diumenge, 6 d’abril del 2008
dissabte, 5 d’abril del 2008
No habemus papam
Europa 9 – Joan Pau II – 0
No habemus papam, ni res de res. Un partit de futbol ha de ser disputat per 2 equips. Avui això no ha passat, l’Europa ha jugat sol, millor dit contra ell mateix. Hi ha molta més intensitat en un entrenament de qualsevol equip mitjà que durant els 85 minuts d’aquest mati al Camp de l’Àliga. Fins i tot, l’àrbitre conscient de l’innecessari espectacle al que estàvem assistint, ha decidit, amb bon criteri, donar per acabat un penós i patètic partit.
Un 9 a 0 que bé hagués pogut ser un 11, 12, 13...a 0.
Que difícil és fer una crònica de res. Una crònica quan no passa absolutament res, sinó és per fer referència a coses i a actituds molt allunyades del futbol que estem acostumats i ens agradaria veure.
No se ben be per a que serveixen partits com aquests més enllà dels tres punts en joc.
Per a mi no deixa de ser un misteri teològic com la pròpia entronització del Papa. Coses que no entenc i em temo que no entendré mai.
En fi: "fumata nera, no habemus papam".
Com a resum de tot aquest desgavell: l’Europa líder provisional per l’obligat descans del Santa Eulàlia i la punxada del Jupiter.
La propera setmana un nou capítol d’aquesta apassionant i canviant lliga, espero que pel que fa a l’Europa amb un compromís una mica més seriós que la patxanga d’avui.
Res més senyors i com diria el savi: “con la Iglesia hemos topado”
Europa 9 – Joan Pau II – 0
No habemus papam, ni res de res. Un partit de futbol ha de ser disputat per 2 equips. Avui això no ha passat, l’Europa ha jugat sol, millor dit contra ell mateix. Hi ha molta més intensitat en un entrenament de qualsevol equip mitjà que durant els 85 minuts d’aquest mati al Camp de l’Àliga. Fins i tot, l’àrbitre conscient de l’innecessari espectacle al que estàvem assistint, ha decidit, amb bon criteri, donar per acabat un penós i patètic partit.
Un 9 a 0 que bé hagués pogut ser un 11, 12, 13...a 0.
Que difícil és fer una crònica de res. Una crònica quan no passa absolutament res, sinó és per fer referència a coses i a actituds molt allunyades del futbol que estem acostumats i ens agradaria veure.
No se ben be per a que serveixen partits com aquests més enllà dels tres punts en joc.
Per a mi no deixa de ser un misteri teològic com la pròpia entronització del Papa. Coses que no entenc i em temo que no entendré mai.
En fi: "fumata nera, no habemus papam".
Com a resum de tot aquest desgavell: l’Europa líder provisional per l’obligat descans del Santa Eulàlia i la punxada del Jupiter.
La propera setmana un nou capítol d’aquesta apassionant i canviant lliga, espero que pel que fa a l’Europa amb un compromís una mica més seriós que la patxanga d’avui.
Res més senyors i com diria el savi: “con la Iglesia hemos topado”
Por escènica: darrer episodi
Mercat Nou Magòria 2 - Júpiter 0
Certament la por escènica del Jupiter lluny de casa s’està convertint en un clàssic, en un trist clàssic per als seus interessos i un premi excessiu per als equips rivals.
Avui hem estat testimonis del darrer episodi d’una llarga, llarguíssima sèrie que sembla no tenir aturador. A casa, al camp de la Verneda i amb l’ajut inestimable i decisiu dels “germans grans” són, fins el moment, un equip imbatut a l’espera de la visita del Santa Eulàlia on, amb tota seguretat, se’ls hi acabarà la ratxa. En canvi en els partits que juguen com a visitants no deixen de ser una pàl·lida ombra, una mal resolta caricatura de l’equip que se li suposa hauria de ser.
Un equip que altera el decurs de la lliga perdent fora el que guanya a casa amb polèmiques decisions. De que serveix l’esforç de convocar jugadors de categories superiors només per als partits de casa quan es perden fàcilment els punts de fora? O es va a totes o qualsevol altre opció voreja la incoherència i, fins i tot, el patetisme.
El Sr. Gustavo, coordinador del Jupiter, les seves raons tindrà, però si es vol assolir la Primera no es pot jugar a desfullar la margarida: una setmana si, una altre no. Els jugadors acaben per desorientar-se i entren en una irreversible crisi d’autoestima. No és d’estranyar la penosa imatge que arrosseguen per tots els camps que visiten.
Avui no ha estat una excepció i com el darrer desplaçament al Camp de l’Hospitalet At., s’ha tornat a fregar el ridícul i és que aquest equip, com ja fa temps vinc avançant, no compta en la lluita pel títol, és més, tindrà molta sort si aconsegueix mantenir la quarta plaça.
En lo tocant al partit, ha tingut poca història. Un M9M molt superior ha desactivat totalment al Jupiter i sense fer una gran despesa física, ha portat en tot moment el pes del partit. El Jupiter ha estat un equip tou, una joguina en mans d’un, avui si, experimentat M9M.
Un gol a la primera part i un a la segona ha estat suficient per allunyar al Jupiter del partit i de la lliga. Zero punts dels darrers 6 possibles és un balanç definitiu a aquestes alçades de la Temporada.
Per contra l’equip local s’ha refet, malgrat les baixes i els problemes físics, de l’ensopegada de la setmana passada i amb una victòria que els enganxa novament a la part alta, ha entrant als llocs capdavanters, que mai hauria d’haver deixat. La derrota enfront la Vila va ser molt dolorosa, però aquest equip té la suficient fusta per donar guerra fins l’últim moment, que per altra banda, és el que tothom espera.
El resultat ha estat un pel curt, però perquè el M9M no necessitava més. Veient que el rival no apretava, perquè no volia, no sabia o no podia, s’ha limitat ha deixar passar els minuts amb una brillant i efectiva gestió del temps.
