposat a no defallir en l’intent i res ni ningú podrà apartar-me del meu higiènic objectiu.

Fum pels queixals

Gran Ovidi Montllor 

Algú de Canal 9 va dir “yo el valenciano lo entiendo, pero no lo hablo”, i l’Ovidi va dir “com el meu gos” I prou. Gran Ovidi.

El paraigua del temps

Cromos

Cromo 11 

I ara, la veritat: el senyor Iglesias juga brut. Gens sorprenent si tenim en compte el seu perfil i els seus antecedents. Que faci una afirmació d’aquesta mena no pot ser en cap cas censurable perquè, lamentablement, s’ajusta a una tràgica realitat. Hipernacionalismes agressius com el d’Àustria, Alemanya, Rússia, França, Gran Bretanya, Japó,...sense oblidar Espanya amb la seva cruenta guerra civil, varen ser els causants d’una de les etapes més fosques i dramàtiques de la Història. La seva intolerància, la intransigència, la supèrbia i la manca d’intel•ligència van portar el món al llindar de l’abisme. Fins aquí res a dir. Però que faci aquests comentaris relacionats amb Catalunya i la seva legítima i pacífica aspiració a l’Estat propi, és d’un desvergonyiment que clama el cel. Deu ser que el senyor Iglesias no s’ha llegit la història o, directament, és un ignorant per fer afirmacions d’aquesta mena. Això o, senzillament, és un falsari amb uns objectius ben definits com els que tenien Àustria, Alemanya, Rússia, França, Gran Bretanya, Japó,...i la pròpia Espanya.

Per un grapat d'euros

El CE Europa entre la caixa i la faixa 

CIRCULAR: RENOVACIÓ DE PLAÇA • CURS 2013/2014

Benvolgudes famílies: Ja estem a la recta final de la temporada 2012/2013. L'Escola ja prepara la nova temporada i necessita saber quines previsions de nois i noies renovaran. A partir del proper dia 22 d’abril, obrirem la renovació pel nou exercici 2013/2014, i fins el 31 de maig, aquesta renovació serà exclusiva pels nens que actualment juguen a l’Escola. 

Informem que alguns torns tenen places limitades i es farà la renovació per rigorós ordre d’inscripció. Les famílies hauran de fer el pagament de la renovació en efectiu o en targeta (135€). La inscripció és necessària fer-la personalment, donat que cal signar la fitxa, marcar el torn d’entrenament i confirmar dades. A partir del 3 de juny del 2013 obrirem la inscripció externa i no hi haurà, llavors, preferències, pel que us demanem que renoveu la inscripció dels vostres fills el mes aviat possible i així tenir la plaça reservada. 

M’he obligat a transcriure literalment el text que ha enviat l’Europa a les famílies, i que ha sortit publicat a la web del Club, per mirar de ser el més fidel possible al comunicat i evitar aventures subjectives que puguin donar peu a interpretacions esbiaixades. 

En primer lloc, ens haurem de felicitar tots plegats per el transfons de renovació que destil•la el text: en tretze línies hi apareix fins a 6 vegades la paraula renovació, al marge del títol, és clar. Que l’Europa necessita reordenar, regenerar, modernitzar i renovar les seves estructures i les persones que dirigeixen els seus destins, és una evidència inapel•lable, alhora que una solució força higiènica. Però que aquesta esperada renovació arribi, única i exclusivament, de la mà d’un text enverinat que és un veritable torpede a la línia de flotació de l’economia familiar, és de jutjat de guàrdia. 

No vull creure que, darrera la pretesa renovació, s’amaga l’afany recaptatori, l’extorsió sota amenaça i la gasiveria d’una Direcció que, davant l’imminent disputa del play off del Primer Equip, necessita urgentment omplir la caixa. 

Fent un càlcul ràpid: 800 nens, pel cap baix, a 135 euros per barba, dóna la bonica xifra de 108.000 euros. Un pessic prou interessant que ha de permetre al Club disputar el somiat play off i tapar algun que altre molest forat. 

Al marge de tenir l’aparença d’un atracament en tota regla, aquesta mesura no genera nous ingressos, sinó que n’avança els que ja estaven pressupostats. Què passarà quan aquests diners es gastin i no es pugui recórrer (com sempre) a la salvadora Escola i al Futbol Base perquè les quotes ja estan exhaurides?

