dimarts, 22 d’abril del 2008
dilluns, 21 d’abril del 2008
L’home del sac
De petit em terroritzaven amb l’amenaça de que si no em portava be, si era dolent se m’enduria l’home del sac.
Aquest personatge terrible formava part essencial de l’imaginari comú i era el principal protagonista dels nostres malsons infantils.
De nit al llit, quan la meva mare tancava el llum i ajustava la porta de la habitació no podia deixar de repassar mentalment totes i cada una de les accions del dia, per veure si hi havia alguna que fos objecte de ser tinguda en compte pel temut espectre.
Si tot estava be, el meu son era plàcid i reparador, però per contra, si tenia la sospita d’haver comès alguna malifeta, el son era lleuger, el cos s’amarava de suor i el pànic em feia companyia tot esperant l’arribada de l’home del sac. Em duria a un lloc infernal d’on no es tornava i no podria veure mai més ni al meu germà ni als meus pares.
Dolorós aprenentatge per a tan tendra edat, excessiu peatge per a tanta innocència.
Ara de gran, el meu home del sac és ben diferent. Res a veure amb els meus terrors infantils. El meu home del sac és una bona persona, té un somriure permanent i no fa por a ningú. Sempre està a punt per tot allò que puguis necessitar, sempre a disposició.
No té mai un no i fa de la seva feina un regal per a tothom.
El meu home del sac m’escolta pacientment quan li parlo i em blinda contra la misèria. Em dona lliçons de temprança i sempre m’aconsella be. Em diu: tu tranquil i fes el que hagis de fer. No intentis entendre’ls perquè nosaltres no som com ells.
El meu home del sac es diu Climent, em té el cor robat i dins del sac només hi duu pilotes, que fan la delícia dels nens.
De petit em terroritzaven amb l’amenaça de que si no em portava be, si era dolent se m’enduria l’home del sac.
Aquest personatge terrible formava part essencial de l’imaginari comú i era el principal protagonista dels nostres malsons infantils.
De nit al llit, quan la meva mare tancava el llum i ajustava la porta de la habitació no podia deixar de repassar mentalment totes i cada una de les accions del dia, per veure si hi havia alguna que fos objecte de ser tinguda en compte pel temut espectre.
Si tot estava be, el meu son era plàcid i reparador, però per contra, si tenia la sospita d’haver comès alguna malifeta, el son era lleuger, el cos s’amarava de suor i el pànic em feia companyia tot esperant l’arribada de l’home del sac. Em duria a un lloc infernal d’on no es tornava i no podria veure mai més ni al meu germà ni als meus pares.
Dolorós aprenentatge per a tan tendra edat, excessiu peatge per a tanta innocència.
Ara de gran, el meu home del sac és ben diferent. Res a veure amb els meus terrors infantils. El meu home del sac és una bona persona, té un somriure permanent i no fa por a ningú. Sempre està a punt per tot allò que puguis necessitar, sempre a disposició.
No té mai un no i fa de la seva feina un regal per a tothom.
El meu home del sac m’escolta pacientment quan li parlo i em blinda contra la misèria. Em dona lliçons de temprança i sempre m’aconsella be. Em diu: tu tranquil i fes el que hagis de fer. No intentis entendre’ls perquè nosaltres no som com ells.
El meu home del sac es diu Climent, em té el cor robat i dins del sac només hi duu pilotes, que fan la delícia dels nens.
diumenge, 20 d’abril del 2008
Jupiter s’apaga
Per a tots aquells que dubtaven de les previsions que d’aquí al final de lliga encara hi haurien sorpreses. Que no estava tot decidit.
Per aquells que apostaven pel Jupiter quan vaig avançar que l’equip de la Verneda seria víctima de la pròpia por escènica. Por que s’ha confirmat. Por que ha fet estralls i que ara els propis jugadors del Jupiter reconeixen. Por que els ha paralitzat fora de casa i els ha fet perdre dolorosament en camps com el del Cinc Copes, on pràcticament tothom a guanyat, fins i tot la Vila Olimpica, un altre especialista en perdre com a visitant, i que allí en canvi es va endur els tres punts.
Per a tots aquells que no es creien que la lliga seria cosa de dos, ho vaig dir fa varies jornades. Que la lluita estaria entre el Santa Eulàlia i l’Europa amb el permís del M9M.
Que el Jupiter quedaria despenjat, quart o cinquè, ho vaig dir quan anava 1er.
Que el futbol és una carrera d’obstacles de llarg recorregut i el Jupiter és l’equip més verd dels que han tingut opcions al títol.
Que la forma d’actuar al llarg de la competició per part del Jupiter no ha estat la més correcta i/o ètica i això acabaria passant factura, com així ha estat.
Que al Jupiter només li queda la honra de la imbatibilitat a casa, cosa que acabarà perdent aquest proper cap de setmana quan el Santa Eulàlia li passi pel damunt com ha fet amb el M9M, Europa i Barceloneta.
Fins i tot els planetes són finits.
Per a tots aquells que dubtaven de les previsions que d’aquí al final de lliga encara hi haurien sorpreses. Que no estava tot decidit.
Per aquells que apostaven pel Jupiter quan vaig avançar que l’equip de la Verneda seria víctima de la pròpia por escènica. Por que s’ha confirmat. Por que ha fet estralls i que ara els propis jugadors del Jupiter reconeixen. Por que els ha paralitzat fora de casa i els ha fet perdre dolorosament en camps com el del Cinc Copes, on pràcticament tothom a guanyat, fins i tot la Vila Olimpica, un altre especialista en perdre com a visitant, i que allí en canvi es va endur els tres punts.
Per a tots aquells que no es creien que la lliga seria cosa de dos, ho vaig dir fa varies jornades. Que la lluita estaria entre el Santa Eulàlia i l’Europa amb el permís del M9M.
Que el Jupiter quedaria despenjat, quart o cinquè, ho vaig dir quan anava 1er.
Que el futbol és una carrera d’obstacles de llarg recorregut i el Jupiter és l’equip més verd dels que han tingut opcions al títol.
Que la forma d’actuar al llarg de la competició per part del Jupiter no ha estat la més correcta i/o ètica i això acabaria passant factura, com així ha estat.
Que al Jupiter només li queda la honra de la imbatibilitat a casa, cosa que acabarà perdent aquest proper cap de setmana quan el Santa Eulàlia li passi pel damunt com ha fet amb el M9M, Europa i Barceloneta.
Fins i tot els planetes són finits.
El joc dels daus: de sis en sis i torna a tirar
Europa 6 – Trajana 0
Dues setmanes consecutives marcant 6 gols i acostant-se a la màgica xifra dels 100 fa que aquest equip sigui un del màxims golejadors de tots els grups i complementàriament un dels menys golejats. Si be això, a vegades, no serveix de gran cosa, en aquest cas és sinònim d’espectacle i de fer les coses be.
El Trajana, com era de preveure, no ha sigut rival esportiu per a un Europa que sembla haver recuperat aquell bon joc al que ens tenia acostumats i que va perdre en dues jornades claus a finals de Febrer: contra el Jupiter a la Verneda i a casa enfront d’un Santa Eulàlia, fins ara, imparable.
L’equip visitant, el Trajana, va intentar jugar a futbol els primers 10 minuts de partit i en veure la gran superioritat dels locals es va dedicar al que sap fer més be i ha practicat durant gran part de la Temporada: la provocació. Portar el joc al seu terreny, utilitzant tots els recursos extra-esportius imaginables. No m’estendré perquè tots els que heu jugat contra aquest equip o l’heu vist jugar, ja sabeu a que em refereix-ho i no entraré en detalls per a no cansar a la parròquia.
L’Europa conscient de la importància i la transcendència del partit, dels punts en joc, del “tot o res”, de no poder fallar; va començar el match una mica tens, però a mida que anaven passant els minuts, la confiança en les pròpies forces i els gols que anaven pujant al marcador va tranquil·litzar el seu joc i és, a partir d’aquest moment, quan es va poder veure, en estat pur, totes les virtuts que atresora aquest equip: joc de toc ràpid, obertura a bandes, fluïdesa, arribada, futbol fàcil,... un dels millors exemples del que s’ha de fer i es pot fer amb una pilota i també sense ella.
El partit, tot ell, va ser un monòleg, millor dit 2 monòlegs, el de l’Europa que parlava de futbol, posant i proposant arguments interessantíssims i d’una gran varietat. I per altra banda, el monòleg del Trajana, que no vaig entendre en absolut, i que a falta de traductors vàlids vaig optar per no capficar-me.
Tres punts més per a seguir somiant que tot és possible i per mantenir, encara que provisionalment, una setmana més el liderat del grup.
L’Europa desprès d’aquella mini crisi de joc, però sobre tot de resultats, ha tornat al bon camí. En una lliga tan llarga i competida tots els factors són determinants, inclosa la pròpia sort i aquesta, és just reconeixeu, ha estat fugissera en alguns passatges del campionat per a un Europa excessivament castigat per la desgracia, o per ser més exactes, per la manca de sort. Sort que si que ha somrigut a altres equips, que sense fer grans partits, han tingut la fortuna d’aconseguir els punts quan no eren mereixedors d’ells.
Però el tòpic és el tòpic i en el mon del futbol això pràcticament és llei.
La consecució d’un títol no solament és fruit de la sort, del treball, del temps, de la casualitat,...és una suma de tots aquests elements i de molts d’altres.
El que guanya la lliga és sempre, sempre, el just vencedor i aquest campionat encara ha de dir la darrera paraula.
