dimarts, 11 de maig del 2010

Gràcies al Club, gràcies de res

No t’equivoquis company. El Club és un ens abstracte sense sentiments ni emocions i no en sap res de justícia ni ètica. El Club és asexuat i amorf, no té color ni fa cap mena d’olor. El Club no coneix el valor, l’esforç i el compromís. Desconeix l’agraïment i és fred com el gel. El Club, qualsevol club, no és res sense les persones que l’integren. Les persones que el defineixen, l’expliquen i l’omplen de contingut. Les persones que, amb la seva forma de ser, el duen en una o altra direcció. Per això un Club és la resposta de les persones que se’l pregunten. Per això un Club té el tarannà i el tremp de les persones que el fan possible. No t’enganyis company, quan dius estar agraït al Club, no estàs dient res. El Club ni tan sols sap qui ets, ni que fas, ni quin són els teus mèrits. El Club és insensible a les teves virtuts i mai hauria apostat per tu. Són les persones, algunes persones, les que et donen crèdit, les que et fan confiança i et desbrossen el camí.