Un entrepà de kellogs

Penjar d’Espanya és com per penjar-se. O en termes nutricionistes, com menjar-se un entrepà de kellogs. Que per més margarina que li posis per fer-lo més amorós, costa molt d’empassar. I un cop dins, et crea un conflicte orgànic de primera magnitud i un col•lapse en el trànsit intestinal amb totes les butlletes per acabar irremeiablement d’urgències a la UVI. Espanya és aspre, seca i de digestió complicada. Només s’estova amb la llet, amb la mala llet i amb alguns sucs de ph àcid. Des de fa relativament poc temps tenim al mercat la versió més indigesta, l’Espanya all bran, amb aportació extra de fibra per afavorir les deposicions i la regularitat intestinal. No hi ha dubte que ha estat un gran encert, l’únic problema és que ens passem el dia enganxats a la tassa del water pregant a Déu que no se’ns acabi el paper. Ara ja no cal cagar-se en Espanya, ara és Espanya la que ens fa cagar. Coses dels cereals i el senyor kellogs.