A cinc jornades per al final, amb jornades de descans per a tots els equips i amb la incertesa sobre el resultat final es presenta un desenllaç realment no apte per a cardíacs. De tots els escenaris possibles aquest és, sens dubte, el millor. Que la lliga sigui competida fins el últim moment, que hi hagi entre 3 o 4 equips amb possibilitats reals fins la darrera jornada és el que més ens agrada als amants d’aquest esport. L’emoció fins el final ens donarà la mesura exacta de la vàlua de tots i cada un dels equips.
I també, lamentablement, la mesquinesa d’altres.
Europa 6 – Trajana 0
Dues setmanes consecutives marcant 6 gols i acostant-se a la màgica xifra dels 100 fa que aquest equip sigui un del màxims golejadors de tots els grups i complementàriament un dels menys golejats. Si be això, a vegades, no serveix de gran cosa, en aquest cas és sinònim d’espectacle i de fer les coses be.
El Trajana, com era de preveure, no ha sigut rival esportiu per a un Europa que sembla haver recuperat aquell bon joc al que ens tenia acostumats i que va perdre en dues jornades claus a finals de Febrer: contra el Jupiter a la Verneda i a casa enfront d’un Santa Eulàlia, fins ara, imparable.
L’equip visitant, el Trajana, va intentar jugar a futbol els primers 10 minuts de partit i en veure la gran superioritat dels locals es va dedicar al que sap fer més be i ha practicat durant gran part de la Temporada: la provocació. Portar el joc al seu terreny, utilitzant tots els recursos extra-esportius imaginables. No m’estendré perquè tots els que heu jugat contra aquest equip o l’heu vist jugar, ja sabeu a que em refereix-ho i no entraré en detalls per a no cansar a la parròquia.
L’Europa conscient de la importància i la transcendència del partit, dels punts en joc, del “tot o res”, de no poder fallar; va començar el match una mica tens, però a mida que anaven passant els minuts, la confiança en les pròpies forces i els gols que anaven pujant al marcador va tranquil·litzar el seu joc i és, a partir d’aquest moment, quan es va poder veure, en estat pur, totes les virtuts que atresora aquest equip: joc de toc ràpid, obertura a bandes, fluïdesa, arribada, futbol fàcil,... un dels millors exemples del que s’ha de fer i es pot fer amb una pilota i també sense ella.
El partit, tot ell, va ser un monòleg, millor dit 2 monòlegs, el de l’Europa que parlava de futbol, posant i proposant arguments interessantíssims i d’una gran varietat. I per altra banda, el monòleg del Trajana, que no vaig entendre en absolut, i que a falta de traductors vàlids vaig optar per no capficar-me.
Tres punts més per a seguir somiant que tot és possible i per mantenir, encara que provisionalment, una setmana més el liderat del grup.
L’Europa desprès d’aquella mini crisi de joc, però sobre tot de resultats, ha tornat al bon camí. En una lliga tan llarga i competida tots els factors són determinants, inclosa la pròpia sort i aquesta, és just reconeixeu, ha estat fugissera en alguns passatges del campionat per a un Europa excessivament castigat per la desgracia, o per ser més exactes, per la manca de sort. Sort que si que ha somrigut a altres equips, que sense fer grans partits, han tingut la fortuna d’aconseguir els punts quan no eren mereixedors d’ells.
Però el tòpic és el tòpic i en el mon del futbol això pràcticament és llei.
La consecució d’un títol no solament és fruit de la sort, del treball, del temps, de la casualitat,...és una suma de tots aquests elements i de molts d’altres.
El que guanya la lliga és sempre, sempre, el just vencedor i aquest campionat encara ha de dir la darrera paraula.
A cinc jornades per al final, amb jornades de descans per a tots els equips i amb la incertesa sobre el resultat final es presenta un desenllaç realment no apte per a cardíacs. De tots els escenaris possibles aquest és, sens dubte, el millor. Que la lliga sigui competida fins el últim moment, que hi hagi entre 3 o 4 equips amb possibilitats reals fins la darrera jornada és el que més ens agrada als amants d’aquest esport. L’emoció fins el final ens donarà la mesura exacta de la vàlua de tots i cada un dels equips.
I també, lamentablement, la mesquinesa d’altres.
dissabte, 19 d’abril del 2008
El dibuix i la caricatura
Santa Eulàlia 3 – Vila Olímpica 0
Aquest és un d’aquells partits que es podria explicar només amb titulars, sense cap descripció complementaria. Titulars com ara: “La Vila segueix naufragant terra endins” o “Massa Santa Eulàlia per a tan poca Vila” o “Santa Eulàlia es passeja per la Vila” o “Les vacances de Julio desastroses per a la Vila” o “Un miki verinós paralitza a la Vila” i així fins a l’avorriment.
