El segle de les poques llums
No hi ha torre més inútil que la que no defensa ningú.
La muralla més efectiva, és l’adversari convençut que no ha d’atacar.
El fossar és ple d’imprudents i temeraris.
Els que subestimen la força de l’enemic, són els primers a caure.
Quan més fletxes llences, més desarmat et quedes.
Preparar l’atac, és pensar una manera de morir.
L’estratègia, és l’alternativa dels que no tenen la força.
Una doble muralla serveix per estar doblement tancat.
No hi ha llança innocent, encara que la punteria sigui bona.
Llençar oli bullint a l’enemic, és un malbaratament de recursos.
L’atac frontal, malgrat la seva aparent noblesa, és un error de càlcul.
Una retirada a temps, denota intel•ligència i exaspera al rival.
L’exèrcit enemic és similar al teu, l’única diferència és que va en sentit contrari.
En tota batalla, cuida’t la rereguarda, és la part del cos més desprotegida.
No hi ha torre més inútil que la que no defensa ningú.
La muralla més efectiva, és l’adversari convençut que no ha d’atacar.
El fossar és ple d’imprudents i temeraris.
Els que subestimen la força de l’enemic, són els primers a caure.
Quan més fletxes llences, més desarmat et quedes.
Preparar l’atac, és pensar una manera de morir.
L’estratègia, és l’alternativa dels que no tenen la força.
Una doble muralla serveix per estar doblement tancat.
No hi ha llança innocent, encara que la punteria sigui bona.
Llençar oli bullint a l’enemic, és un malbaratament de recursos.
L’atac frontal, malgrat la seva aparent noblesa, és un error de càlcul.
Una retirada a temps, denota intel•ligència i exaspera al rival.
L’exèrcit enemic és similar al teu, l’única diferència és que va en sentit contrari.
En tota batalla, cuida’t la rereguarda, és la part del cos més desprotegida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada