Mireu que en soc de babau!

Ara que s’acosten unes noves eleccions a Can Europa, he volgut repescar un escrit dirigit als meus companys de Candidatura, allà pel Febrer de 2007, i que és molt revelador de tot el que s’ha quedat pel camí. Un text que em ruboritza per la seva ingenuïtat i candidesa. Un text que la desraó i el temps han acabat diluint i posant en evidència.

On vull anar?

Amb aquesta candidatura tenim un gran equip humà.
Tenim bones individualitats, però destaquem més per la cohesió i solidesa del conjunt.
Tenim, en terminologia futbolística, una gran defensa i un millor atac.
Un mig del camp molt treballador i capaç de distribuir el joc amb fluïdesa.
Tenim flexibilitat per adaptar-nos a qualsevol superfície, perquè pensem una concepció moderna del futbol.
Tenim ganes d’aprendre i millorar cada dia en tot allò que siguem capaços de millorar.
Volem ser el motor que generi i arrossegui il•lusions i no volem que, en aquest projecte, ningú es senti exclòs.
En definitiva, tenim un equip que vol i pot guanyar, però no ho volem fer a qualsevol preu.
Volem guanyar en el terreny de joc i no en els despatxos.
Volem guanyar esportivament, de manera clara i neta.
No volem la derrota del rival, volem, per damunt de tot, la victòria de l’Europa.
Perquè som un equip que no sap, ni vol restar. Som un equip orientat a sumar esforços per multiplicar els resultats.

Un s’equivoca. I algunes vegades, s’equivoca molt. I no és que el temps sigui cruel, senzillament et dóna una perspectiva des d’on poder veure les coses en la seva veritable dimensió.