Cargols enverinats

Europa A 1 - Lleida 2

Lliga Nacional Juvenil

El cargol baveja però va fent. És un animal bàsicament primari i exasperadament lent de moviments, però que no s’atura davant els obstacles. Un animal constant i que es troba a gust en mig de situacions adverses. Acostumat a la pluja i a les inclemències del temps no hi ha tempesta que l’intimidi. Ni la tempesta, ni viatjar al Nou Sardenya, ni el joc del rival, ni anar per darrera en el marcador,...res va fer desistir al Lleida en el seu afany. Aquesta tossudesa exemplar i el fet de clavar la banya en l’empeny, va donar els seus fruits a 10 minuts del final, primer amb l’empat i posteriorment, quasi al límit del temps, aconseguint una inesperada victòria, però no del tot immerescuda. L’Europa ho va fer tot bé, o quasi, només la feblesa mostrada en el darrer tram del partit i la fortalesa d’un Lleida que no va tirar la tovallola en cap moment van acabar per decantar el resultat a favor dels visitants. Un Europa abonat a perdre punts en els darrers minuts va donar aire a un Lleida que va marxar cap a casa molt lentament, com havia vingut, però bavejant de felicitat.