El Santa ha seguit fidel a la seva línia dels darrers partits, movent-se en el bon camí cap el títol i donant en tot moment una autoritària sensació de seguretat en les seves pròpies forces. El Santa ha estat el viu retrat d’un dibuix ben perfilat, ple de contingut i amb i amb uns contorns clars i de traçat robust. Sòlid en defensa, treballador al mig camp i amb poca arribada a dalt, però molta pegada. Un equip com aquest, amb el seu potencial, hauria de crear moltes més ocasions de gol de les que habitualment genera, però pel vist aquesta tarda, potser no li calen. Arribar i moldre o si ho preferiu en termes econòmics: molt d’interès per tan poca inversió. Solvència contrastada.
El Santa ha estat el dibuix, amb un miki molt inspirat i que ha fet el més difícil: obrir la llauna. Mentre la Vila no ha passat de ser una caricatura. Un esbós cada cop més confús que s’arrossega sense esma pels camps contraris com si estigues pujant al seu Calvari particular.
Els nervis de l’equip local i la pressió de no poder fallar, de no poder tenir el més mínim marge d’error ha donat una mica d’emoció a la primera part. Però ha estat marcar en les darreries dels primers 45 minuts i aquí s’ha acabat la resistència de la Vila i ha finiquitat el partit a falta de 45 minuts de pur tràmit, on tots 2 equips han avorrit a l’espectador. Uns, el del Santa, perquè no els hi calia més esforç i els altres perquè no podien o no en sabien més.
El Santa ha adormit el partit i només ha estat cap el final de la segona part on han acabat d’arrodonir el resultat amb 2 gols més que acabaria reflectint en el marcador, la diferencia real que hi ha entre un i altre equip.
La Vila ha estat novament un tou esparring per a un equip molt superior en totes les línies i en tots els aspectes. Un oposant amb escassos recursos que no ha estat rival per a un conjunt que els ha deixat en evidencia posant al descobert totes les seves mancances lluny de la càlida llar. El Santa li ha tret, aquesta tarda, els colors a la Vila.
Santa Eulàlia 3 – Vila Olímpica 0
Aquest és un d’aquells partits que es podria explicar només amb titulars, sense cap descripció complementaria. Titulars com ara: “La Vila segueix naufragant terra endins” o “Massa Santa Eulàlia per a tan poca Vila” o “Santa Eulàlia es passeja per la Vila” o “Les vacances de Julio desastroses per a la Vila” o “Un miki verinós paralitza a la Vila” i així fins a l’avorriment.
El Santa ha seguit fidel a la seva línia dels darrers partits, movent-se en el bon camí cap el títol i donant en tot moment una autoritària sensació de seguretat en les seves pròpies forces. El Santa ha estat el viu retrat d’un dibuix ben perfilat, ple de contingut i amb i amb uns contorns clars i de traçat robust. Sòlid en defensa, treballador al mig camp i amb poca arribada a dalt, però molta pegada. Un equip com aquest, amb el seu potencial, hauria de crear moltes més ocasions de gol de les que habitualment genera, però pel vist aquesta tarda, potser no li calen. Arribar i moldre o si ho preferiu en termes econòmics: molt d’interès per tan poca inversió. Solvència contrastada.
El Santa ha estat el dibuix, amb un miki molt inspirat i que ha fet el més difícil: obrir la llauna. Mentre la Vila no ha passat de ser una caricatura. Un esbós cada cop més confús que s’arrossega sense esma pels camps contraris com si estigues pujant al seu Calvari particular.
Els nervis de l’equip local i la pressió de no poder fallar, de no poder tenir el més mínim marge d’error ha donat una mica d’emoció a la primera part. Però ha estat marcar en les darreries dels primers 45 minuts i aquí s’ha acabat la resistència de la Vila i ha finiquitat el partit a falta de 45 minuts de pur tràmit, on tots 2 equips han avorrit a l’espectador. Uns, el del Santa, perquè no els hi calia més esforç i els altres perquè no podien o no en sabien més.
El Santa ha adormit el partit i només ha estat cap el final de la segona part on han acabat d’arrodonir el resultat amb 2 gols més que acabaria reflectint en el marcador, la diferencia real que hi ha entre un i altre equip.
La Vila ha estat novament un tou esparring per a un equip molt superior en totes les línies i en tots els aspectes. Un oposant amb escassos recursos que no ha estat rival per a un conjunt que els ha deixat en evidencia posant al descobert totes les seves mancances lluny de la càlida llar. El Santa li ha tret, aquesta tarda, els colors a la Vila.
DEBAT A BAT
"Tinc un debat per a tu
que m’han dit que tens pena al cor,
i tristesa als ulls.
Jo només passava, ni sé on anava, però penso que...”
És millor guanyar o jugar be? O dit d’una altra manera, que és millor els procediments o el resultat final?
És poden tenir clars els conceptes, clars els procediments i fracassar?
El fracàs o l’èxit només depenen del resultat?
L’únic guany possible és el resultat o be hi ha guanys més enllà del resultat?
Quan perds, no es guanya res?