El Jupiter en caiguda lliure. Impotent davant situacions adverses: no va saber jugar en superioritat contra l’Hospitalet i no ha sabut fer avui amb inferioritat. Les dues expulsions que ha patit aquesta tarda han estat més producte de la impotència que no pas per l’agressivitat o la intensitat del joc presumible quan et jugues una lliga.
Al Jupiter li queda un calvari. Suaran sang d’aquí al final i el pitjor encara està per arribar.
Curiosament 3 punts més pel Santa Eulàlia que guanya, fins i tot, sense jugar. Quina lliga!
Mercat Nou Magòria 2 - Júpiter 0
Certament la por escènica del Jupiter lluny de casa s’està convertint en un clàssic, en un trist clàssic per als seus interessos i un premi excessiu per als equips rivals.
Avui hem estat testimonis del darrer episodi d’una llarga, llarguíssima sèrie que sembla no tenir aturador. A casa, al camp de la Verneda i amb l’ajut inestimable i decisiu dels “germans grans” són, fins el moment, un equip imbatut a l’espera de la visita del Santa Eulàlia on, amb tota seguretat, se’ls hi acabarà la ratxa. En canvi en els partits que juguen com a visitants no deixen de ser una pàl·lida ombra, una mal resolta caricatura de l’equip que se li suposa hauria de ser.
Un equip que altera el decurs de la lliga perdent fora el que guanya a casa amb polèmiques decisions. De que serveix l’esforç de convocar jugadors de categories superiors només per als partits de casa quan es perden fàcilment els punts de fora? O es va a totes o qualsevol altre opció voreja la incoherència i, fins i tot, el patetisme.
El Sr. Gustavo, coordinador del Jupiter, les seves raons tindrà, però si es vol assolir la Primera no es pot jugar a desfullar la margarida: una setmana si, una altre no. Els jugadors acaben per desorientar-se i entren en una irreversible crisi d’autoestima. No és d’estranyar la penosa imatge que arrosseguen per tots els camps que visiten.
Avui no ha estat una excepció i com el darrer desplaçament al Camp de l’Hospitalet At., s’ha tornat a fregar el ridícul i és que aquest equip, com ja fa temps vinc avançant, no compta en la lluita pel títol, és més, tindrà molta sort si aconsegueix mantenir la quarta plaça.
En lo tocant al partit, ha tingut poca història. Un M9M molt superior ha desactivat totalment al Jupiter i sense fer una gran despesa física, ha portat en tot moment el pes del partit. El Jupiter ha estat un equip tou, una joguina en mans d’un, avui si, experimentat M9M.
Un gol a la primera part i un a la segona ha estat suficient per allunyar al Jupiter del partit i de la lliga. Zero punts dels darrers 6 possibles és un balanç definitiu a aquestes alçades de la Temporada.
Per contra l’equip local s’ha refet, malgrat les baixes i els problemes físics, de l’ensopegada de la setmana passada i amb una victòria que els enganxa novament a la part alta, ha entrant als llocs capdavanters, que mai hauria d’haver deixat. La derrota enfront la Vila va ser molt dolorosa, però aquest equip té la suficient fusta per donar guerra fins l’últim moment, que per altra banda, és el que tothom espera.
El resultat ha estat un pel curt, però perquè el M9M no necessitava més. Veient que el rival no apretava, perquè no volia, no sabia o no podia, s’ha limitat ha deixar passar els minuts amb una brillant i efectiva gestió del temps.
El Jupiter en caiguda lliure. Impotent davant situacions adverses: no va saber jugar en superioritat contra l’Hospitalet i no ha sabut fer avui amb inferioritat. Les dues expulsions que ha patit aquesta tarda han estat més producte de la impotència que no pas per l’agressivitat o la intensitat del joc presumible quan et jugues una lliga.
Al Jupiter li queda un calvari. Suaran sang d’aquí al final i el pitjor encara està per arribar.
Curiosament 3 punts més pel Santa Eulàlia que guanya, fins i tot, sense jugar. Quina lliga!
divendres, 4 d’abril del 2008
Els 10 manaments de l’entrenador de futbol
Estimaràs el futbol sobre totes les coses i no tindràs vicis aliens que et distreguin de la teva tasca.
Treballaràs amb l’equip que tens i ni voldràs canviar-lo cada setmana.
No et prendràs cap jugador a la lleugera.
Viuràs els entrenaments per gaudir els partits.
Et mantindràs al marge del pare i de la mare.
No desconvocaràs arbitràriament i seràs just en les teves decisions.
No faràs canvis sense criteri.
No perdràs els nervis ni els faràs perdre.
No donaràs falses esperances.
Desitjaràs el bé de l’equip i no defalliràs en l’intent.
Estimaràs el futbol sobre totes les coses i no tindràs vicis aliens que et distreguin de la teva tasca.
Treballaràs amb l’equip que tens i ni voldràs canviar-lo cada setmana.
No et prendràs cap jugador a la lleugera.
Viuràs els entrenaments per gaudir els partits.
Et mantindràs al marge del pare i de la mare.
No desconvocaràs arbitràriament i seràs just en les teves decisions.
No faràs canvis sense criteri.
No perdràs els nervis ni els faràs perdre.
No donaràs falses esperances.
Desitjaràs el bé de l’equip i no defalliràs en l’intent.
dijous, 3 d’abril del 2008
Per sucar-hi pa (II)
PRINCIPALES CONCLUSIONES DEBATE FÚTBOL BASE (VALLADOLID-MARZO 2008)
SEGUNDO DEBATE: "LOS VALORES EN LA FORMACIÓN DEL FUTBOLISTA"
Más que retribuir al entrenador, lo que hay que exigirle es una gran dosis de responsabilidad.
Bajo ninguna circunstancia, se puede dejar en manos de la buena voluntad de una persona que ejerce de entrenador, el desarrollo técnico y humano de los niños. Precisamente, y por esa exigencia, el entrenador debería de ver retribuida su actividad.
Algunas soluciones para una adecuada garantía de que los niños estén en manos de personal competente son las reuniones habituales de Junta Directiva, la elaboración y sujeción a un ideario de club, potenciar más el papel del entrenador – educador que el del entrenador – ganador y crear en cada club una Escuela de Padres a la que se remitiesen regularmente informes sobre la evolución de sus hijos, al igual que se hace en los Colegios.
