Callos encallats

Europa C 1 – Trajana 6

Lliga Primera Divisió Juvenil

Venint d’un més que meritori empat al camp del líder a la darrera jornada, encara costa més de creure el deplorable (de-plorar) espectacle, per dir-ho d’alguna manera, que hem tingut la desgràcia de presenciar aquest matí al Nou Sardenya. Un voluntariós però molt mediocre Trajana, no solament s’ha endut els tres punts, sinó que ha humiliat a un Europa de cel•lofana, fent-l’hi encaixar una derrota sense precedents tan abundosa com inesperada. El perquè d’aquest canvi tan radical d’una jornada a un altre no es pot justificar de cap manera. No hi ha una explicació mínimament lògica o raonable. No es tracta de manca de qualitat, que n’hi ha, ni de capacitats ni de condicions, que se li suposa. Arribat a aquest punt el diagnòstic és molt clar i senzill, només ens queda: l’actitud. Sí a la qualitat se li suma l’actitud s’empata amb el Sant Ignasi fent un gran partit. Sí a la qualitat se la deixa sola, sí no va acompanyada de la corresponent i necessària i imprescindible actitud, no només es perd, sinó que es fa el ridícul més espantós que aquests desconcertats i sorpresos ulls hagin vist en els darrers quatre anys. Podria dir que he sentit vergonya, però mentiria, mentre veia el partit m’he quedat tan glaçat que no sentia res, ha estat minuts desprès, i a mida que el cos anava reaccionant i entrant en calor, que els colors se m’han pujat a les galtes i els ulls se m’han injectat de sang i per acabar-ho d’adobar, els callos se m’han encallat a la boca de l’estomac i encara, tres hores desprès, seguien buscant el trànsit correcte. Sincerament crec que hi ha persones que no es mereixen aquest equip. Que el seu treball, la seva dedicació, el seu esforç, no pot rebre aquest menyspreu, aquesta desídia, aquesta indolència i aquest passotisme com a resposta. Mala peça al teler. Massa nusos per desfer. Massa equip per a tant poc compromís. Massa off quan caldria més on. En definitiva, massa nois que juguen a futbol i pocs, molt pocs futbolistes.