Quan guanyes, ho guanyes tot?
Es pot construir un futur de guanys amb un present de pèrdues?
Guanyar et fa millor que el que perd?
Hi ha millor guany que el que es guanya perdent?
Guanyar és difícil i perdre és fàcil?
O be guanyar és difícil i perdre encara més?
L’art de vèncer s’aprèn a les derrotes?
"Tinc un debat per a tu
que m’han dit que tens pena al cor..."
"Tinc un debat per a tu
que m’han dit que tens pena al cor,
i tristesa als ulls.
Jo només passava, ni sé on anava, però penso que...”
És millor guanyar o jugar be? O dit d’una altra manera, que és millor els procediments o el resultat final?
És poden tenir clars els conceptes, clars els procediments i fracassar?
El fracàs o l’èxit només depenen del resultat?
L’únic guany possible és el resultat o be hi ha guanys més enllà del resultat?
Quan perds, no es guanya res?
Quan guanyes, ho guanyes tot?
Es pot construir un futur de guanys amb un present de pèrdues?
Guanyar et fa millor que el que perd?
Hi ha millor guany que el que es guanya perdent?
Guanyar és difícil i perdre és fàcil?
O be guanyar és difícil i perdre encara més?
L’art de vèncer s’aprèn a les derrotes?
"Tinc un debat per a tu
que m’han dit que tens pena al cor..."
divendres, 18 d’abril del 2008
Treball a mida
El nom fa la cosa
He portat, de Ciutat del Cap, un quadre que m’agrada molt i l’he dut a emmarcar al meu amic Marc que té un petit, però pròsper taller.
M’ha trucat el meu germà que el seu company Eugeni acaba de patentar un nou invent producte del seu privilegiat cervell.
A casa, al vespre, escolto per televisió com l’Alfred ens explica el temps que farà demà.
Tinc un missatge al contestador de l’Albert que em demana si vull anar aquest cap de setmana a plantar arbres amb el seu grup ecologista.
He de dir-li a la tieta Lídia que no puc anar a la Monumental aquest diumenge a veure la “corrida” on toregen els seus toros.
M’he de fer fotos per renovar el passaport. Aniré a Can Lluiiiís que em queda a prop.
Només falten 3 dies perquè el Pol marxi amb la seva expedició a l’Àrtic.
L’altre dia em vaig trobar a la Maria, per fi ha aconseguit la plaça per a treballar en una coneguda fàbrica de galetes.
Li he de preguntar a l’Agustin si té algun sofà en oferta.
Àlvar posa’m una copa si et plau.
Quan pareixi la meva cunyada l’atendrà la Dolors.
El Premià de bàsquet ha fitxat a un nou base passador que és diu Esteve.
La Immaculada m’ha confessat que encara és verge.
Felicitats Rosa, ja m’ha dit el teu pare que t’has graduat en Botànica.
És una broma no? Al Mateu l’han fet encarregat de l’Escorxador.
El meu veí està encantat amb la Neus, la seva nova monitora d’esquí.
Estic content pel Ramon, es mereixia, com cap altre, el càrrec de comissari del Museu Egipci.
El Roc està buscant una cantant pel seu grup de música.
Penèpole, teixidora del mes en una fàbrica de Malgrat de Mar.
El nom fa la cosa
He portat, de Ciutat del Cap, un quadre que m’agrada molt i l’he dut a emmarcar al meu amic Marc que té un petit, però pròsper taller.
M’ha trucat el meu germà que el seu company Eugeni acaba de patentar un nou invent producte del seu privilegiat cervell.
A casa, al vespre, escolto per televisió com l’Alfred ens explica el temps que farà demà.
Tinc un missatge al contestador de l’Albert que em demana si vull anar aquest cap de setmana a plantar arbres amb el seu grup ecologista.
He de dir-li a la tieta Lídia que no puc anar a la Monumental aquest diumenge a veure la “corrida” on toregen els seus toros.
M’he de fer fotos per renovar el passaport. Aniré a Can Lluiiiís que em queda a prop.
Només falten 3 dies perquè el Pol marxi amb la seva expedició a l’Àrtic.
L’altre dia em vaig trobar a la Maria, per fi ha aconseguit la plaça per a treballar en una coneguda fàbrica de galetes.
Li he de preguntar a l’Agustin si té algun sofà en oferta.
Àlvar posa’m una copa si et plau.
Quan pareixi la meva cunyada l’atendrà la Dolors.
El Premià de bàsquet ha fitxat a un nou base passador que és diu Esteve.
La Immaculada m’ha confessat que encara és verge.
Felicitats Rosa, ja m’ha dit el teu pare que t’has graduat en Botànica.
És una broma no? Al Mateu l’han fet encarregat de l’Escorxador.
El meu veí està encantat amb la Neus, la seva nova monitora d’esquí.
