L’exèrcit

Un exèrcit al costat d’un país sense fronteres,
Molts soldats que jo he estimat estan a les files primeres,
Un exèrcit d’un país que té llum com a bandera,
És l’amor el seu encís, la utopia presonera,
Un exèrcit d’un país que té llum com a bandera.

Són arreu els núvols com trinxeres,
No se’ls veu i lluiten com a feres,
I s’abracen, s’enamoren, el poder miren i passen.
El que fan és molt més que fer guerra,
Van buscant tresors d’amor per terra,
I somnien, s’equivoquen i en l’amor trencat rumien.

Un exèrcit al costat que fa guerra a la guerra,
I jo entre ells m’he iniciat a estimar aquesta terra,
Un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes,
Gestes de gran llibertat que són per l’amor grans festes,
Un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes.

Van morint quan mor una esperança,
Van vivint la mort sense recança,
Doncs ells saben que a la vida sense somnis ells no hi caben.
Van ben sols i fràgils com onades,
Tu què vols, s’enfonsen a vegades,
Que és molt dura aquesta guerra
Per fer més neta la Terra.

Jordi Guardans