Que el CE Europa és un Club modest i que la seva economia és la que és i no dóna per més, prou que ho sabem. Però, aleshores, no cal distreure al personal amb una semàntica avançada. Que s’expliqui la realitat obertament i que es busquin fórmules transparents, coherents i consensuades per fer front a les eventualitats que sorgeixin. Disfressar la necessitat amb mesures inclements no porta més que a la desafecció i al rebuig.

Falsament tou

Pallús 

Una dona d’uns trenta anys, veient un partit de futbol de quarta catalana on juga el seu marit, li crida a l’àrbitre: Cabrón, hijo de puta, pallús! 

Una nena, la seva filla de 7 anys, asseguda al seu davant, es gira i li pregunta: mama que és un pallús? 

Això, encara que us sembli una fantasia, és real com la vida mateixa. Virídic, que diria la meva mare. 

La nena, molt ben informada pel que es veu, no pregunta a la seva mare que és un cabró o un fill de puta. No. La nena només s’interessa per allò que desconeix. Què cony deu voler dir pallús? Cabró, fill de puta,...són paraules habituals, conceptes habituals, que la nena té força integrats i que no necessiten cap mena d’explicació. La nena de 7 anys sap perfectament que és un cabró i qui és un fill de puta. Els seus pares, els seus qualificats pares, s’han encarregat d’ensenyar-li. 

Pallús? El seu significat ja l’aprendrà quan sigui gran, perquè a la seva família i en el seu entorn no n’hi cap de pallús.

Bull de llengua

La llengua d’un contra la llengua de tots 

No entenc l’escàndol que ha desencadenat en el sector educatiu català, en la pròpia consellera Irene Rigau i en amples sectors de la societat, la decisió del Tribunal Superior d’obligar a una aula a canviar l’ idioma vehicular si hi ha un alumne que ho demana. Canviar al castellà, evidentment. No entenc, insisteix-ho, que no s’accepti fer per llei a l’escola, allò que passa normalment en tots els altres àmbits de la nostra societat. Que potser en les tertúlies no es parla castellà quan hi ha una sola persona que parla castellà? Que potser no es passa al castellà quan quatre amics es troben i un d’ells no parla el català? Que no es parla castellà en les reunions de feina si hi ha una sola persona que parla el castellà? Que no parlem en castellà quan anem a comprar el pa i la dependenta ens parla en castellà? Que no cedim sempre i davant de qualsevol situació en que el nostre interlocutor encara que faci trenta anys que viu a Catalunya no parla el català? Perquè doncs, la llei ens escandalitza? Només està posant sobre paper allò que passa realment al carrer i sobre el que ningú discuteix. Que podem esperar d’un país que està sotmès a un altre país, que té un altre idioma hegemònic i que sempre ens l'ha volgut imposar? Aquestes coses no acostumen a canviar per llei, és la gent la que ha d’estar convençuda de la vigència de la seva pròpia llengua. Recuperar l’autoestima i, evidentment, la independència, és bàsic perquè les lleis impositives de qualsevol Tribunal aliè quedin sense efecte.

T'ho miris com t'ho miris, sempre suma 33

Qui l’encerta l’endevina 

M’ha agradat molt l’article aparegut a la web del CE Europa i que feia referència al nomenament del senyor Isern,  alhora president de la Fundació del Club, com a nou Director General de Trànsit de la Generalitat. Un fet destacable i que posa de manifest el rellevant protagonisme que dia a dia va agafant el CE Europa en la nostra societat civil. És molt important que la web del CE Europa es faci ressò de tot allò que afecti directa i indirectament el funcionament del Club per acostar-nos a la seva veritable dimensió. Està molt bé que una finestra tan important i valuosa com la web del CE Europa doni veu a totes aquelles noticies d’interès per als seus socis i els seus aficionats. 

M’ha agradat, doncs, aquesta noticia, quasi tant com la que va aparèixer fa uns mesos i que feia referència a la formació d’una nova plataforma vinculada al Club amb el nom d’Arrels Europeistes i que està formada per quatre socis “de tota la vida” amb la voluntat d’enfortir el teixit social del Club i fer militància de l’europeisme. 

Amb aquest esperit obert i transparent, donant veu a totes les opinions i tendències, la web del CE Europa i, subsidiàriament, la direcció del Club, demostren, un cop més, el seu gran compromís democràtic. Enhorabona a tothom.