Estic content pel Ramon, es mereixia, com cap altre, el càrrec de comissari del Museu Egipci.
El Roc està buscant una cantant pel seu grup de música.
Penèpole, teixidora del mes en una fàbrica de Malgrat de Mar.
dijous, 17 d’abril del 2008
Eines bàsiques
La serra
Si algú se sent al•ludit
i te ales, que no voli.
el refrà que cantaré
es adagi de carrer,
ja me’l deien al bressol:
Si els fills de puta volessin
no veuriem mai el sol.
Pot ser ens ajupim sovint;
no és per hàbit ni caprici
que es per esquivar el calbot
i esperar el moment propici,
no se si m’entens, Oriol:
Si els fills de puta....
Al camp la fruïta es podreix,
hi ha massa intermediaris,
no hi ha planificació.
Això diuen el diaris
i així resa el camperol;
Si els fills de puta....
A Suissa han ingressat
mils de milions de cabaços,
després diuen que és l’obrer
el responsable dels fracasos
i la manca de control:
Si els fills de puta....
A ciutat anem de cul
ningú s’aclareix, tot falla,
ja no podem respirar.
Tothom més o menys balla
de l’agost fins al juliol:
Si els fills de puta....
Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses,
sona un tret con un fuet
i cau mort, les mans esteses
deixa dona fills i dol:
Si els fills de puta....
Heu d'oblidar, si podeu,
aquests quaranta anys de glòria.
A mi no em preocupa gens
perquè tinc mala memòria
i el cap dur com un pinyol:
Si els fills de puta....
La unitat no té destí;
l’univers no és cap llimona;
tinc un passaport que diu:
has nascut a Barcelonai
per tant és espanyol:
Si els fills de puta....
Jo cada cop veig més clar
que el poble diu el que pensa,
d’ell he apres aquest proverbi,
i amb mútua complaença
cantem com un home sol:
Si els fills de puta....
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Quico Pi de la Serra
La serra
Si algú se sent al•ludit
i te ales, que no voli.
el refrà que cantaré
es adagi de carrer,
ja me’l deien al bressol:
Si els fills de puta volessin
no veuriem mai el sol.
Pot ser ens ajupim sovint;
no és per hàbit ni caprici
que es per esquivar el calbot
i esperar el moment propici,
no se si m’entens, Oriol:
Si els fills de puta....
Al camp la fruïta es podreix,
hi ha massa intermediaris,
no hi ha planificació.
Això diuen el diaris
i així resa el camperol;
Si els fills de puta....
A Suissa han ingressat
mils de milions de cabaços,
després diuen que és l’obrer
el responsable dels fracasos
i la manca de control:
Si els fills de puta....
A ciutat anem de cul
ningú s’aclareix, tot falla,
ja no podem respirar.
Tothom més o menys balla
de l’agost fins al juliol:
Si els fills de puta....
Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses,
sona un tret con un fuet
i cau mort, les mans esteses
deixa dona fills i dol:
Si els fills de puta....
Heu d'oblidar, si podeu,
aquests quaranta anys de glòria.
A mi no em preocupa gens
perquè tinc mala memòria
i el cap dur com un pinyol:
Si els fills de puta....
La unitat no té destí;
l’univers no és cap llimona;
tinc un passaport que diu:
has nascut a Barcelonai
per tant és espanyol:
Si els fills de puta....
Jo cada cop veig més clar
que el poble diu el que pensa,
d’ell he apres aquest proverbi,
i amb mútua complaença
cantem com un home sol:
Si els fills de puta....
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Quico Pi de la Serra
dimecres, 16 d’abril del 2008
Lesions de futbol
Classes magistrals
Diuen els experts, que n’hi ha molts en el mon del futbol, que hi ha lesions tòpiques que per repetides avorreixen i segur que tots vosaltres n’heu sentit a parlar.
Des d’aquestes pàgines voldria treure una mica de ferro, desmitificar si és possible i donar llum sobre el veritable fons i significat de les temudes lesions. Vet aquí uns exemples.
Abductors: éssers extraterrestres i fins i tot extracorporals experts en abduir, és a dir, treure de sí a persones de bona fe i traslladar-les o, com diríem ara, transvasar-les a un altre lloc i/o indret; lloc al que no s’acostuma a anar de vacances i del que difícilment es torna, i si es torna es fa en un lamentable estat mental normalment irrecuperable. Aquests éssers acostumen a passejar-se freqüentment per series de culte, com ara Expedient X.
Lligaments creuats: relacions conflictives i poc satisfactòries normalment perpetrades en llocs de poc fiar. Acostumen a donar-se quan un dels dos protagonistes o be els dos, pateixen alguna alteració de la personalitat provocada per estats d’ansietat o per efecte de substàncies tòxiques. Quan la relació va per aquest camí es recomana, senzillament, deixar-ho córrer.
