La Tercera agonitza

Aparentment un partit de futbol de Tercera divisió (que és la quarta) sembla un partit de futbol. A primera vista té tots els condicionants i ingredients per ser-ho. Es juga en un camp de futbol amb porteries de futbol, les línies són les d’un camp de futbol, hi ha dos equips amb onze jugadors per banda, dos porters: un per equip, hi ha un àrbitre (o al menys fa les funcions) i dos auxiliars de banda, les regles són les del futbol encara que algú no les entengui, la pilota, al menys de lluny, sembla una pilota de futbol, el públic és tan mal educat i groller com el públic del futbol...Fins aquí tot correcte, però aquí s’acaben les similituds, a partir del moment en que la pilota comença a rodar, el futbol desapareix com per encanteri. Per endavant 90 minuts d’avorriment, tedi i desassossec; i una de les pitjors inversions de temps que es puguin fer avui en dia. Sortosament el públic potencial ho va tenint cada vegada més clar buidant els estadis i deixant el formigó ben a la vista. No es tracta de que el públic deserti o hagin canviat els gustos, jo he estat en petits teatres amb l’aforament ple i amb les entrades esgotades per a totes les funcions. Es tracta d’un problema de qualitat i el públic, que no és tonto, escull avorriments més divertits per gastar el seu temps d’oci. Sense públic, sense passió i sense futbol, la Tercera (que és la quarta) té els dies comptats.