Viva Fuentealbilla!

Tothom troba normal que, en la celebració d’un títol, a peu de gespa, els diferents components d’un equip mostrin, sense pudor i amb orgull, les seves respectives banderes, és a dir, les banderes dels seus països i tinguin el do de l’oportunitat recordant les seves ciutats d’origen. Passa al Barça, on hem pogut veure la bandera de Camerun, la d’Itàlia, la de Costa d’Ivori, Brasil,...i hem pogut sentir com s’esmentava Tenerife i Fuentealbilla amb total normalitat i, perquè no, complicitat. Imagineu per un moment que, en el proper Mundial a Sud-àfrica, la selecció espanyola guanya la final (Déu no ho vulgui) i en la celebració a peu de gespa, al senyor Piqué o al senyor Xavi o al senyor Pujol, se’ls hi acut mostrar una bandera quadribarrada o posteriorment fer un breu parlament en català o alguna referència als seus orígens, us ho imagineu? L’escàndol seria monumental, però no estrany. Demostrant una vegada més l’anormalitat d’aquest conglomerat de país que en diuen Espanya i el seu evident desencaix històric. Espanya funciona per pressió i això genera depressió. Fer que les persones reneguin dels seus orígens, fer-les presoneres d’una realitat negacionista i excloent, no fa més que agitar el ressentiment i estimular la desafecció