Deixa alguna preocupació pels altres

Com pot ser, que amb el nom d’Àngel, visquis en un infern permanent? Serà una nova broma del destí a la que, malgrat la seva persistència, no m’acabo d’acostumar? Una paradoxa de difícil explicació? Vius en constant conflicte amb tu mateix i amb el món que t’envolta. Res t’està bé. Tot és un drama, una pena, un desastre,...Tens la rara virtut d’explorar tots els racons de la depressió amb la desinhibició de l’inconscient i, el que és pitjor, d’encomanar-me el teu pessimisme recalcitrant. Res t’interessa si no té un marc de tragèdia, un punt cirròtic on poder furgar fins el cansament. Ets rondinaire i pudent. Una cosa és treure-li punta al llapis i una altra de molt diferent, menjar-se l’estoig. Amb aquesta manera de fer no puc deixar de preocupar-me per la teva salut i témer que el proper disgust se t’encalli a l’aorta. Saps que passa Àngel, que de vegades fa sol i ningú en té la culpa.