Una altre significat de lligaments creuats seria el proposat pel Dr.Tony Perkins de la Universitat de Columbia i que fa referència a l’intercanvi de parelles. Conducta estranya, per altra banda, que no es dona en cap altre espècie del regne animal, però que acostuma a proporcionar als practicants una gratificant sensació d’èxtasi, molt propera a una revelació mística.
Quadriceps: vehicle o cotxe tirat per quatre cavalls molt popular a l’antiguitat i utilitzat preferentment per fer carreres al circ. Aquests cavalls s’alimentaven bàsicament d’uns fongs al·lucinògens anomenats ceps que tenien la particularitat d’alterar el sistema nerviós manifestant-se en unes ganes boges de sortir corrent.
No s’ha de confondre però, Quadriceps amb Quadrigas, vehicle desenvolupat posteriorment que funcionava a gas i que pel seu manteniment més econòmic es va acabar imposant.
Tíbia: bàsicament es relaciona amb la temperatura que ha de tenir la llet que es prenen els nens abans d’anar a dormir. Si la temperatura és la correcta i va acompanyada d’un conte relaxant, els resultats poden ser del tot satisfactoris. En canvi si la llet està massa calenta o freda i s’acompanya amb unes oracions el nen o nena en qüestió, poden tenir uns mals sons traumàtics molt difícils de reconduir i que li poden causar danys irreversibles en el seu desenvolupament posterior.
Bessons carregats: aquesta expressió parla de la duresa i gran dificultat que representa sortir de viatge, no amb un nen, no, sinó amb dos i a més iguals.
Que es col·loca primer al cotxe els paquets o els nens? I els nens? Com col·loques als nens? Primer un i desprès l’altre? O be els dos de cop? Tot un trencaclosques logístic que et deixa exhaust i sense recursos.
Quin èxtasi quan al final de la inacabable maniobra pots dir: Maria ja podem marxar, els bessons estan carregats.
Peroné: fa referència a tota acció duta a terme per seguidors fidels i una mica fanàtics de l’ex president argentí Juan Perón. Darrerament es tendeix a confondre als fans de Madonna amb peronistes radicals i portadors dels valors més rancis d’aquest moviment polític. És tot un misteri al que s’afegeix la idea de que Ernesto Che Guevara va néixer realment a Màlaga i de petit es feia dir Antonio Banderas. En fi coses dels mitjans de comunicació que tot s’ho fan venir bé per cridar l’atenció del públic en general...general Perón.
Sesamoiditis: excessiu nom per definir l’acció d’obrir digitalment la porta de la cova d’Ali Babà una vegada abandonat definitivament el sistema analògic per passar al sistema digital integrat, més conegut per TDT. A partir d’aquest moment totes les instruccions que se li han de donar a Sesamo (així es diu la porta) han de ser via digital, inclòs a Damasc, per si no tenien pocs problemes.
Només volia treure una mica de ferro, el coure ja se’l enduran uns altres.
Classes magistrals
Diuen els experts, que n’hi ha molts en el mon del futbol, que hi ha lesions tòpiques que per repetides avorreixen i segur que tots vosaltres n’heu sentit a parlar.
Des d’aquestes pàgines voldria treure una mica de ferro, desmitificar si és possible i donar llum sobre el veritable fons i significat de les temudes lesions. Vet aquí uns exemples.
Abductors: éssers extraterrestres i fins i tot extracorporals experts en abduir, és a dir, treure de sí a persones de bona fe i traslladar-les o, com diríem ara, transvasar-les a un altre lloc i/o indret; lloc al que no s’acostuma a anar de vacances i del que difícilment es torna, i si es torna es fa en un lamentable estat mental normalment irrecuperable. Aquests éssers acostumen a passejar-se freqüentment per series de culte, com ara Expedient X.
Lligaments creuats: relacions conflictives i poc satisfactòries normalment perpetrades en llocs de poc fiar. Acostumen a donar-se quan un dels dos protagonistes o be els dos, pateixen alguna alteració de la personalitat provocada per estats d’ansietat o per efecte de substàncies tòxiques. Quan la relació va per aquest camí es recomana, senzillament, deixar-ho córrer.
Una altre significat de lligaments creuats seria el proposat pel Dr.Tony Perkins de la Universitat de Columbia i que fa referència a l’intercanvi de parelles. Conducta estranya, per altra banda, que no es dona en cap altre espècie del regne animal, però que acostuma a proporcionar als practicants una gratificant sensació d’èxtasi, molt propera a una revelació mística.
Quadriceps: vehicle o cotxe tirat per quatre cavalls molt popular a l’antiguitat i utilitzat preferentment per fer carreres al circ. Aquests cavalls s’alimentaven bàsicament d’uns fongs al·lucinògens anomenats ceps que tenien la particularitat d’alterar el sistema nerviós manifestant-se en unes ganes boges de sortir corrent.
