Estimats companys

Encara ressonen dins el meu cap les paraules d’alguns de vosaltres apostant cegament per la fidelitat del grup. Recordo perfectament la defensa abrandada dels companys que ens varem aplegar per sopar i poder parlar d’alguns temes urgents i absolutament confidencials. Sento, com si fos ahir, les afirmacions d’alguns de vosaltres dient: “jo posaria la mà al foc per tots i cadascun dels que estem en aquesta taula”.

Doncs no, estimats companys, els meus dubtes al respecte s’han esvaït un cop més, el pitjor dels presagis s’ha complert: hem estat traïts. El senyor Raúl González sap que dins el Consell de Direcció té molts enemics, que la gran majoria, per no dir tots els seus membres, li han posat data de caducitat, be, tots no, n’hi ha un que, no solament li ha dit que ell està en contra de la seva destitució, què és l’únic que està al seu favor , sinó que farà tot el que pugui per salvar-li el coll. És a dir, què ell és el bo de la pel·lícula i tots els demés, els dolents. El típic, topic i suat doble joc que salva el cul de qui el practica i rebenta el dels altres. El típic, topic i suat doble joc del qui canvia cromos per interès personal al dictat del “favor amb favor es paga”.

Tot això m’ho podria haver callat, és cert, però acostumo a pixar fora de test i estic fart de que em prenguin el pel, que juguin amb la meva persona i amb el meu temps. No estic disposat a treballar desinteressada i honradament i que per darrera m’omplin de merda. La persona a la que em refereix-ho ha de saber que, pot seguir comportant-se com vulgui (que no dubto que ho farà), però a mi no em tornarà a enganyar.