Se debe de terminar con la equivocada mentalidad de que el fútbol sea gratis, a diferencia del estudio del inglés, del karate o del ballet, por ejemplo. Si no terminamos con esa mentalidad, nunca podremos exigirles a nuestros entrenadores, ni estimar y valorar la importancia de su trabajo.
"En el caso de que el sistema federativo estuviese bien organizado, ¿no habría incluso una Oposición para poder ser entrenador?
"El proceso de formación una persona como ser humano y como deportista, nunca termina, pues la experiencia es fundamental pero nunca suficiente.
El que deporte practicado por Las Bases carezca de la más mínima financiación es algo que no se entiende y que demuestra inequívocamente que algo no va bien.
En el fútbol, como en todas las demás cosas del planeta, está todo mal repartido, por eso esas grandes diferencias.
El actual sistema competitivo, con su sistema de clasificaciones para las categorías más pequeñas, es un gran error y a nadie beneficia puesto que no ayuda.
El fútbol es un deporte extraordinariamente inmovilista; en el que para que se tome conciencia de pagar a un monitor podría llevar muchísimos años.
Cuando se juega sin estar dentro de un sistema competitivo, al terminar el partido se termina todo, mientras que en un sistema competicional se fomenta esa competitividad antes y después de haber finalizado el encuentro, y eso no forma en absoluto.
Los niños juegan muchas veces para ver satisfechas las frustraciones de los padres.El verdadero deporte, el deporte puro, es el que se practica en el "patio de los colegios".
El niño más pequeño, debe de jugar a la pelota, no al fútbol.
El entrenador, debe sugerir nunca imponer.
Cuando planteamos todos estos problemas, no debemos concluir diciendo que aquí hay "buenos y malos", sino que lo que hay son personas y dirigentes "confundidos"
Tras haberse realizado algunas "pruebas piloto" grabando el comportamiento de los padres durante determinados partidos y luego ofrecerlos a estos mismos la posibilidad de visualizar sus propios comportamientos durante los mismos, algunos afirmaron "no poder creer" lo que estaban viendo, pues no se reconocían a sí mismos. Sería bueno realizar experiencias audiovisuales del comportamiento de cuántas personas rodean al mundillo del fútbol y reproducirlas en medios de gran audiencia para concienciar a la gente de que las cosas no deben ser como son.
Todos somos responsables de cuánto acontece en torno al deporte del fútbol base.
Sí a la competencia, no al sistema competitivo actual. No se puede consentir que se humille a ningún rival, sobre todo cuando hablamos de niños.
Algo grave estamos haciendo muy mal cuando hay muchos niños que terminan los partidos llorando sin consuelo.
Algunos entrenadores, que dirigen a los más pequeñitos, se niegan a decirles el resultado del partido.
Lo más importante de todo es que el niño que juega se haga futbolista, con independencia de que gane o de que pierda. Lo fundamental no es el ganar o el perder, sino el enseñar a aprender una y otra cosa. Uno de las causas del por qué en entrenador está tan poco considerado radica en que existe la convicción de que el tiempo que dedicamos a esto del fútbol es algo así como una "actividad extraescolar" como otra cualquiera, pero sin valoración.
Los entrenadores más preparados deben de estar con los más pequeños, es el momento clave para enseñarles lo principal. Justo en ese momento los más pequeños son como auténticas esponjas: todo lo absorben.
La Clave de la preparación del entrenador es la calidad humana del voluntario en proceso de formación; algunos afirman que entrenan porque es lo que les gusta hacer y si tuvieran que cobrar o se les exigiese hacerlo, dejarían de entrenar.
¿Se puede exigir cobrar por entrenar si no se puede demostrar la capacidad necesaria para enseñar?
En el fútbol-7 el entrenador debe de ser ante todo y por encima de todo, un educador, y es en el fútbol-7 donde deberían estar los mejores educadores, y no los mejores entrenadores.
Los valores que hay que transmitir, no se enseñan, se contagian.
El papel del entrenador, actualmente, es mucho más importante que el que ha venido teniendo hasta ahora debido a la merma de valores en la que vive sumida la sociedad.
Aunque es imposible acotar el universo axiológico de los valores, los del respeto y la Humildad son los más importantes de todos ellos.
El niño es un adulto en un cuerpo pequeño, algo que se olvida con facilidad, al someterlo además a unos sistemas competitivos propios de los adultos.
Nota: he preferit mantenir la versió original per no canviar ni una coma de l’interessant text.
El meu agraïment al Sr. Javier Latorre i al Sr. Antonio Muñoz Roig director de www.redesygoles.com
PRINCIPALES CONCLUSIONES DEBATE FÚTBOL BASE (VALLADOLID-MARZO 2008)
SEGUNDO DEBATE: "LOS VALORES EN LA FORMACIÓN DEL FUTBOLISTA"
Más que retribuir al entrenador, lo que hay que exigirle es una gran dosis de responsabilidad.
Bajo ninguna circunstancia, se puede dejar en manos de la buena voluntad de una persona que ejerce de entrenador, el desarrollo técnico y humano de los niños. Precisamente, y por esa exigencia, el entrenador debería de ver retribuida su actividad.
Algunas soluciones para una adecuada garantía de que los niños estén en manos de personal competente son las reuniones habituales de Junta Directiva, la elaboración y sujeción a un ideario de club, potenciar más el papel del entrenador – educador que el del entrenador – ganador y crear en cada club una Escuela de Padres a la que se remitiesen regularmente informes sobre la evolución de sus hijos, al igual que se hace en los Colegios.
Se debe de terminar con la equivocada mentalidad de que el fútbol sea gratis, a diferencia del estudio del inglés, del karate o del ballet, por ejemplo. Si no terminamos con esa mentalidad, nunca podremos exigirles a nuestros entrenadores, ni estimar y valorar la importancia de su trabajo.
