Contes de fades

Des de l’altra riba de l’Aude i contemplant la majestuosa fortalesa de Carcassona, no és difícil posar-se en situació i imaginar la singularitat d’un passat gens ideal, malgrat els esforços de l’arquitecte Viollet-le-Duc per dotar a les seves torres amb teulades sorgides directament d’un conte de fades. La restauració va ser generosa i, al rigor dels plànols originals, s’hi va afegir la fantasia pròpia del romanticisme del segle XIX, amb els espectaculars resultats que tots coneixem. La bellesa del seu conjunt, l’harmonia de les seves formes, la sobrietat de les defenses i la situació de privilegi, no treuen ni un bri de dramatisme a la seva quotidiana existència. Imatges com la de Carcassona són un impagable testimoni d’un passat recent d’extrema duresa on la vida no valia gairebé res i la supervivència esdevenia un luxe inabastable. Princeses atrapades en imaginaris contes de fades, en contraposició amb les princeses actuals que viuen, literalment, del conte.