Cròniques sicilianes
Dia primer

De fet, de primer en té molt poc. Porto quatre dies a l'illa i avui, per fi, he aconseguit el que optimistament semblava molt fàcil: accedir a internet. No es pot negar l'evidència, ni nedar contra corrent: Siclia encara té unes "particularitats" que la fan especialment primitiva i alhora, i potser per això, terriblement encantdora. Perquè necessita internet un poble que encara es comunica per senyals de fum cremant els marges de les carreteres cada trenta minuts? Perquè li cal internet a un poble que circula fatal, que circula en moto sense casc i en contra direcció i té un accident cada 7 minuts? Perquè li cal internet a un poble que prefereix el contacte físic, el gest extravertit i el veb excessiu? Perquè ho hauria de tenir fàcil un estranger rar, un "zampa canolos" compulsiu i un amic inquebrantable del senyor Moretti com jo en un país de tradicions inalterables?
Tot això per justificar la meva absència que, segur, ni tan sols haureu trobat a faltar. Falta que em proposo reparar immediatament amb un parell de "penjades" de procedència i elaboració més aviat dubtoses. Però està clar que l'hedonisme no és el millor company de viatge, al menys dels viatges internàutics. Espero que sigueu benevolents i no m'ho tingueu en compte.