I ara Bojan

M’indigna (paraula socialment acceptada i en plena vigència) la facilitat i la predisposició que tenen algunes patums periodístiques d’escometre, a la mínima oportunitat, contra en Guardiola. Qualsevol motiu, per banal que sigui, és bo per vessar la seva bilis i, alhora, empastifar el nom del, possiblement, millor entrenador del món. Des dels seus púlpits de gurus intocables no dubten, ni un instant, en cultivar la misèria enaltint la seva visceral animadversió cap a la persona que millor ha entès el Barça i la que millor rendiment li està traient (en tots els aspectes) des de la seva formació. Personatges de dubtosa reputació (les seves continuades marrades són llegendàries) com ara Enric Bañeres o Lluis Canut, sense la més mínima vergonya professional, no estalvien energies per posar-se al costat (o de part) de qualsevol cosa que es mogui en sentit contrari al Pep Guardiola. Individus foscos amb poca qualitat moral i nul•la visió general que són incapaços de reconèixer els seus errors (monumentals i perfectament documentats a les hemeroteques) en vers l’actual entrenador del Barça i només busquen arguments, sovint inversemblants, per poder aprofundir en les seves teories de descrèdit i desprestigi. Ara ha estat el “cas Bojan” i, al moment, tots dos han esdevingut, per art de màgia, en bojanistes de tota la vida. Només per erosionar la imatge d’una persona que està a anys llum de la seva pertorbada i ressentida desraó. Senyors Bañeres i Canut permetin-me un consell: intentin fer de periodistes amb una certa ètica i objectivitat. Ser que no és fàcil per a vostès, però hi ha companys seus que ho fan i ho fan molt bé. Deixin de mirar-se per una estona el seu propi melic i a poc a poc se’n sortiran.