"En el caso de que el sistema federativo estuviese bien organizado, ¿no habría incluso una Oposición para poder ser entrenador?
"El proceso de formación una persona como ser humano y como deportista, nunca termina, pues la experiencia es fundamental pero nunca suficiente.
El que deporte practicado por Las Bases carezca de la más mínima financiación es algo que no se entiende y que demuestra inequívocamente que algo no va bien.
En el fútbol, como en todas las demás cosas del planeta, está todo mal repartido, por eso esas grandes diferencias.
El actual sistema competitivo, con su sistema de clasificaciones para las categorías más pequeñas, es un gran error y a nadie beneficia puesto que no ayuda.
El fútbol es un deporte extraordinariamente inmovilista; en el que para que se tome conciencia de pagar a un monitor podría llevar muchísimos años.
Cuando se juega sin estar dentro de un sistema competitivo, al terminar el partido se termina todo, mientras que en un sistema competicional se fomenta esa competitividad antes y después de haber finalizado el encuentro, y eso no forma en absoluto.
Los niños juegan muchas veces para ver satisfechas las frustraciones de los padres.El verdadero deporte, el deporte puro, es el que se practica en el "patio de los colegios".
El niño más pequeño, debe de jugar a la pelota, no al fútbol.
El entrenador, debe sugerir nunca imponer.
Cuando planteamos todos estos problemas, no debemos concluir diciendo que aquí hay "buenos y malos", sino que lo que hay son personas y dirigentes "confundidos"
Tras haberse realizado algunas "pruebas piloto" grabando el comportamiento de los padres durante determinados partidos y luego ofrecerlos a estos mismos la posibilidad de visualizar sus propios comportamientos durante los mismos, algunos afirmaron "no poder creer" lo que estaban viendo, pues no se reconocían a sí mismos. Sería bueno realizar experiencias audiovisuales del comportamiento de cuántas personas rodean al mundillo del fútbol y reproducirlas en medios de gran audiencia para concienciar a la gente de que las cosas no deben ser como son.
Todos somos responsables de cuánto acontece en torno al deporte del fútbol base.
Sí a la competencia, no al sistema competitivo actual. No se puede consentir que se humille a ningún rival, sobre todo cuando hablamos de niños.
Algo grave estamos haciendo muy mal cuando hay muchos niños que terminan los partidos llorando sin consuelo.
Algunos entrenadores, que dirigen a los más pequeñitos, se niegan a decirles el resultado del partido.
Lo más importante de todo es que el niño que juega se haga futbolista, con independencia de que gane o de que pierda. Lo fundamental no es el ganar o el perder, sino el enseñar a aprender una y otra cosa. Uno de las causas del por qué en entrenador está tan poco considerado radica en que existe la convicción de que el tiempo que dedicamos a esto del fútbol es algo así como una "actividad extraescolar" como otra cualquiera, pero sin valoración.
Los entrenadores más preparados deben de estar con los más pequeños, es el momento clave para enseñarles lo principal. Justo en ese momento los más pequeños son como auténticas esponjas: todo lo absorben.
La Clave de la preparación del entrenador es la calidad humana del voluntario en proceso de formación; algunos afirman que entrenan porque es lo que les gusta hacer y si tuvieran que cobrar o se les exigiese hacerlo, dejarían de entrenar.
¿Se puede exigir cobrar por entrenar si no se puede demostrar la capacidad necesaria para enseñar?
En el fútbol-7 el entrenador debe de ser ante todo y por encima de todo, un educador, y es en el fútbol-7 donde deberían estar los mejores educadores, y no los mejores entrenadores.
Los valores que hay que transmitir, no se enseñan, se contagian.
El papel del entrenador, actualmente, es mucho más importante que el que ha venido teniendo hasta ahora debido a la merma de valores en la que vive sumida la sociedad.
Aunque es imposible acotar el universo axiológico de los valores, los del respeto y la Humildad son los más importantes de todos ellos.
El niño es un adulto en un cuerpo pequeño, algo que se olvida con facilidad, al someterlo además a unos sistemas competitivos propios de los adultos.
Nota: he preferit mantenir la versió original per no canviar ni una coma de l’interessant text.
El meu agraïment al Sr. Javier Latorre i al Sr. Antonio Muñoz Roig director de www.redesygoles.com
dimecres, 2 d’abril del 2008
Per sucar-hi pa (I)
PRINCIPALES CONCLUSIONES DEBATE FÚTBOL BASE (VALLADOLID-MARZO 2008)
PRIMER DEBATE: "LA CALIDAD EN EL FÚTBOL".
La calidad individual del jugador, en general, ha decrecido notablemente.
Una de las causas de esa pérdida de calidad hay que encontrarla en que, hoy en día, gran parte del tiempo dedicado al entrenamiento está destinado a preparar físicamente a los futbolistas, en perjuicio de su trato con el balón.
Uno de los grandes males del fútbol de nuestro tiempo es que se ha perdido la capacidad de "inventar".
Lo que en otro tiempo era normal, tal como jugar en la calle, ahora es casi impensable. Por eso, países donde eso todavía es posible como Brasil o Argentina, generan tantas estrellas del fútbol, porque en la calle, las capacidades innatas de los niños afloran de manera natural, de manera que la creatividad y la imaginación son decisivos para crear la diferencia entre lo genial y lo mediocre.
Nuestros jugadores dedican al fútbol el tiempo mínimo indispensable para prepararse y para jugar; antes, se jugaba en cualquier sitio y aprovechando cualquier motivo; hace no muchos años, era habitual que los niños jugasen sobre todo en la calle y junto a las cocheras, ahora esto ya no es así.
Falta ilusión en la llamada "generación de las videoconsolas". Antes costaba mucho conseguir las cosas, pero se luchaba por ello. Ahora, no.
Falta motivación en los jugadores de hoy, y de eso, todos somos responsables De esa falta de ilusión y de motivación general no hay que culpar únicamente a los chavales, también los entrenadores debemos de hacer una auto-crítica muy seria.
Es hora de decir claramente y en voz alta que en el fútbol no cabe por más tiempo "el todo vale".
