Aquelarre

Com que la veig tan desorientada, m’atreviré a donar-li, per si li serveix d’ajuda, un parell de consells perquè deixi de fer el ridícul (cosa força difícil en el seu cas) i que els pallassos puguin fer la seva feina sense intromissions. 

Pel que fa a les seves desafortunades (com és habitual) declaracions referides al Concert per la Llibertat, faria bé abans d’opinar Sra. Camacho, d’informar-se mínimament sobre el que vol opinar. Si més no, vostè que ha de ser una persona de recursos, pot recórrer a la Viquipèdia o, en el seu cas, a la Wikipédia (que li serà més entenedora) i buscar la paraula “aquelarre”. Veurà que n’és de fàcil. A partir d’aquí, només haurà de triangular i lligar caps com ho faria una nena de primària davant d’una senzilla operació matemàtica. Ah, què les ciències no és lo seu. No s’amoïni, la política tampoc. 

L’aquelarre, Sra. Camacho, és una espècie de trobada campestre on s’invoca i/o convoca al dimoni. Veurà, amb la sagacitat que li reconeixen (jo no), què l’acte del Camp Nou no tenia res a veure amb un aquelarre, ans al contrari, em consta que la voluntat de tota aquella gent que hi va acudir no era precisament la d’invocar al diable, sinó la de marxar de l’ infern. I per si no li queda prou clar, només ha de veure la quantitat d’estrelles que hi havia al Camp Nou en contraposició a la pudor de sofre que fa Espanya. 

Doni-li records al Mascle Cabró.