Bruc

Una de les llegendes històriques que sempre m’ha colpit i, amb el pas dels anys, s’ha convertit en una de les meves favorites és, sense cap mena de dubte, la del timbaler del Bruc. Em sembla extraordinari que un marrec sense recursos, sense formació ni ascendència, fos capaç, armat només amb un timbal, de derrotar al totpoderós i, fins aleshores, invencible exèrcit napoleònic. La gesta té, entre altres coses, un gran valor didàctic i hauria de servir de model a les escoles i en molts àmbits de la vida. Exemple de desigualtat i desproporció, en bona lògica abocat al fracàs, i que, per una concatenació de fascinants circumstàncies, s’invertís el previsible resultat. Té nassos què un humil tambor, una andròmina pensada per a la pau i no per a la guerra, foragités a l’exèrcit més poderós i ben armat del món. Aprenguem del timbaler que va saber tocar el timbal als francesos i fem de la seva lliçó una eina útil. Si triem bé el lloc i el ressò és potent, podem generar dubtes entre les files de l’exèrcit més poderós i, si més no, els hi tocarem els collons, perdó, el timbal.