No s’ha de confondre però, Quadriceps amb Quadrigas, vehicle desenvolupat posteriorment que funcionava a gas i que pel seu manteniment més econòmic es va acabar imposant.
Tíbia: bàsicament es relaciona amb la temperatura que ha de tenir la llet que es prenen els nens abans d’anar a dormir. Si la temperatura és la correcta i va acompanyada d’un conte relaxant, els resultats poden ser del tot satisfactoris. En canvi si la llet està massa calenta o freda i s’acompanya amb unes oracions el nen o nena en qüestió, poden tenir uns mals sons traumàtics molt difícils de reconduir i que li poden causar danys irreversibles en el seu desenvolupament posterior.
Bessons carregats: aquesta expressió parla de la duresa i gran dificultat que representa sortir de viatge, no amb un nen, no, sinó amb dos i a més iguals.
Que es col·loca primer al cotxe els paquets o els nens? I els nens? Com col·loques als nens? Primer un i desprès l’altre? O be els dos de cop? Tot un trencaclosques logístic que et deixa exhaust i sense recursos.
Quin èxtasi quan al final de la inacabable maniobra pots dir: Maria ja podem marxar, els bessons estan carregats.
Peroné: fa referència a tota acció duta a terme per seguidors fidels i una mica fanàtics de l’ex president argentí Juan Perón. Darrerament es tendeix a confondre als fans de Madonna amb peronistes radicals i portadors dels valors més rancis d’aquest moviment polític. És tot un misteri al que s’afegeix la idea de que Ernesto Che Guevara va néixer realment a Màlaga i de petit es feia dir Antonio Banderas. En fi coses dels mitjans de comunicació que tot s’ho fan venir bé per cridar l’atenció del públic en general...general Perón.
Sesamoiditis: excessiu nom per definir l’acció d’obrir digitalment la porta de la cova d’Ali Babà una vegada abandonat definitivament el sistema analògic per passar al sistema digital integrat, més conegut per TDT. A partir d’aquest moment totes les instruccions que se li han de donar a Sesamo (així es diu la porta) han de ser via digital, inclòs a Damasc, per si no tenien pocs problemes.
Només volia treure una mica de ferro, el coure ja se’l enduran uns altres.
dimarts, 15 d’abril del 2008
Eines bàsiques
El gat
Atalaya prodigiosa desde la que puedo ver
los momentos olvidados que me han hecho como soy,
ya que tu aire me alimenta tengo que reconocer
que cuando estoy más perdido me devuelves a mi ser.
Selva de ángeles y de agua nos supiste convencer
a paseantes comodones faltos de imaginación.
La ciudad te dio la espalda, se la dio también al mar,
y enterrándose en sus calles se negaba a respirar.
Tan hermosa y tan salvaje, tan difícil de acceder,
un camino con tres fuentes te atraviesa cara al mar
una ruta hacia poniente busca el sol continental,
en un suburbio adormecido que ruge con ferocidad.
Reconozco esos lugares fieles fotos del ayer,
una película estupenda que pocos han venido a ver:
nadie cree ya en los poderes que emanaban de tu piel,
en merenderos milagrosos de otro tiempo y otra sed.
Toda llena de sorpresas, qué admirable descubrir
los senderos de pizarra que iluminan tu jardín
asomándome al vacío sintonicé al recordar
que ya el abuelo americano había corrido este lugar.
En tu cumbre reproduces, con enorme exactitud,
los rincones de mil sueños que jamás pude olvidar,
el tranvía color cielo subirá sin rechinar,
hasta que se oxide el tiempo en el pie del funicular.
ATALAYA, Gato Perez
El gat
Atalaya prodigiosa desde la que puedo ver
los momentos olvidados que me han hecho como soy,
ya que tu aire me alimenta tengo que reconocer
que cuando estoy más perdido me devuelves a mi ser.
Selva de ángeles y de agua nos supiste convencer
a paseantes comodones faltos de imaginación.
La ciudad te dio la espalda, se la dio también al mar,
y enterrándose en sus calles se negaba a respirar.
Tan hermosa y tan salvaje, tan difícil de acceder,
un camino con tres fuentes te atraviesa cara al mar
una ruta hacia poniente busca el sol continental,
en un suburbio adormecido que ruge con ferocidad.
Reconozco esos lugares fieles fotos del ayer,
una película estupenda que pocos han venido a ver:
nadie cree ya en los poderes que emanaban de tu piel,
en merenderos milagrosos de otro tiempo y otra sed.
Toda llena de sorpresas, qué admirable descubrir
los senderos de pizarra que iluminan tu jardín
asomándome al vacío sintonicé al recordar
que ya el abuelo americano había corrido este lugar.
En tu cumbre reproduces, con enorme exactitud,
los rincones de mil sueños que jamás pude olvidar,
el tranvía color cielo subirá sin rechinar,
hasta que se oxide el tiempo en el pie del funicular.
ATALAYA, Gato Perez
dilluns, 14 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)