Cròniques sicilianes

Dia cinquè

Com pot ser de fàcil la creació a partir de la simple observació. Això sí, amb una petita dosi d’imaginació i atreviment. Mirar el que t’envolta amb els ulls de veure i aprendre a xuclar l’ànima de les coses és la via més directa cap a la construcció de noves realitats i el descobriment dels camins que ho fan possible. En aquesta línia devia estar Bruno Salieri, veí i pastisser de Caltagirone, quan durant una passejada pels cims de l’Etna, es va topar amb gruixudes plaques de gel mig colgades per la pols negra del volcà. Perquè no transformar aquella formació capriciosa de la naturalesa en un dolç exquisit? Negre sobre blanc. Polsim finíssim sobre textura contundent. Cacau amarg com la pell del volcà cobrint un irresistible i amable mascarpone. Cacau sobre mascarpone. Plaer sobre plaer. Tiramisú, en definitiva.