Sería muy triste, y es hoy muy triste por parte de quiénes lo llevan a la práctica, impedir a ciertos niños que practiquen el juego del fútbol en aras de salvaguardar la calidad del conjunto.
El problema de una mejor preparación por parte de los entrenadores, no se soluciona con la "titulitis", sino con una mejor cualificación profesional que no viene necesariamente garantizada por la posesión de ciertos títulos.
Los cursos organizados por las instancias federativas únicamente sirven para "sacar dinero" y no para una mejora en la cualificación de los asistentes, hasta el punto de que, en ocasiones, el alumno es quién termina, en realidad, enseñando al profesor.
Uno de los problemas más graves es que hay clubes para quiénes lo único importante son los resultados, sin importarles otra cosa. Muy mal vamos por este camino.
No sé porque se pone tanto encima de la mesa el tema de la competitividad, cuando una pequeñísima parte los equipos de nuestro fútbol son realmente competitivos. Estamos equivocando los planteamientos.
"¿Es bueno que un niño pierda todos los días por 10 ó por 15 a 0?" Mal vamos por ese camino.
En las bases del baloncesto, es obligatorio tener título para poder entrenar; ¿por qué no ocurre lo mismo con el fútbol? La Federación debería incrementar los cursos y hacerlos más asequibles.
La calidad individual, en ocasiones, perjudica la calidad del grupo, por eso hay que trabajar el grupo sin cortar las alas al jugador.
En los casos en los cuales hay inercia de trabajo, la técnica mejora por sí misma.
El contagio del ánimo, se traduce en ilusión.
Las entidades que tienen encomendada la gestión de sus instalaciones, no es de recibo que tengan cerrados sus campos cuando no se disputa ni está previsto que se vaya a disputar ningún partido. Olvidamos con frecuencia, que los campos son de titularidad pública y que su gestión está subordinada a los intereses públicos.
La Calidad de quiénes enseñan a jugar al fútbol se ha incrementado mucho debido, fundamentalmente, al espíritu voluntarista de muchos de los entrenadores con quiénes contamos hoy en día. "No se podría pagar bastante lo que están haciendo".
La culpa de las goleadas reiteradamente escandalosas que se dan en algunos grupos concretos, es de la Federación, que no admite la posibilidad previa de un equipo a renunciar a jugar en una categoría, aunque le corresponda por derecho. Con lo que lo único que hace es desvirtuar la competición.
Uno de los más graves problemas a los que se enfrenta el fútbol actual, es que para ser entrenador prácticamente no se exige nada, cualquiera puede serlo si lo desea, algo de cuyas consecuencias negativas aún no somos enteramente conscientes.
La Federación es responsable de la detección de "talentos", algo que está haciendo a través de los Centros de Tecnificación.
La Especialización temprana del jugador de fútbol no es adecuada a edades tempranas, sino a partir de los 17 ó 18 años.
Nota: he preferit mantenir la versió original per no canviar ni una coma de l’interessant text.
PRINCIPALES CONCLUSIONES DEBATE FÚTBOL BASE (VALLADOLID-MARZO 2008)
PRIMER DEBATE: "LA CALIDAD EN EL FÚTBOL".
La calidad individual del jugador, en general, ha decrecido notablemente.
Una de las causas de esa pérdida de calidad hay que encontrarla en que, hoy en día, gran parte del tiempo dedicado al entrenamiento está destinado a preparar físicamente a los futbolistas, en perjuicio de su trato con el balón.
Uno de los grandes males del fútbol de nuestro tiempo es que se ha perdido la capacidad de "inventar".
Lo que en otro tiempo era normal, tal como jugar en la calle, ahora es casi impensable. Por eso, países donde eso todavía es posible como Brasil o Argentina, generan tantas estrellas del fútbol, porque en la calle, las capacidades innatas de los niños afloran de manera natural, de manera que la creatividad y la imaginación son decisivos para crear la diferencia entre lo genial y lo mediocre.
Nuestros jugadores dedican al fútbol el tiempo mínimo indispensable para prepararse y para jugar; antes, se jugaba en cualquier sitio y aprovechando cualquier motivo; hace no muchos años, era habitual que los niños jugasen sobre todo en la calle y junto a las cocheras, ahora esto ya no es así.
Falta ilusión en la llamada "generación de las videoconsolas". Antes costaba mucho conseguir las cosas, pero se luchaba por ello. Ahora, no.
Falta motivación en los jugadores de hoy, y de eso, todos somos responsables De esa falta de ilusión y de motivación general no hay que culpar únicamente a los chavales, también los entrenadores debemos de hacer una auto-crítica muy seria.
Es hora de decir claramente y en voz alta que en el fútbol no cabe por más tiempo "el todo vale".
Sería muy triste, y es hoy muy triste por parte de quiénes lo llevan a la práctica, impedir a ciertos niños que practiquen el juego del fútbol en aras de salvaguardar la calidad del conjunto.
El problema de una mejor preparación por parte de los entrenadores, no se soluciona con la "titulitis", sino con una mejor cualificación profesional que no viene necesariamente garantizada por la posesión de ciertos títulos.
Los cursos organizados por las instancias federativas únicamente sirven para "sacar dinero" y no para una mejora en la cualificación de los asistentes, hasta el punto de que, en ocasiones, el alumno es quién termina, en realidad, enseñando al profesor.
Uno de los problemas más graves es que hay clubes para quiénes lo único importante son los resultados, sin importarles otra cosa. Muy mal vamos por este camino.
No sé porque se pone tanto encima de la mesa el tema de la competitividad, cuando una pequeñísima parte los equipos de nuestro fútbol son realmente competitivos. Estamos equivocando los planteamientos.
"¿Es bueno que un niño pierda todos los días por 10 ó por 15 a 0?" Mal vamos por ese camino.
En las bases del baloncesto, es obligatorio tener título para poder entrenar; ¿por qué no ocurre lo mismo con el fútbol? La Federación debería incrementar los cursos y hacerlos más asequibles.
La calidad individual, en ocasiones, perjudica la calidad del grupo, por eso hay que trabajar el grupo sin cortar las alas al jugador.
