Qui no vol ser independent?

Entre un 25 i un 30 % del temps el passem dormint. El que vol dir que, aproximadament 1/3 de la nostra vida, restem inconscients. Un 30% és molt? Dormim massa i això fa què no tinguem temps d’extraure de la vida tot el seu potencial? O pel contrari, dormim massa poc, patim son i en conseqüència som incapaços d’assimilar lúcidament el nostre entorn? Com en qualsevol altre àmbit, el tant per cent sempre és relatiu i depèn en gran mesura d’una sèrie de variables que determinen la seva transcendència. Ningú està en condicions d’assegurar que la gent que dorm poc sigui més desperta que els que acostumen a dormir més. Ningú pot garantir què dormir més et fa més estúpid i menys preparat. Cadascú té el seu ritme i les seves pròpies necessitats del moment. De petit es pot arribar a dormir pràcticament el 50% del temps i en canvi en període universitari el temps dedicat al son pot baixar per sota del 20%. El cos s’adapta amb molta facilitat i aquesta flexibilitat permet extraure de cada moment el que cada moment proposa. Això passa, en un altre escenari, amb els països quan han de votar. Són molts els factors que determinaran i incidiran en els resultats, però s’hauran de valorar sempre atenent el moment exacte i les condicions de la consulta. Els mitjans dels que es disposa, la difusió que se’n fa o es pot fer i la conjuntura en la que la consulta es fa. Algunes ciutats del meu país han estat cridades, en tercera onada, a una consulta per la independència i el resultat ha estat com la d’aquells universitaris que només dormen el 20% del seu temps perquè estan estudiant. El meu país s’està preparant a consciència pel futur, s’hi està deixant la pell. Està dormint un 20% del temps perquè és el que ara toca. Només cal esperar a estar preparat, a tenir la lliçó apresa i aleshores podrem dormir tant de temps com un nadó.