Estimular l’actitud

La situació no és nova i és el resultat de les tres darreres dècades on l’escala de valors ha sofert una mutació progressiva de profund significat. A les escoles, siguin d’economia, periodisme o futbol, es posa més atenció en l’ensenyament de les aptituds que no pas de les actituds. Existeix una veritable obsessió en l’acumulació de coneixements i, en canvi, no s’explica o no es donen les pautes de que fer amb ells. Cada cop sabem més coses, som més savis i posseïm més tècnica, però cada cop som més incapaços de dur-les a la pràctica, materialitzar-les i lluitar per elles. No mostrem l’actitud necessària per explotar tot el que hem après i tenim series dificultats per competir. Hi ha escoles de futbol del nostre entorn més pròxim amb una clara idea de com fomentar el coneixement, de com fer créixer la tècnica i els fonaments, però els hi manca la seva aplicació al medi, quan aquest canviï. Quan aquests nens i nenes surtin de l’escola i es trobin en un escenari diferent, necessitaran dominar els mecanismes de l’actitud per guanyar el seu espai i serà, mitjançant aquesta actitud, que hauran de demostrar tots els coneixements que atresoren. Sempre hi ha honroses excepcions, més producte de la pròpia personalitat que no pas de l’entorn, però estan en minoria i per això destaquen ràpidament. En un món d’altes prestacions tecnològiques, l’actitud és un tret diferencial imprescindible per aconseguir l’explotació racional dels coneixements. La seva manca ens condemna irremeiablement a la mediocritat.