Per no tenir ni l’educació, ni el respecte, ni l’esportivitat amb el rival que us ha vençut i mostrar-vos tal com sou. Messi beaucoup.
Per un trasbalsat Marcelo que dóna, a la seva criminal manera, la benvinguda a Cesc al futbol espanyol. Messi beaucoup.
Per un Madrid físic que es rendeix davant un Barça intel•ligent. Messi beaucoup.
Per la turca que porten Khedira i Ozil perseguint als jugadors del Barça com si fossin kurds. Messi beaucoup.
Per un portuguès psicòtic que dinamita, des de dins, amb claca i amb impunitat, la selecció espanyola de futbol. Messi beaucoup.
Per un Pepe que es converteix, per mèrits propis, en el vaixell insígnia dels valors del Madrid. Messi beaucoup.
Per un Mourinho que entra de ple a l’era digital. Que s’equivoca d’ull i que cada cop ho veu menys clar. Messi beaucoup.
Per seguir perdent els papers i quedar-se’n sense per continuar escrivint. Messi beaucoup.
Pel discurs repetitiu, esperpèntic i al•lucinant que ha acabat per descentrar fins i tot al porter i l’ha tret, definitivament, de les seves casillas. Messi beaucoup.
Per un tal Xabi Alonso que apuntava cap a jugador de futbol, en altre temps, i que ara només apunta cap a les cames i els turmells. Messi beaucoup.
Per un descerebrat Sergio Ramos que s’ha entossudit a demostrar-nos, amb tota generositat de detalls, que no cal ser persona per jugar al Madrid. Messi beaucoup.
Per un suïcida Florentimo Perez que s’ha convertit en una veritable estafa, aixoplugant el Madrid més insostenible i fraudulent de la Història. Messi beaucoup.
Per la justícia esportiva que fa que sempre guanyin els bons. Messi beaucoup.
Per la visita del Papa a Madrid quan tothom sap que 10 viu a Barcelona. Messi beaucoup.
Per un trasbalsat Marcelo que dóna, a la seva criminal manera, la benvinguda a Cesc al futbol espanyol. Messi beaucoup.
Per un Madrid físic que es rendeix davant un Barça intel•ligent. Messi beaucoup.
Per la turca que porten Khedira i Ozil perseguint als jugadors del Barça com si fossin kurds. Messi beaucoup.
Per un portuguès psicòtic que dinamita, des de dins, amb claca i amb impunitat, la selecció espanyola de futbol. Messi beaucoup.
Per un Pepe que es converteix, per mèrits propis, en el vaixell insígnia dels valors del Madrid. Messi beaucoup.
Per un Mourinho que entra de ple a l’era digital. Que s’equivoca d’ull i que cada cop ho veu menys clar. Messi beaucoup.
Per seguir perdent els papers i quedar-se’n sense per continuar escrivint. Messi beaucoup.
Pel discurs repetitiu, esperpèntic i al•lucinant que ha acabat per descentrar fins i tot al porter i l’ha tret, definitivament, de les seves casillas. Messi beaucoup.
Per un tal Xabi Alonso que apuntava cap a jugador de futbol, en altre temps, i que ara només apunta cap a les cames i els turmells. Messi beaucoup.
Per un descerebrat Sergio Ramos que s’ha entossudit a demostrar-nos, amb tota generositat de detalls, que no cal ser persona per jugar al Madrid. Messi beaucoup.
Per un suïcida Florentimo Perez que s’ha convertit en una veritable estafa, aixoplugant el Madrid més insostenible i fraudulent de la Història. Messi beaucoup.
Per la justícia esportiva que fa que sempre guanyin els bons. Messi beaucoup.
Per la visita del Papa a Madrid quan tothom sap que 10 viu a Barcelona. Messi beaucoup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada