Animals al Kruger

Punxades al Kruger

El Parc Kruger

Pujades CD  2 – CE Europa  3

Juvenils, segona divisió. Grup 13

El Parc Kruger és una de les principals reserves africanes i, sens dubte, la més important de Sud-àfrica. Una reserva natural, tant pel que fa a la flora com a la fauna. En ella es poden trobar una gran varietat i quantitat d’animals en estat salvatge, això el fa un lloc ideal per als safaris fotogràfics i per a tots aquells amants de la natura en estat pur.

Fet aquest preàmbul, us serà més fàcil d’entendre la sensació que he tingut quan, l’expedició del Juvenil D de l’Europa, ha visitat les instal·lacions del Pujades CD per a disputar el seu partit de lliga.

Jo, que he tingut la sort de visitar el Parc Kruger i la desgràcia de “perdrem” al camp del Pujades, puc afirmar amb rotunditat i coneixement de causa que els animals del primer són infinitament més “civilitzats i racionals” que no pas els del segon. És més, sí els barregéssim i els poséssim a tots en una sola gàbia, els del Pujades acabarien per menjar-se als amansits animals del Kruger, no en tinc cap dubte.

No podem dir que no anàvem avisats: Mantingueu-vos en grup. No traieu la ma per la finestra. No baixeu del cotxe. No us endinseu per la selva. No abandoneu els camins. No doneu de menjar als animals. No feu moviments sobtats que puguin excitar als animals. I un munt de recomanacions totes elles per mantenir i salvaguardar la nostra seguretat. Doncs ni així hem pogut restar sans i estalvis. Malgrat observar amb rigorositat totes aquestes advertències no ens hem pogut lliurar de les “mossegades”, cops, improperis, amenaces,...d’uns cubistes essers malignes. Quin ha estat l’error de l’Europa? Primer, intentar jugar a futbol i segon, cometre l’estupidesa i/o la imprudència de guanyar.  

Els animals del Kruger són animals amb un grau d’evolució molt més elevat que els nadius de Can Pujades. Tenen un punt de sofisticació, d’exquisidesa que els fa ser receptius als visitants. Entenen als forasters com a complement de la seva pròpia existència i comparteixen amb ells una relació molt civilitzada. En canvi, els espècimens de l’altre parc, els “pujadets”,  tenen el nivell evolutiu d’una ameba –sent molt generosos en el comparatiu-. Agressius i primaris, rebutgen tota relació civilitzada i el contacte amb qualsevol mena de racionalitat. El seu habitat malsà els fa ser perillosament violents, perquè és en un entorn violent on es troben còmodes i on els seus comportaments irracionals es justifiquen.  

He vist moltes bèsties al llarg de la meva vida, les he estudiat i fotografiat abundosament, però la natura no deixa de sorprendrem constantment i sempre et pots trobar, com avui, especies animals amb les que no comptaves i que són, creieu-me, molt difícils de classificar.

Allà, prop de la Rambla Prim, entre Pujades i Puigcerdà hi ha una clariana en mig de la selva. Els locals hi han pintat unes ratlles al terra simulant un camp de futbol, però no us deixeu enganyar, no s’hi practica cap esport reglat, a molt estirar, unes feres paleolítiques cacen incauts visitants. Allí, en aquell bestioler , no hi trobareu la pau i sí, malgrat tot decidiu anar, no porteu una càmera de fotos per a fer el safari fotogràfic que us han promès, millor aviseu els mossos que facin les fotografies per vosaltres.

Posats a triar, no ho dubteu, aneu al Kruger, allí els animals tampoc saben parlar ni llegir ni escriure, però, quan te’ls mires, com a mínim et somriuen i no li espatllen la moto a l’àrbitre.   

La porta del Kruger

I els altres què són?

Sense impunitat

Sempre és millor suposar que tots saben la veritat o que la coneixeran, perquè o ja és així o ho serà.

Quina creu!

Indefinicions 23

Regat: acabat de regar

Partit: separat en dos o més trossos

Doble partit: també és mala sort!