En los casos en los cuales hay inercia de trabajo, la técnica mejora por sí misma.
El contagio del ánimo, se traduce en ilusión.
Las entidades que tienen encomendada la gestión de sus instalaciones, no es de recibo que tengan cerrados sus campos cuando no se disputa ni está previsto que se vaya a disputar ningún partido. Olvidamos con frecuencia, que los campos son de titularidad pública y que su gestión está subordinada a los intereses públicos.
La Calidad de quiénes enseñan a jugar al fútbol se ha incrementado mucho debido, fundamentalmente, al espíritu voluntarista de muchos de los entrenadores con quiénes contamos hoy en día. "No se podría pagar bastante lo que están haciendo".
La culpa de las goleadas reiteradamente escandalosas que se dan en algunos grupos concretos, es de la Federación, que no admite la posibilidad previa de un equipo a renunciar a jugar en una categoría, aunque le corresponda por derecho. Con lo que lo único que hace es desvirtuar la competición.
Uno de los más graves problemas a los que se enfrenta el fútbol actual, es que para ser entrenador prácticamente no se exige nada, cualquiera puede serlo si lo desea, algo de cuyas consecuencias negativas aún no somos enteramente conscientes.
La Federación es responsable de la detección de "talentos", algo que está haciendo a través de los Centros de Tecnificación.
La Especialización temprana del jugador de fútbol no es adecuada a edades tempranas, sino a partir de los 17 ó 18 años.
Nota: he preferit mantenir la versió original per no canviar ni una coma de l’interessant text.
El meu agraïment al Sr. Javier Latorre i al Sr. Antonio Muñoz Roig director de www.redesygoles.com
dimarts, 1 d’abril del 2008
Abril 74
(Lluis Llach)
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.
Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.
Abril 2008
(Lluis Llach)
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.
Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.
Abril 2008
Els 10 manaments del jugador de futbol
Estimaràs el futbol sobre totes les coses i no tindràs temptacions alienes a l’esport.
No et faràs il·lusions de res que no estigui a les teves mans, en aquest cas, en els teus peus.
No et prendràs l’entrenador a la lleugera.
Jugaràs el setè dia, diumenge. I si molt m’apures, dissabte.
No escoltaràs al teu pare ni a la teva mare.
No faltaràs a cap entrenament ni a cap partit.
No cometràs errades innecessàries.
Robaràs totes les pilotes que puguis quan la tingui el rival.
No donaràs una passada dolenta al company ni una de bona al contrari.
Desitjaràs tots els punts en joc si vols anar al cel.
Estimaràs el futbol sobre totes les coses i no tindràs temptacions alienes a l’esport.
No et faràs il·lusions de res que no estigui a les teves mans, en aquest cas, en els teus peus.
No et prendràs l’entrenador a la lleugera.
Jugaràs el setè dia, diumenge. I si molt m’apures, dissabte.
No escoltaràs al teu pare ni a la teva mare.
No faltaràs a cap entrenament ni a cap partit.
No cometràs errades innecessàries.
Robaràs totes les pilotes que puguis quan la tingui el rival.
No donaràs una passada dolenta al company ni una de bona al contrari.
Desitjaràs tots els punts en joc si vols anar al cel.
dilluns, 31 de març del 2008
President prepotent
Oh gavina voladora!
Prop del mar on costegen les gavines hi ha un President especial. És president d’un club de futbol que segurament no es mereix aquest sever càstig de tenir una persona com ell comandant la nau.
Prepotent com pocs, antidemocràtic i excloent, no permet ni tolera la dissidència, ni les opinions contraries a la seva gestió.
Les seves maneres, les seves formes són intolerables, pròpies dels temps més foscos del nostre passat col·lectiu. Qualsevol veu discordant és immediatament silenciada. Qualsevol persona que apunti una idea en desacord amb la seva és acusada de sectària i “convidada” a abandonar el Club.
Vola pel damunt del bé i del mal com una immensa gavina, ocupant tot el cel que li és proper.
Però no us deixeu enganyar, malgrat l’imponent i majestuosa silueta amb les ales desplegades, l’ombra que projecta és fosca com l’interior de la seva ànima d’ocell oportunista i rapinyaire.
Oh gavina voladora!
Prop del mar on costegen les gavines hi ha un President especial. És president d’un club de futbol que segurament no es mereix aquest sever càstig de tenir una persona com ell comandant la nau.
Prepotent com pocs, antidemocràtic i excloent, no permet ni tolera la dissidència, ni les opinions contraries a la seva gestió.
Les seves maneres, les seves formes són intolerables, pròpies dels temps més foscos del nostre passat col·lectiu. Qualsevol veu discordant és immediatament silenciada. Qualsevol persona que apunti una idea en desacord amb la seva és acusada de sectària i “convidada” a abandonar el Club.
Vola pel damunt del bé i del mal com una immensa gavina, ocupant tot el cel que li és proper.
Però no us deixeu enganyar, malgrat l’imponent i majestuosa silueta amb les ales desplegades, l’ombra que projecta és fosca com l’interior de la seva ànima d’ocell oportunista i rapinyaire.
diumenge, 30 de març del 2008
No sempre et podré fer feliç
És remarcable, que no objectable, discutible, refutable, qüestionable, impugnable i molts altres ...bles; la percepció que es té de les opinions dels altres quan aquestes afavoreixen o no els nostres interessos. Si van o no van en la nostra línia de pensament. Si es corresponen a la nostra forma de veure i entendre el món.
Si les opinions vessades ens complauen, aquestes són, sense cap mena de dubte, opinions assenyades, correctes, brillants i fins i tot genials.
En canvi si les opinions no encaixen en la nostra filosofia, esdevenen alhora opinions sense criteri, buides de contingut, d’una inferioritat deplorable i d’una mediocritat alarmant.
Curiós aquest món de funcionaris, on ens movem només per interès, com si fóssim una “caixa d’estalvis” qualsevol.
“No és això companys, no és això, pel que varen morir tantes flors...”
