Oblit intolerable

Un partit nefast. Un cap de setmana horrorós. Per oblidar, dirien els necis. Per passar pàgina, dirien els enemics de la lectura. Ni parlar-ne. Tot allò que s’oblida es torna sistemàticament a repetir. Tot allò que s’enterra sota tones de desmemòria ressorgeix amb devastadora força. No es poden obviar els mals moments ni els errors comesos, d’ells se n’ aprèn sí es té el coratge i la intel•ligència per afrontar-los. Res és inútil ni sobrer. De tot se’n pot treure partit sí es parteix d’una mentalitat oberta i l’anàlisi és el correcte És, justament, en la més tancada foscor des d’ on es veu més clarament la llum al final del túnel. Cal tenir valor per demanar perdó i reconèixer on s’ha fallat. Cal mirar els ulls del desastre per foragitar-lo. És imprescindible fer front a la realitat per dura que aquesta sigui, per aconseguir resoldre el trencaclosques. Els fantasmes no existeixen, són producte de la nostra imaginació i els alimentem amb les nostres pors. De vegades és necessari desfer part del camí, tornar enrere, per trobar la sortida del laberint. Memòria? Sempre. Oblit? Mai. Estem fets del que ens passa i no ho hem d’oblidar.