Parlar al camp: xerrada entre pagesos

Panadera: dona de forner (d’origen castellà)

Paquet: prominència masculina darrera la cremallera

Mundialista: molt espavilada

Llançar: poblet de la Costa Brava

Lliure: ...per no plorar

Localitat: lo bo

Llenya: en català, plena

Traspassar: deixar aquesta vida

Transferible: extremadament sensible

Tornada: part central i repetitiva d’una cançó

Trio arbitral: conflicte de parella

Trofeu: més lleig que un tro

Veure porteria: repartidor de correu comercial

Xiulet: una mica fatxenda  

Llums de Sud-àfrica

Ombres de Sud-àfrica

+

A poc per a la celebració de les eleccions presidencials a Sud-àfrica, resulta que un dels candidats més ben posicionats i amb serioses opcions a guanyar-les es diu Jacob Zuma.

No deixa de ser una bona noticia que, un polític amb ambicions de govern, s’anomeni Zuma. I esperem d’ ell que faci honor al seu cognom i doni al país africà l’estabilitat i el progrés que li cal per ficar-se de ple al segle XXI i deixi de banda tots els fantasmes que l’han perseguit històricament.

Un polític que sumi sempre serà benvingut a l’Àfrica, a Europa o a Mart (quan arribi el moment). Bé, un polític o qualsevol persona, sigui quina sigui la seva professió i/o dedicació.

Lamentablement la suma és, en l’actualitat, una de les operacions matemàtiques menys utilitzades i, alhora, desprestigiades. Quasi tothom ha après a restar, dividir i, fins i tot, a fer fraccions; oblidant-se de sumar i ja no diguem de multiplicar.

Sigui ben trobat senyor Zuma i que el seu exemple s’estengui per tot els racons del planeta. Només m’atreveix-ho a demanar-li una cosa: cada vespre, al acabar la jornada, faci una aturada, una petita reflexió sobre el significat del seu cognom. Res més i moltes gràcies.  

Solitaritat

Calladament

Des d’aquesta aspra solitud et penso.

Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles

els pollancs que miràvem en silenci

des del portal de casa.

 

Tantes coses

se m’han perdut amb tu que em resta a penes

l’espai de ni mateix per recordar-te.

 

Però la vida, poderosa, esclata

fins i tot en un àmbit tan estricte.

Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,

el verd proclama vida i esperança

i jo visc, i és vivint que puc pensar-te

i fer-te créixer amb mi fins que el silenci

m’engoleixi com t’ha engolit per sempre.

 

Miquel Martí i Pol

Contracultura

Ajoblanco amb carxofes

A mitjans dels anys 70, sota el regnat d’ Ajoblanco i en plena efervescència de la contracultura, vaig integrar l’hàbit de regalar, per Sant Jordi, una carxofa a la meva companya en comptes de l’ensucrada i popular rosa. El significat últim d’aquest fet no era un altre que palesar el meu desacord amb els costums burgesos i manifestar la meva oposició a tots aquells tics de caire tradicionalista que representaven uns valors que calia subvertir. La idea era oposar-se, encara que només fos per sistema, a tot allò que provenia del passat. Canviar-ho tot perquè sí , sense el mínim anàlisi, encara que això signifiqués regalar una carxofa i menjar-se un estofat de roses. El temps ha anat posant, per sort,  cada cosa al seu lloc: cada rosa al seu didal i cada verdura a la seva olla. Cal que els canvis, necessaris per altra banda, aportin solucions positives i una millora respecte al passat. Canviar per anar a pitjor, per estètica o, simplement per sistema, és un mal negoci. Un atzucac que et fa perdre el nord i atordeix els sentits fins el punt de neutralitzar els petits plaers de la vida: l’olor i el color d’una rosa o el sabor i la textura d’una carxofa.

Demà em miraré un Ajoblanco amb certa nostàlgia condescendent, regalaré roses a dojo i per sopar em cruspiré un bon plat de carxofes a la brasa. Tot, això sí, esperant el nou canvi.    

Nº 18 - Gener 1977 - 50 PTES.

Aprilia al país de les meravelles

Lliçó d’humilitat

Fa pocs dies va tenir lloc al CAT (Centre Artesà Tradicionarius)  el lliurament anual del Premis Vila de Gràcia 2008. Premis en reconeixement a aquelles entitats, col·lectius i persones que han destacat per la seva tasca cívica, social, educativa, innovadora,...dins el teixit social gracienc.

El premi a la millor actuació comunicativa i/o difusió va ser per a Conxa García i el seu programa Ones de Dones de Ràdio Gràcia.