És remarcable, que no objectable, discutible, refutable, qüestionable, impugnable i molts altres ...bles; la percepció que es té de les opinions dels altres quan aquestes afavoreixen o no els nostres interessos. Si van o no van en la nostra línia de pensament. Si es corresponen a la nostra forma de veure i entendre el món.
Si les opinions vessades ens complauen, aquestes són, sense cap mena de dubte, opinions assenyades, correctes, brillants i fins i tot genials.
En canvi si les opinions no encaixen en la nostra filosofia, esdevenen alhora opinions sense criteri, buides de contingut, d’una inferioritat deplorable i d’una mediocritat alarmant.
Curiós aquest món de funcionaris, on ens movem només per interès, com si fóssim una “caixa d’estalvis” qualsevol.
“No és això companys, no és això, pel que varen morir tantes flors...”
Cal tenir cap per aconseguir el cap
Sant Joan Baptista 1 – Europa 3
No es tractava de no perdre el cap, el cap de la lliga que ja no tenien. Es tractava de conservar una posició de privilegi que els hi permetés estar a tir d’un Santa Eulàlia que no afluixa i a més goleja. L’Europa va estar a punt de dilapidar tota la Temporada en un partit espès que fins a 15 minuts per al final no es va acabar decidint.
Un Sant Joan Baptista molt lluitador li va posar les coses molt difícils, més del previsible, a un Europa que ha sortit fortament tocat dels darrers enfrontaments, on ni jugant molt millor que el rival, cas del darrer partit contra la Barceloneta, ha estat capaç de guanyar.
El futbol té aquesta especial màgia o, per alguns, aquesta patina d’injustícia que fa que jugant bé i tenint més ocasions que el rival no guanyis un partit i altres dies jugant malament t’enduguis els 3 punts. En el futbol actual, on el físic és molt més important que la pròpia tècnica, res està assegurat. Jugar bé no et garanteix l’èxit ni tan sols el triomf, com de la mateixa manera, no jugar bé, ser inferior durant tot el partit, no t’aboca irremeiablement a la derrota, i aquesta mateixa Temporada hem tingut varis i sagnants exemples.
El partit es va posar de cara pels nois de l’Àliga a la sortida d’un còrner, jugada per cert cada cop més explotada i generadora de solucions quan aquestes no arriben d’una altre manera. Amb un minso 0 a 1 es va arribar al descans i el que semblava seria una segona part sense història va estar, en un trist, de no convertir-se en un autèntic drama. El Sant Joan va empatar, no sense fortuna, i va fer preveure el pitjor per als interessos de l’equip visitant i el final de moltes coses.
Com el que s’agafa a un clau roent, l’Europa va cremar les seves naus i en uns darrers 15 minuts d’empenta, fe i sacrifici va aconseguir, no sense esforç, la dolça recompensa de la victòria final amb 2 gols més de còrner, com si no.
D’aquí al final de Temporada no hi haurà cap partit fàcil, ni cap rival tou. Seran partits a “cara de perro” sense concessions i el que vulgui la lliga haurà de demostrar jornada a jornada que es mereixedor de guanyar-la.
Malgrat ser un equip dels de la cua de la classificació, el Sant Joan a casa, és un equip molt complicat i sinó només cal recordar la dificultat que han tingut els equips de dalt quan l’han visitat. Ha estat sempre un equip difícil de tòrcer i el M9M ni tan sols va poder passar de l’empat a 0.
El Santa Eulàlia va com una aplanadora aixafant quitrà calent directe cap al títol, però els equips que perdin la seva estela no podran aprofitar l’obsequi el dia que plogui. I encara que ens aclapara la sequera sempre hi ha un dia que plou.
Sant Joan Baptista 1 – Europa 3
No es tractava de no perdre el cap, el cap de la lliga que ja no tenien. Es tractava de conservar una posició de privilegi que els hi permetés estar a tir d’un Santa Eulàlia que no afluixa i a més goleja. L’Europa va estar a punt de dilapidar tota la Temporada en un partit espès que fins a 15 minuts per al final no es va acabar decidint.
Un Sant Joan Baptista molt lluitador li va posar les coses molt difícils, més del previsible, a un Europa que ha sortit fortament tocat dels darrers enfrontaments, on ni jugant molt millor que el rival, cas del darrer partit contra la Barceloneta, ha estat capaç de guanyar.
El futbol té aquesta especial màgia o, per alguns, aquesta patina d’injustícia que fa que jugant bé i tenint més ocasions que el rival no guanyis un partit i altres dies jugant malament t’enduguis els 3 punts. En el futbol actual, on el físic és molt més important que la pròpia tècnica, res està assegurat. Jugar bé no et garanteix l’èxit ni tan sols el triomf, com de la mateixa manera, no jugar bé, ser inferior durant tot el partit, no t’aboca irremeiablement a la derrota, i aquesta mateixa Temporada hem tingut varis i sagnants exemples.
El partit es va posar de cara pels nois de l’Àliga a la sortida d’un còrner, jugada per cert cada cop més explotada i generadora de solucions quan aquestes no arriben d’una altre manera. Amb un minso 0 a 1 es va arribar al descans i el que semblava seria una segona part sense història va estar, en un trist, de no convertir-se en un autèntic drama. El Sant Joan va empatar, no sense fortuna, i va fer preveure el pitjor per als interessos de l’equip visitant i el final de moltes coses.
Com el que s’agafa a un clau roent, l’Europa va cremar les seves naus i en uns darrers 15 minuts d’empenta, fe i sacrifici va aconseguir, no sense esforç, la dolça recompensa de la victòria final amb 2 gols més de còrner, com si no.
D’aquí al final de Temporada no hi haurà cap partit fàcil, ni cap rival tou. Seran partits a “cara de perro” sense concessions i el que vulgui la lliga haurà de demostrar jornada a jornada que es mereixedor de guanyar-la.
Malgrat ser un equip dels de la cua de la classificació, el Sant Joan a casa, és un equip molt complicat i sinó només cal recordar la dificultat que han tingut els equips de dalt quan l’han visitat. Ha estat sempre un equip difícil de tòrcer i el M9M ni tan sols va poder passar de l’empat a 0.
