Vigila el que escrius

Que crua és la realitat periodística que ens ho deixa tot escrit. Tot el que es diu i, fins i tot, el que es pensa, queda documentat per a escarni de les generacions que hauran de venir i que, segur, vindran. Han passat tres anys des de que Laporta va tenir la inspiració de triar Guardiola per dirigir la nau blaugrana. Ho va fer sota pressió i un cor de sirenes que apostaven histèricament per Mourinho. I en aquesta decisió transcendental hi rau l'extraordinari mèrit de Laporta. Se la va jugar. Va ser valent i va fer allò que creia cegament havia de fer. Ara tothom, o quasi bé tothom, ho té clar. Però en aquell moment, en aquell difícil moment, la cosa no estava tan clara, ans al contrari, la majoria de patums periodístiques s'inclinaven (mai millor dit) per un valor segur (ja s'ha vist quina mena de valor), que no era un altre que el desitjat Mourinho. Es va escriure molt al respecte i no sempre amb la cortesia, objectivitat i respecte que es mereixia un “desconegut” Guardiola. Es varen vessar rius de tinta, tinta bruta, la majoria de les ocasions, posant en dubte la capacitat i el carisma d'una persona que, el pas del temps, s'ha encarregat de reivindicar. Guardiola té el mèrit del self made man, però en la seva descoberta, Laporta i els que pensaven com Laporta hi tenen un paper determinant, malgrat el ressentiment dels savis de torn, presoners en els seus palaus de vidre, incapaços de reconèixer que es van equivocar.