El premi va ser un més del 9 que es varen repartir en total. Però la seva singularitat, el fet pel que el vull destacar, va ser, justament, quan la premiada es va adreçar al públic assistent per a donar les gràcies. Ja al final del seu breu parlament va recordar, amb emoció continguda: “Aquesta mateixa tarda intentava explicar-li a la meva mare –la meva mare pateix alzeimer- que m’havien concedit un premi, un premi que em feia molta il·lusió. La meva mare em mirava amb cara de sorpresa, sense entendre ben be el que li volia dir i al cap de 10 minuts ja ho havia oblidat completament”. I acabava dient la Conxa: “Quina gran lliçó d’humilitat”.

Enorme Conxa, enorme la lliçó que has rebut i la lliçó que ens has donat.  

Dolça Melua

Sara ferida

La María

La tinc al davant. Es diu María. I és un bé de Déu. Fa dies que li dono voltes i no se com abordar-la. Com dir-li que l’estimo. Com declarar-li el meu desig. Com endur-me-la al llit. És la dona més bella del món i em moro per tenir-la.
D’avui no passa, quan arribi li penso fer saber que no puc estar ni un dia més sense ella i li demanaré si vol ser la meva amant. Estic segur que serem molt feliços i...
I si em diu que sí. I sí ens llencem a una relació de passió desbocada. I sí ens abandonem als plaers del sexe fins a l’èxtasi més rotund. I sí poc desprès no podem viure l’un sense l’altre. I sí volem anar més enllà d’una relació purament física. I si més tard ens plantegem deixar les nostres respectives parelles, deixar-ho tot i compartir les nostres vides. Formar una nova família. Tenir una llar comuna, una hipoteca, unes factures i,... I sí comencem a perdre el desig de l’altre. I si la monotonia se’ns instal·la a casa. I si un dia acaba per avorrir-me i es converteix en un malson. I si un dia em diu: t’odio, ets insofrible!
Saps que María, per mi te’n pots anar a la merda!

Mala ombra

Autocomplaença: mirall trencat

Per a guanyar una lliga no sempre cal ser bo, la majoria de vegades n’hi ha prou amb ser regular. De res serveix ser millor, en els enfrontaments directes contra el màxim rival en l’aspiració pel títol, i per contra, deixar escapar els punts en els partits, a priori, més assequibles. No fallar contra els equips de dalt no et garanteix absolutament res, en canvi sí que ho fa, el fallar el menor nombre de cops. Els equips molt i molt bons, acostumen a tenir un toc de genialitat que els fa inconstants i, alhora, imprevisibles. Tot el que tenen de brillant en moments puntuals, ho tenen de gris en aquells partits on el rival no els motiva. La genialitat, la qualitat, són ganivets de doble tall i acostumen a ser insuficients sinó van acompanyades d’altres components imprescindibles per aconseguir els objectius proposats. Són justament aquells equips més limitats en els aspectes tècnics i conscients de les seves pròpies limitacions, els que, per compensar-les, es motiven més, s’esforcen més, treballen més, s’impliquen més,...en definitiva, fan que allò que els hi manca passi desapercebut i mantenen així una regularitat que, la genialitat, no garanteix.

Estem acostumats a veure com, desprès d’aconseguir un triomf vital i molt difícil, tot aquest guany se’n va a n’oris a la jornada següent per culpa d’un relaxament inacceptable i profundament decebedor. Fer el més difícil per caure en el més fàcil. Passar d’aspirar a tot a ser escombrat sense pal·liatius ni excuses en una sola setmana. De la mel als llavis a la fel més amarga en un obrir i tancar d’ulls.

La Lliga, com es fa evident any darrera any, no és una cursa de velocitat, ni una carrera explosiva, ans al contrari, és una cursa de fons, de llarg recorregut i entendre aquesta particularitat fa les coses molt més fàcils.

El paradís no està a l’abast de tothom, només aquells que saben patir i aixecar-se desprès de caure, només aquells que lluiten cada punt com si fos el punt més important i decisiu, independentment del nom i la qualitat del rival, només d’aquests serà el regne del cel.

Inversió

Caminar per avançar

Un guerrer de la llum no ajorna les seves decisions.
Ell reflexiona molt abans d’actuar; considera la seva instrucció, les seves responsabilitats i el seu deure: Mira de conservar la serenitat i analitza cada pas com si fos el més important.
Però, tan bon punt pren una decisió, el guerrer tira endavant: ja no té més dubtes envers el que ha elegit, ni canvia de recorregut si les circumstàncies són diferents del que s’havia imaginat.
Si la seva decisió ha estat correcta, vencerà el combat –encara que duri més que no havia previst. Si la decisió ha estat equivocada, serà derrotat i haurà de recomençar de bell nou –però amb més saviesa.
Però un guerrer de la llum, quan comença alguna cosa, arriba fins al final.