El Santa Eulàlia va com una aplanadora aixafant quitrà calent directe cap al títol, però els equips que perdin la seva estela no podran aprofitar l’obsequi el dia que plogui. I encara que ens aclapara la sequera sempre hi ha un dia que plou.
A cada bugada perdem un llençol
Vila Olímpica 3 – Mercat Nou Magòria 2
Cada nova jornada de lliga ens deixa un equip tocat i una mica més lluny del títol. Si fa dues setmanes, abans del descans per les festes santes, va ser l’Europa el que semblava deixar-se les aspiracions d’aconseguir el campionat al seu Camp enfront de la Barceloneta, aquest cap de setmana ha estat el M9M el que, probablement, ha deixat escapar la lliga davant un Vila Olímpica que segueix fent bo el factor camp, convertint el seu feu en un bastió pràcticament inexpugnable.
En un partit molt igualat la Vila, avui, ha tingut més ofici que un M9M que no ha estat capaç, en cap moment, de dur el pes del partit ni donar la sensació de superioritat, que en principi, se li suposava.
Amb un obsequi local als primers minuts del xiulet inicial l’equip magorià s’ha avançat en el marcador, però ha estat un miratge, una il·lusió òptica que no ha durat ni 45 minuts per arribar al descans amb un 2 a 1 ja favorable a l’equip de casa.
Un inici de la segona part molt similar al de la primera ha fet que la igualtat tornes al marcador i amb un 2 a 2 s’obria tot un ventall de possibilitats i incerteses que la Vila ha sigut capaç de gestionar millor que no pas l’equip visitant. Curiosament l’equip més “jove” ha tingut en aquest tram del partit més taules que l’equip experimentat. La Vila ha desplegat un saber fer, una maduresa que l’ha dut a la victòria final. Una victòria molt treballada i fins i tot merescuda. El M9M ha estat una mica descentrat i allunyat mentalment del seu objectiu i semblava, en els moments decisius del match, com si aquest partit no fos tot l’important que pot arribar a ser en el desenllaç de la lliga. Tots els punts d’aquí al final per als equips que estan en lluita per al títol són bàsics i potser, definitius.
De totes maneres i davant l’extraordinària exigència d’aquest final de lliga, amb partits molt complicats per a tots els equips, ens deixa una porta oberta a qualsevol resultat. Res encara està decidit i el mateix M9M té el proper cap de setmana un enfrontament directe amb el Jupiter on es pot reivindicar novament com a aspirant al títol i corregir l’entrebanc d’aquest diumenge.
Setmana a setmana anirem fent bugada, que es el que toca per a tenir la roba neta i la lliga més clara. Setmana a setmana ens acostem al final amb una emoció extraordinària. Quin llençol es perdrà la propera jornada?
Vila Olímpica 3 – Mercat Nou Magòria 2
Cada nova jornada de lliga ens deixa un equip tocat i una mica més lluny del títol. Si fa dues setmanes, abans del descans per les festes santes, va ser l’Europa el que semblava deixar-se les aspiracions d’aconseguir el campionat al seu Camp enfront de la Barceloneta, aquest cap de setmana ha estat el M9M el que, probablement, ha deixat escapar la lliga davant un Vila Olímpica que segueix fent bo el factor camp, convertint el seu feu en un bastió pràcticament inexpugnable.
En un partit molt igualat la Vila, avui, ha tingut més ofici que un M9M que no ha estat capaç, en cap moment, de dur el pes del partit ni donar la sensació de superioritat, que en principi, se li suposava.
Amb un obsequi local als primers minuts del xiulet inicial l’equip magorià s’ha avançat en el marcador, però ha estat un miratge, una il·lusió òptica que no ha durat ni 45 minuts per arribar al descans amb un 2 a 1 ja favorable a l’equip de casa.
Un inici de la segona part molt similar al de la primera ha fet que la igualtat tornes al marcador i amb un 2 a 2 s’obria tot un ventall de possibilitats i incerteses que la Vila ha sigut capaç de gestionar millor que no pas l’equip visitant. Curiosament l’equip més “jove” ha tingut en aquest tram del partit més taules que l’equip experimentat. La Vila ha desplegat un saber fer, una maduresa que l’ha dut a la victòria final. Una victòria molt treballada i fins i tot merescuda. El M9M ha estat una mica descentrat i allunyat mentalment del seu objectiu i semblava, en els moments decisius del match, com si aquest partit no fos tot l’important que pot arribar a ser en el desenllaç de la lliga. Tots els punts d’aquí al final per als equips que estan en lluita per al títol són bàsics i potser, definitius.
De totes maneres i davant l’extraordinària exigència d’aquest final de lliga, amb partits molt complicats per a tots els equips, ens deixa una porta oberta a qualsevol resultat. Res encara està decidit i el mateix M9M té el proper cap de setmana un enfrontament directe amb el Jupiter on es pot reivindicar novament com a aspirant al títol i corregir l’entrebanc d’aquest diumenge.
Setmana a setmana anirem fent bugada, que es el que toca per a tenir la roba neta i la lliga més clara. Setmana a setmana ens acostem al final amb una emoció extraordinària. Quin llençol es perdrà la propera jornada?
Motius de la violència (III)
¿El futbol és l’excusa o el motiu? Els principals actors d’aquest esport coincideixen en que el futbol, com la resta d’agents de la societat, és víctima. “Tot això va més enllà del futbol. Les institucions haurien de buscar solucions perquè la violència és un problema que no solament afecta el futbol sinó a tota la societat”, explica Frank Rijkaard, entrenador del FC Barcelona.
¿El futbol és l’excusa o el motiu? Els principals actors d’aquest esport coincideixen en que el futbol, com la resta d’agents de la societat, és víctima. “Tot això va més enllà del futbol. Les institucions haurien de buscar solucions perquè la violència és un problema que no solament afecta el futbol sinó a tota la societat”, explica Frank Rijkaard, entrenador del FC Barcelona.
dissabte, 29 de març del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)