Quin escàndol!
Quin escàndol! Quina imatge més lamentable la de Guardiola veient com li expulsaven un jugador. Que el motiu per expulsar a Thiago fos inexistent i, en conseqüència, l’expulsió injusta, no pot justificar la sortida de to, el deplorable espectacle que va protagonitzar el tècnic del Barça a peu de gespa (o hauríem de dir “patatal”). El nostre futbol no es pot permetre que aquestes imatges donin la volta al món amb el descrèdit que li suposa. És evident que la tensió a aquestes alçades de la Temporada és màxima i els nervis estan a flor de pell. És molt el que uns i els altres es juguen. Però no és de rebut que a un entrenador se li giri el cervell i actuï de la manera tan grollera i agressiva com ho va fer Guardiola ahir a Son Moix. Que un equip que juga a futbol, en el sentit més pur de la paraula, que domina els temps i la possessió de la pilota amb estadístiques d’escàndol hagi rebut el doble d’expulsions aquesta temporada que la passada, no li dóna patent de cors a Guardiola per engegar una croada redemptora que acabi per trasbalsar a la pròpia banqueta, als jugadors i al Club. S’hauran de prendre mesures severes, exemplars i correctores, si no volem que això se’ns escapi de les mans. Són moltes les mirades, i una gran part infantils, com perquè les actituds violentes siguin l’exemple a seguir. Ens hi juguem massa per deixar-ho córrer com si res i hauríem de prendre consciència, i mesures, perquè l’actitud de l’entrenador del Barça, la dels seus jugadors i la del Club en general sigui castigada com es mereix. Que no es pot mantenir sota pressió un comportament exemplar? Teniu el Madrid com a exemple.
Quin escàndol! Quina imatge més lamentable la de Guardiola veient com li expulsaven un jugador. Que el motiu per expulsar a Thiago fos inexistent i, en conseqüència, l’expulsió injusta, no pot justificar la sortida de to, el deplorable espectacle que va protagonitzar el tècnic del Barça a peu de gespa (o hauríem de dir “patatal”). El nostre futbol no es pot permetre que aquestes imatges donin la volta al món amb el descrèdit que li suposa. És evident que la tensió a aquestes alçades de la Temporada és màxima i els nervis estan a flor de pell. És molt el que uns i els altres es juguen. Però no és de rebut que a un entrenador se li giri el cervell i actuï de la manera tan grollera i agressiva com ho va fer Guardiola ahir a Son Moix. Que un equip que juga a futbol, en el sentit més pur de la paraula, que domina els temps i la possessió de la pilota amb estadístiques d’escàndol hagi rebut el doble d’expulsions aquesta temporada que la passada, no li dóna patent de cors a Guardiola per engegar una croada redemptora que acabi per trasbalsar a la pròpia banqueta, als jugadors i al Club. S’hauran de prendre mesures severes, exemplars i correctores, si no volem que això se’ns escapi de les mans. Són moltes les mirades, i una gran part infantils, com perquè les actituds violentes siguin l’exemple a seguir. Ens hi juguem massa per deixar-ho córrer com si res i hauríem de prendre consciència, i mesures, perquè l’actitud de l’entrenador del Barça, la dels seus jugadors i la del Club en general sigui castigada com es mereix. Que no es pot mantenir sota pressió un comportament exemplar? Teniu el Madrid com a exemple.