Per assaborir sense preses
divendres, 3 d’abril del 2009
3
Jugo a viure només, perquè tinc por
de trencar aquest embruix amb qualsevol
gest insòlit, amb qualsevol paraula
que no s’adapti com una altra pell
a la pell suavíssima del temps.
La tarda és un adàgio. Ben sol
al cor del goig, escolto la remota
simfonia del mar a la petxina
del teu record que sempre m’acompanya,
i només jugo a viure per no perdre’t.
Miquel Martí i Pol
Jugo a viure només, perquè tinc por
de trencar aquest embruix amb qualsevol
gest insòlit, amb qualsevol paraula
que no s’adapti com una altra pell
a la pell suavíssima del temps.
La tarda és un adàgio. Ben sol
al cor del goig, escolto la remota
simfonia del mar a la petxina
del teu record que sempre m’acompanya,
i només jugo a viure per no perdre’t.
Miquel Martí i Pol
dijous, 2 d’abril del 2009
Sí et pots dir Polvorosa, perquè dir-se Martínez?Desconec sí el nom d’aquesta actriu és el seu nom real o bé és un nom artístic.
En el primer cas, planyo a la noia per la quantitat i, segurament, poca qualitat dels comentaris, entre ells aquest, a la que haurà estat sotmesa al llarg de la seva curta vida. Ha de ser molt dur dir-se Ana Polvorosa i sobreviure.
En el segon cas, és a dir, sí és un nom artístic, no deixa de ser tota una declaració de principis, un subratllat absolutament gràfic i una proposta d’intencions difícil d’obviar. Posar-se o auto definir-se com Ana Polvorosa és d’una gosadia , d’una contundència digne d’admiració i un enorme estímul per a la imaginació.
La pel·lícula no sé que tal és i com funcionarà, però no em negareu que el reclam és esplèndid.
dimecres, 1 d’abril del 2009
Game over
Em diuen sovint que soc procliu als jocs de paraules, quan el que penso és justament el contrari, que són les paraules les que juguen amb mi. I encara aniria mes lluny, que les paraules, les mateixes paraules, són les que veritablement estan en joc. La pròpia supervivència de tota una llengua és la que està en joc i amb això no s’hi juga. És un escenari molt perillós i d'incert futur. I sí malgrat tot hi hem de jugar, apostem fort per aquelles paraules que ens són pròpies i ens defineixen. Apostem sense reserves per una llengua que si no té el nostre suport i complicitat, probablement s’extingirà. Aleshores, ja no podrem fer jocs de paraules ni res que se li assembli. El joc haurà arribat, malauradament, a la seva fi.
Em diuen sovint que soc procliu als jocs de paraules, quan el que penso és justament el contrari, que són les paraules les que juguen amb mi. I encara aniria mes lluny, que les paraules, les mateixes paraules, són les que veritablement estan en joc. La pròpia supervivència de tota una llengua és la que està en joc i amb això no s’hi juga. És un escenari molt perillós i d'incert futur. I sí malgrat tot hi hem de jugar, apostem fort per aquelles paraules que ens són pròpies i ens defineixen. Apostem sense reserves per una llengua que si no té el nostre suport i complicitat, probablement s’extingirà. Aleshores, ja no podrem fer jocs de paraules ni res que se li assembli. El joc haurà arribat, malauradament, a la seva fi.
dimarts, 31 de març del 2009
Treu-te la tovallola dels ulls
Un senyor jueu d’edat avançada es casa amb una dona més jove. Estan molt enamorats, però, faci el que faci el marit sexualment, la dona no arriba mai a l’orgasme. Com que una dona jueva té dret al plaer sexual, decideixen consultar-ho al rabí. El rabí escolta la seva història, s’acaricia la barba i els suggereix el següent:
-Contracteu un home jove i atractiu. Mentre feu l’amor, digueu al noi que faci onejar una tovallola per sobre vostre. Això estimularà la imaginació de l’esposa i li hauria d’acabar provocant un orgasme.
Marxen cap a casa i segueixen el consell del rabí. Contracten un noi molt ben plantat que fa onejar una tovallola per sobre seu mentre fan l’amor. No serveix de res i la dona continua insatisfeta.
Perplexos, se’n tornen a veure al rabí.
-D’acord –diu el rabí al marit-, intentem-ho a l’inrevés. Que el noi faci l’amor a la seva dona i vostè fa onejar la tovallola per sobre seu.
Un cop més, segueixen el consell del rabí.
El noi es fica al llit amb la dona i el marit fa onejar la tovallola. El noi s’hi posa amb un gran entusiasme i ben aviat la dona té un orgasme tan enorme que els crits fan tremolar l’habitació.
El marit somriu, es mira el noi i li diu triomfalment:
-Veus?, així és com es fa onejar una tovallola!
Un senyor jueu d’edat avançada es casa amb una dona més jove. Estan molt enamorats, però, faci el que faci el marit sexualment, la dona no arriba mai a l’orgasme. Com que una dona jueva té dret al plaer sexual, decideixen consultar-ho al rabí. El rabí escolta la seva història, s’acaricia la barba i els suggereix el següent:
-Contracteu un home jove i atractiu. Mentre feu l’amor, digueu al noi que faci onejar una tovallola per sobre vostre. Això estimularà la imaginació de l’esposa i li hauria d’acabar provocant un orgasme.
Marxen cap a casa i segueixen el consell del rabí. Contracten un noi molt ben plantat que fa onejar una tovallola per sobre seu mentre fan l’amor. No serveix de res i la dona continua insatisfeta.
Perplexos, se’n tornen a veure al rabí.
-D’acord –diu el rabí al marit-, intentem-ho a l’inrevés. Que el noi faci l’amor a la seva dona i vostè fa onejar la tovallola per sobre seu.
Un cop més, segueixen el consell del rabí.
El noi es fica al llit amb la dona i el marit fa onejar la tovallola. El noi s’hi posa amb un gran entusiasme i ben aviat la dona té un orgasme tan enorme que els crits fan tremolar l’habitació.
El marit somriu, es mira el noi i li diu triomfalment:
-Veus?, així és com es fa onejar una tovallola!
dilluns, 30 de març del 2009
Diccionari castellà/català
Caballo
En castellà: animal de quatre potes
En català: acció de ballar
Portal
En castellà: entrada
En català: acosta’l
Estancar
En castellà: detenir
En català: que val molts diners
Moldura
En castellà: guarniment
En català: que la tinc a punt
Trampa/à
En castellà: engany
En català: erecció
Estimar
En castellà: estafar
En català: donar amor
Escollo
En castellà: obstacle
En català: triar
Casanova
En castellà: faldiller
En català: estrenar pis
Mollar
En castellà: tendra
En català: fotre un clau
Mecha
En castellà: ble d’explosiu
En català: doctor en medicina
Escolta
En castellà: protecció
En català: acció d’escoltar
Autocar
En castellà: omnibus
En català: Cotxe alt de preu
Obra
En castellà: creació
En català: acció d’obrir
Cal
En castellà: guix
En català: és necessari
Arcada
En castellà: nàusea
En català: penjoll d’orella
Receta
En castellà: prescripció
En català: fer córrer la pilota arran de terra
Puja
En castellà: subhasta
En català: acció de pujar
Seta
En castellà: bolet
En català: darrera lletra de l’abecedari
Apestar
En castellà: empudegar
En català: ves a menjar herba!
Grada
En castellà: esgraó
En català: que està be
Inútil
És el mateix en castellà i en català
Caballo
En castellà: animal de quatre potes
En català: acció de ballar
Portal
En castellà: entrada
En català: acosta’l
Estancar
En castellà: detenir
En català: que val molts diners
Moldura
En castellà: guarniment
En català: que la tinc a punt
Trampa/à
En castellà: engany
En català: erecció
Estimar
En castellà: estafar
En català: donar amor
Escollo
En castellà: obstacle
En català: triar
Casanova
En castellà: faldiller
En català: estrenar pis
Mollar
En castellà: tendra
En català: fotre un clau
Mecha
En castellà: ble d’explosiu
En català: doctor en medicina
Escolta
En castellà: protecció
En català: acció d’escoltar
Autocar
En castellà: omnibus
En català: Cotxe alt de preu
Obra
En castellà: creació
En català: acció d’obrir
Cal
En castellà: guix
En català: és necessari
Arcada
En castellà: nàusea
En català: penjoll d’orella
Receta
En castellà: prescripció
En català: fer córrer la pilota arran de terra
Puja
En castellà: subhasta
En català: acció de pujar
Seta
En castellà: bolet
En català: darrera lletra de l’abecedari
Apestar
En castellà: empudegar
En català: ves a menjar herba!
Grada
En castellà: esgraó
En català: que està be
Inútil
És el mateix en castellà i en català
diumenge, 29 de març del 2009
Allunyar el tigre
Cada matí, la dona surt a l’entrada de casa i exclama:
-Déu vulgui que els tigres no ataquin aquesta casa!
Tot seguit, se’n torna cap a dins.
Finalment, li vam dir:
-Però a que ve això? Aquí no hi ha tigres en mil quilòmetres a la rodona.
-Ho veieu?-ens va contestar ella-: funciona!
Cada matí, la dona surt a l’entrada de casa i exclama:
-Déu vulgui que els tigres no ataquin aquesta casa!
Tot seguit, se’n torna cap a dins.
Finalment, li vam dir:
-Però a que ve això? Aquí no hi ha tigres en mil quilòmetres a la rodona.
-Ho veieu?-ens va contestar ella-: funciona!
A, B, C, D,...maaaambo!
Juvenils CE Europa
Bons resultats dels juvenils de l’Europa en una jornada, a priori, molt complicada i on s’han tret dos victòries a casa, les del B i D i dos empats a domicili, les de l’A i C.
L’empat del Juvenil A amb la Grama el deixa amb totes les opcions de mantenir la categoria i em consta que esmerçaran tots els esforços per aconseguir-ho. Fins el darrer alè, fins l’últim minut es deixaran la pell en l’ intent i aquesta actitud, a la força, ha de tenir premi.
La clara victòria del Juvenil B, davant el Manlleu, ha retornat la confiança a l’equip que poc a poc va aconseguint sortir del pou i ocupar el lloc que realment es mereix per qualitat i treball. Els resultats van arribant i cada cop es veu amb més optimisme el futur immediat. Caldrà mantenir la tensió fins el darrer minut del darrer partit i no caure en el desànim ni en la complaença.
El Juvenil C ha aconseguit un empat “in extremis”, amb l’Anguera , desprès d’anar perdent per un injust 2 a 0. Un resultat que, no sent excel·lent, el permet seguir, en solitari, l’estela del líder que la propera setmana visitarà el Nou Sardenya. Mentre hi ha vida hi ha esperança i aquest equip i els seus tècnics no són dels que acostumen a llençar la tovallola. Les inèrcies i les tendències són reversibles, tot està subjecte a canvi i res és per sempre. Cal estar molt a prop per a quan això passi, aprofitar-ho. I el Juvenil C ho estarà, no en tinc cap dubte.
A l’Àliga, el Juvenil D s’ha desfet amb molta facilitat del Catalònia i segueix posant pressió a un líder que comença a mostrar signes de debilitat. En poques jornades, el que semblava impossible fins fa molt poc, pot acabar passant. L’excés de confiança primer i el nerviosisme desprès, poden ser enemics imbatibles per a un equip mentalment fràgil i que va acumulant plom a les botes. Un líder circumstancial que sap, de ben segur, que acabarà sent atrapat per l’Europa i això pesa molt.
Cada cop més a prop, cada cop més amunt, cada cop millor!
Juvenils CE Europa
Bons resultats dels juvenils de l’Europa en una jornada, a priori, molt complicada i on s’han tret dos victòries a casa, les del B i D i dos empats a domicili, les de l’A i C.
L’empat del Juvenil A amb la Grama el deixa amb totes les opcions de mantenir la categoria i em consta que esmerçaran tots els esforços per aconseguir-ho. Fins el darrer alè, fins l’últim minut es deixaran la pell en l’ intent i aquesta actitud, a la força, ha de tenir premi.
La clara victòria del Juvenil B, davant el Manlleu, ha retornat la confiança a l’equip que poc a poc va aconseguint sortir del pou i ocupar el lloc que realment es mereix per qualitat i treball. Els resultats van arribant i cada cop es veu amb més optimisme el futur immediat. Caldrà mantenir la tensió fins el darrer minut del darrer partit i no caure en el desànim ni en la complaença.
El Juvenil C ha aconseguit un empat “in extremis”, amb l’Anguera , desprès d’anar perdent per un injust 2 a 0. Un resultat que, no sent excel·lent, el permet seguir, en solitari, l’estela del líder que la propera setmana visitarà el Nou Sardenya. Mentre hi ha vida hi ha esperança i aquest equip i els seus tècnics no són dels que acostumen a llençar la tovallola. Les inèrcies i les tendències són reversibles, tot està subjecte a canvi i res és per sempre. Cal estar molt a prop per a quan això passi, aprofitar-ho. I el Juvenil C ho estarà, no en tinc cap dubte.
A l’Àliga, el Juvenil D s’ha desfet amb molta facilitat del Catalònia i segueix posant pressió a un líder que comença a mostrar signes de debilitat. En poques jornades, el que semblava impossible fins fa molt poc, pot acabar passant. L’excés de confiança primer i el nerviosisme desprès, poden ser enemics imbatibles per a un equip mentalment fràgil i que va acumulant plom a les botes. Un líder circumstancial que sap, de ben segur, que acabarà sent atrapat per l’Europa i això pesa molt.
