Callejón sin salida

El Madrid segueix ancorat en el joc brut de la passada temporada. Un joc maldestre basat en una extrema agressivitat al llindar de la violència. El Madrid s’ha entossudit, mitjançant la rudesa, en amagar les possibles virtuts que se li pressuposen, per a deixar al descobert totes les seves vergonyes. El Madrid es va voler aprofitar d’un Barça de pre-temporada amb el mateix mètode que els ha portat a ser un dels equips més bruts del panorama actual: 26 faltes, 12 de targeta groga, contra 13 del seu oponent, no deixen lloc al dubte i és un fet objectivament incontestable. Tot segueix igual: consigna agressiva, jugadors violents i tècnics ploramiques, defineixen i expliquen el Madrid més penós de la Història. Amb més hores d’entrenament a les seves cames, amb més preparació col•lectiva i amb més rodatge, van ser incapaços de doblegar un Barça que, molt limitat, va saber suplir la seva falta de forma amb una proposta futbolística a les antípodes del seu rival. Mentre el Madrid es dedica a maltractar el futbol (i als jugadors del Barça en particular) el Barça l’estima. Curts o llargs de preparació, el Barça és sempre respectuós amb el futbol i ahir, el futbol, li va voler retornar l’afecte. Quan l’objectiu principal és la pilota, el futbol flueix, quan l’objectiu principal són les cames rivals, el futbol s’encalla i s’entra, sense solució, en un callejón sin salida.