Cara o barata?

Aferrar-se a la vida

Tres amics moren en un accident de cotxe i es troben al Cel, en una mena de curs d’orientació. El monitor celestial els pregunta què els agradaria més sentir que diuen sobre ells els seus amics i familiars quan els vegin al taüt.
El primer home diu:
-Espero que la gent digui que era un metge fantàstic i un home familiar i bo.
El segon diu:
-A mi m’agradaria que la gent digués que com a professor d’escola vaig ser molt important en la vida dels nanos.
El tercer home diu:
-M’agradaria que algú digués: “Mira, es mou!”

En mig d'angels

Ángela

La chica nos salió respondona ya desde el primer momento, ya desde el primer aliento: llamándose Domínguez, eligió nacer en juevez.
Una muchacha con personalidad y única en su género. Todo un lujo, incluso para aquellos que hace poco tiempo que la conocemos y sin embargo, ya la queremos.

Un referente de extroversión, carisma y pasión que te arrastra como un ciclón más allá del palmeral donde crecen los dátiles transparentes e increíblemente dulces.

Tu ganas un año, nosotros te ganamos toda. Cuanto más creces, más grandes nos hacemos. Estar cerca es lo único que pedimos para poder crecer contigo hasta donde nos lleve el destino.

Ángela perfecta, inmune al desaliento, te deseo lo mejor, si no lo digo reviento.

Futbol a cobert

La DUDA d’ ELANO és un RIESGO

Un dissabte per la tarda, en el que es pugui seguir per televisió als equips del Màlaga i el Recreativo de Huelva a la Lliga espanyola, i al Manchester City a la Premier anglesa, pot convertir-se en un estimulant exercici de jocs de paraules.

Això és el que em va succeir, fa pocs dies, amb el seguiment del City davant l’Arsenal, al Recre contra el Barça i poc desprès, al Màlaga davant el Madrit.

La transmissió del City era per la 2 de TVE i, òbviament, en castellà. Amb el club de Manchester hi juga un brasiler de nom Elano i els comentaris, suposadament innocents, dels narradors, van ser per a sucar-hi pa.
Frases com ara: “Fabregas ha superado Elano”, “el delantero ha saltado encima de Elano”, “Elano se ha cagado”, “le han puesto el balón por detras de Elano”, “Elano se ha abierto i por allí...”, “vaya carrera la de Elano”, “muy pocos pueden con Elano”, “Elano se ha metido en fuera de juego”, “Elano se ha corrido todo el campo”, “Elano en el suelo, pero podrá continuar”, “se prepara un cambio, Rodgers va a entrar por Elano”,...i així fins a la saturació i irritació d’ Elano.

Un Barça-Recre per la Sexta i en castellà, amb un porter de nom Riesgo, era una invitació massa llaminera a la juguesca i a la que els comentaristes no hi van voler renunciar.
Frases com ara: “una porteria con riesgo es una porteria dificil de asegurar”, “demasiado riesgo para un equipo necesitado de puntos”, “máximo riesgo, mínimo resultado”, “un Recre con riesgo no lo tendrá fácil”, “jugar con riesgo es dar demasiadas facilidades”, “una salida de riesgo”, “el Recre deberia arriesgar un poco más si quiere alejar el riesgo,...”...un risc, perdó, un Riesgo insuficient per aturar a un Barça enratjat.

Una mica més tard, i aquest cop per TV3, en català, el Màlaga rebia al Madrit i en el conjunt local hi milita Duda, jugador d’origen portuguès i que donat el lloc que ocupa en el camp, el seu nom apareixia constantment en la transmissió. Sense ser tant escatològiques les seves construccions, també donaven força joc.
Frases com ara: “una nova oportunitat per Duda”, “tot el joc passa per Duda”, “pilota en profunditat, pilota per Duda”, “aquesta falta és per Duda”, “una bona passada per Duda”, “targeta per Duda”...fins que a força de tanta i tanta ocasió per Duda, el Màlaga va acabar perdent el partit. I és que hom tenia alguna DUDA?

Fora de bromes, sí algú pot ajudar a l’àrbitre que ho faci, el pobre home encara no ha tancat l’acta perquè no troba la targeta per Duda.

Fentunestristesbromesobviamentlingüístiques

Torna aviat