Futbol vehicular

Llegia l’altre dia què el reconegut i multi premiat Ferran Adrià havia jugat de jove a futbol, concretament al Santa Eulàlia, però el que em va cridar l’atenció va ser la posició en la que jugava i el número que duia: el 6. És sabut, per a tots els que coneixen una mica el món del futbol, que aquesta demarcació i el dorsal que l’acredita està reservat, habitualment, per als creadors, per als cervells de l’equip i per als generadors d’iniciatives. Normalment, sobre ells, recau la responsabilitat del joc de l’equip i el pes de l’organització. D’ells depèn la conducció, els temps i el ritme del partit. Un bon 6 és mig equip i de la seva capacitat en depèn, en gran mesura, l’eficàcia, solidesa i brillantor del conjunt. Feta aquesta introducció, la meva reflexió va ser la següent: és la posició que ocupa un jugador en el camp, el número que porta el que el fa ser d’una determinada manera o bé és la persona la que busca i troba el seu número i el seu espai? És a dir, el lloc fa la persona o, pel contrari, és el lloc el que confereix personalitat? El Ferran Adrià va esdevenir una persona creativa i amb dots de lideratge arrel de jugar de 6 o ja ho era i per aquest motiu va acabar jugant de 6? I ampliant-ho i portant-ho a un àmbit més general: el futbol fa que les persones es tornin com són, o bé ja eren així i el futbol només és un vehicle per a la seva expressió? Les persones assenyades, civilitzades i equànimes s’hi ha tornat gràcies a la pràctica o a la seva relació amb el futbol o, senzillament, ja eren així prèviament? En el pol oposat, però amb la mateixa arrel: les persones agressives, intolerants i subjectives fins el paroxisme, són producte del futbol, o són així i el futbol només els hi fa d’altaveu, de fil conductor per donar sortida a totes aquestes dèries?
En definitiva, el futbol ens fa com som o nosaltres fem del futbol el reflex del que portem dins? M’agradaria saber-ho, més que res per saber sí quan un energumen em diu fill de puta, només per ser de l’equip rival, m’ho està dient en aquell moment i és una alienació transitòria o bé, ho pensarà sempre.