Capriciosa febre

La vida és allò que et va passant mentre fas plans. Sempre i, en tot allò que fem, hi ha un petit component d’incertesa. Tot l’any esperant aquest moment i, quan arriba, la febre s’interposa. Una febre capriciosa que no entén d’il•lusions, que va per lliure i no guarda les formes. Plans minuciosament detallats que queden en un no res per un simple i imprevist canvi de temperatura. Un contratemps no calculat. Una broma del destí. La fatalitat que et nega el gaudi de la culminació més anhelada. Arriba l’hora i la febre t’aparta, t’escombra, t’arracona. Però el cim assolit és incontestable, ja res el podrà canviar, encara que jo m’ho hagi de mirar des de la distància i amb una sana enveja de tots els que sí que hi són presents.