Cada cop més a prop, cada cop més amunt, cada cop millor!
dissabte, 28 de març del 2009
Anècdota de collons
Els Papes antigament, desconec sí també actualment, havien de mostrar els seus testicles al cardenal camarlenc per a demostrar la seva masculinitat. No fos cas que una dona arribes, per “error” , a ocupar el més alt càrrec de la jerarquia eclesiàstica. I el verb testificar deriva del gest romà d’agafar-se els testicles per donar paraula d’home.
Els Papes antigament, desconec sí també actualment, havien de mostrar els seus testicles al cardenal camarlenc per a demostrar la seva masculinitat. No fos cas que una dona arribes, per “error” , a ocupar el més alt càrrec de la jerarquia eclesiàstica. I el verb testificar deriva del gest romà d’agafar-se els testicles per donar paraula d’home.
Jo soc el meu rival
Can Buxeres 4 – Europa D 7
Cadet segona divisió
La falta de tensió i concentració acostuma a donar ales als rivals. La qualitat tècnica, tan individual com col·lectiva, de poc serveix si la predisposició no és l’adequada. Cert que no sempre es pot estar endollat al cent per cent, el desgast d’una llarga temporada i les situacions de visible superioritat fan que la motivació es relaxi, donant com a resultat que les opcions d’un i altre equip s’equilibrin.
Així ha estat durant els primers 40 minuts. Una primera part de despropòsits, on un Europa “generós” s’ha dedicat a regalar gols i ocasions al rival, al mateix temps que fallava, increïblement, les que generava davant la porteria local.
Un descans balsàmic i, segurament, unes indicacions oportunes per part del mister, han girat l’equip com un mitjó. Una sortida en tromba ha desballestat l’equip rival i ha doblegat la seva resistència d’una manera inqüestionable. Cinc gols, que podrien haver estat deu, en una segona part molt complerta on l’equip s’ha retrobat amb les bones sensacions i s’ho ha passat be, combinant, tocant i jugant a futbol.
El públic fidel, que ha suportat estoicament la fina i persistent pluja, ha gaudit d’un bon espectacle a estones i ha pogut comprovar que, quan aquest equip vol, quan aquest equip s’hi posa, és capaç de superar-se a sí mateix, que, en definitiva, i ho segueix-ho pensant, és el rival més perillós que tenen.
Can Buxeres 4 – Europa D 7
Cadet segona divisió
La falta de tensió i concentració acostuma a donar ales als rivals. La qualitat tècnica, tan individual com col·lectiva, de poc serveix si la predisposició no és l’adequada. Cert que no sempre es pot estar endollat al cent per cent, el desgast d’una llarga temporada i les situacions de visible superioritat fan que la motivació es relaxi, donant com a resultat que les opcions d’un i altre equip s’equilibrin.
Així ha estat durant els primers 40 minuts. Una primera part de despropòsits, on un Europa “generós” s’ha dedicat a regalar gols i ocasions al rival, al mateix temps que fallava, increïblement, les que generava davant la porteria local.
Un descans balsàmic i, segurament, unes indicacions oportunes per part del mister, han girat l’equip com un mitjó. Una sortida en tromba ha desballestat l’equip rival i ha doblegat la seva resistència d’una manera inqüestionable. Cinc gols, que podrien haver estat deu, en una segona part molt complerta on l’equip s’ha retrobat amb les bones sensacions i s’ho ha passat be, combinant, tocant i jugant a futbol.
El públic fidel, que ha suportat estoicament la fina i persistent pluja, ha gaudit d’un bon espectacle a estones i ha pogut comprovar que, quan aquest equip vol, quan aquest equip s’hi posa, és capaç de superar-se a sí mateix, que, en definitiva, i ho segueix-ho pensant, és el rival més perillós que tenen.
Camps de Mart
Escenaris de batalles, de lluites cos a cos, d’estratègies i pactes, de rendicions i encontres, de sang i fetge, d’esperances i finals, de solitud i tortura, de tempestes i calmes, de plenitud i èxtasi, de tendresa il·limitada i retrets afilats, de confidències i secrets, de silencis i gemecs. Escenaris que es desfan cada setmana, esperant que durin per sempre.
