La pilota a l’olla
Hi ha massa futbol en aquest bloc? O n’hi ha massa poc? Qualsevol resposta és vàlida. Tot estarà en funció dels gustos dels consumidors i/o lectors. Massa futbol? Per alguns, en excés. Cosa que fa el bloc avorrit i sense cap mena d’atractiu ni interès. Massa poc? Poquíssim. Per alguns tot allò que no sigui futbol o n’estigui relacionat, directa o indirectament, és sobrer i injustificadament innecessari. Com es menja o com encaixa una crònica esportiva al costat d’una reflexió metafísica, o la sensibilitat d’Espriu? Com fer que tot sembli fàcil i flueixi sense estridències? Com mantenir l’equilibri sense deixar de ser un mateix? Tot un repte al que, sovint, no es presta massa atenció (i segurament no cal). Aquelles coses excessivament estudiades i planificades perden espontaneïtat i esdevenen massa polides i fredes. Està bé atendre els gustos i necessitats d’aquelles persones que tenen la delicadesa de llegir els teus escrits, però sense deixar de banda, sense oblidar que un bloc és una eina d’expressió personal i convé que no estigui mediatitzada per raons alienes al seu sentit últim. Marcar una línia, atendre la fidelitat a uns orígens és, i ha de ser, prioritari en tot projecte perquè aquest no perdi la seva credibilitat i conquereixi la precisió. Aquest bloc va néixer entre pilotes i una mica, cal dir-ho, en pilotes. Amb una mà al davant i l’altre al darrera com es diu popularment. Sense grans coneixements però amb unes ganes il•limitades d’aprendre. D’origen esfèric, amb olor a cuiro i una complexitat per damunt dels standars. El que passa és que, encara que no ho sembli, les persones a les que ens agrada el futbol, que el portem a les venes, som persones normals, amb interessos i gustos normals i, en contra del que es creu, gens monogràfics. El futbol és una activitat pluridisciplinar on hi podem trobar aspectes gens menyspreables com poden ser el seu valor formatiu, la solidaritat, l’esforç, el treball en equip, el teatre, l’estratègia, la disciplina, l’adversitat i la seva superació, la frustració i els mecanismes per revertir-la, l’espectacle, l’emoció, l’amor i el desamor, les matemàtiques, l’èxit i el fracàs, la física i la química,...i si a més tingués música (i és una de les raons per la que aquest bloc en té), seria, sense cap mena de dubte, la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan. Paraula de bloc que aspira a ser rodó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada