Fent el passerell

Quan fa tres anys el senyor Passerell, donada la seva condició de guionista i director, es va erigir en portaveu d’un grup de mares i pares per presentar una denuncia per escrit de la situació en la que es trobava l’equip on jugava el seu fill, acusant al CE Europa i als seus responsables esportius de mantenir a un entrenador que, segons ells, no estava capacitat per gestionar el grup, on es posava en dubte la seva vàlua professional i la seva empatia. On s’exigia la immediata destitució de l’entrenador perquè, segons ells, el fet de mantenir-lo estava provocant uns danys psicològics irreparables en el procés de maduració dels infants, on es feia directament responsable al Club per tolerar una situació insostenible i que no encaixava en el discurs educatiu que sempre havia mantingut el CE Europa i que es posava en entredit per la negligència de no fer efectiva la substitució d’una persona excessivament jove i poc preparada, segons ells, per desenvolupar el càrrec que se li tenia assignat. El final de l’escrit acabava demanant, exigint, sota l’amenaça de fer-ho públic i portar-ho a les altes instàncies esportives, que l’entrenador fos immediatament cessat de les seves funcions per evitar danys irreparables en la salut mental dels seus fills abans no fos massa tard. Doncs bé, quan aquest senyor, defensor dels maltractats i sacrificats pares, en vetlla permanent per la integritat dels seus cadells, va redactar la carta, poc es podia imaginar que des d’aquell moment l’entrenador qüestionat ha guanyat dues lligues consecutives, ha fet del seu equip un dels millors equips practicant el futbol i, el més important, ha aconseguit formar un grup de persones humanes increïble, amb una maduresa d’altíssima volada i que, per a tots i cadascun dels components d’aquest equip, aquests dos anys han estat, sense cap mena de dubte, dos dels millors anys de la seva vida. Evidentment el senyor Passerell i els seus acòlits ja no estaven al Club per veure-ho, ja que, davant la posició ferma del CE Europa donant tot el suport al seu entrenador, el varen abandonar per provar sort en altres contrades. Amb el pas del temps, les coses no els hi han anat del tot bé i ara, el reconegut guionista, fent gala d’una manca de memòria alarmant ha tornat a inscriure al seu fill per jugar novament al CE Europa. No poso en dubte la vàlua professional d’aquest senyor ni la coherència dels seus guions, però les seves decisions personals mai guanyaran un oscar, no s’aguanten ni amb pinces, ni se les creu ningú.