Escenaris de batalles, de lluites cos a cos, d’estratègies i pactes, de rendicions i encontres, de sang i fetge, d’esperances i finals, de solitud i tortura, de tempestes i calmes, de plenitud i èxtasi, de tendresa il·limitada i retrets afilats, de confidències i secrets, de silencis i gemecs. Escenaris que es desfan cada setmana, esperant que durin per sempre.
divendres, 27 de març del 2009
La Moreneta sota pressió
L’altre dia, l’entrenador del RCDE Espanyol, Mauricio Pochettino, va peregrinar fins a Montserrat per demanar-li a la Verge, perdó, a la Mare de Déu, que intercedís per ell i salvés a l’equip de baixar a segona divisió.
Desprès de ser rebut per l’Abad a les portes del monestir, va dirigir una sentida pregària a la Moreneta, pregària que tenim en exclusiva. Deia així:
Virgencita, virgencita estoy negro como tú,
sálvanos de este trance
y yo pondré a tu alcance
berberechos, almejas y vermú.
No nos dejes caer
en el pozo de segunda
no permitas que se hunda
el pibe que t’ha venido a ver.
Virgencita, virgencita estoy negro como tú
consigue que Dios nos libre
y te traigo al Sanchez Llibre
andando desde Corfú.
Us adoneu de la imprudència del bo de Pochettino, posant a la Mare de Déu en la tessitura d’haver de decidir entre actuar a favor de l’Espanyol o no fer-ho?
Sí no fa res, es manté al marge i deixa que passi el que hagi de passar, es podria posar en dubte la seva bondat i, fins i tot, el seu estatus de divinitat i els seus poders celestials. Deixar a l’Espanyol a la seva sort seria un acte reprovable difícil de perdonar. Com s’entendria que, amb els miracles que ha fet al llarg de tota la Història, fos incapaç de salvar a un Club de futbol?
En canvi, si decideix actuar, prendre cartes en l’afer i ajudar a l’Espanyol, ho faria en detriment d’altres Clubs, que a hores d’ara estan en la seva mateixa situació i que es veurien seriosament afectats i perjudicats per la Mare de Déu i això seria imperdonable i tremendament injust. Impropi d’una figura santa i que qüestionaria les creences i la fe de moltes persones.
En definitiva, un gran envolic que ens podríem haver estalviat si el bo de Pochettino hagués estat laic i no fiar-ho tot als miracles.
De totes maneres, també tindria nassos que, un dels símbols més potents i preuats de Catalunya, ajudés a l’espanyolisme a salvar-se. El món al revés.
L’altre dia, l’entrenador del RCDE Espanyol, Mauricio Pochettino, va peregrinar fins a Montserrat per demanar-li a la Verge, perdó, a la Mare de Déu, que intercedís per ell i salvés a l’equip de baixar a segona divisió.
Desprès de ser rebut per l’Abad a les portes del monestir, va dirigir una sentida pregària a la Moreneta, pregària que tenim en exclusiva. Deia així:
Virgencita, virgencita estoy negro como tú,
sálvanos de este trance
y yo pondré a tu alcance
berberechos, almejas y vermú.
No nos dejes caer
en el pozo de segunda
no permitas que se hunda
el pibe que t’ha venido a ver.
Virgencita, virgencita estoy negro como tú
consigue que Dios nos libre
y te traigo al Sanchez Llibre
andando desde Corfú.
Us adoneu de la imprudència del bo de Pochettino, posant a la Mare de Déu en la tessitura d’haver de decidir entre actuar a favor de l’Espanyol o no fer-ho?
Sí no fa res, es manté al marge i deixa que passi el que hagi de passar, es podria posar en dubte la seva bondat i, fins i tot, el seu estatus de divinitat i els seus poders celestials. Deixar a l’Espanyol a la seva sort seria un acte reprovable difícil de perdonar. Com s’entendria que, amb els miracles que ha fet al llarg de tota la Història, fos incapaç de salvar a un Club de futbol?
En canvi, si decideix actuar, prendre cartes en l’afer i ajudar a l’Espanyol, ho faria en detriment d’altres Clubs, que a hores d’ara estan en la seva mateixa situació i que es veurien seriosament afectats i perjudicats per la Mare de Déu i això seria imperdonable i tremendament injust. Impropi d’una figura santa i que qüestionaria les creences i la fe de moltes persones.
En definitiva, un gran envolic que ens podríem haver estalviat si el bo de Pochettino hagués estat laic i no fiar-ho tot als miracles.
De totes maneres, també tindria nassos que, un dels símbols més potents i preuats de Catalunya, ajudés a l’espanyolisme a salvar-se. El món al revés.
dijous, 26 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)