El racó de la son
El geni comença les obres grans, però només el treball les acaba.
dimarts, 5 de febrer del 2008
dilluns, 4 de febrer del 2008
Indefinicions 6
Jugar amb dotze: fer trampes
Jugar la pilota: en futbol és normal menys en alguns camps
Estirada: dona seca que no es fa amb ningú
Estrella: donar-se un cop. Xocar contra alguna cosa
Expulsar: vomitar
Guanyar l’esquena: córrer endarrera
Diferència de gols: lluita de classes
Dibuix tàctic: dibuix tècnic amb taca de tinta
Fregar el pal: malalt o malalta de la neteja
Forçar un córner: abusar d’ell
Frec a Frec: manta a manta
Passada de cap: persona molt intel·ligent
Passada de la mort: aquest ja no torna
Passada d’esperó: armada de paciència
Llacuna defensiva: quan ha plogut molt
Llei de l’avantatge: afavoreix als rics
Olor de gol: ambientador molt car
Oportunista: comprador de rebaixes
Segada: la passió li enterbolia la vista
Secretaria tècnica: ben dotada pels dictats
Piràmide invertida: mal de cap pels egipcis
Plantilla: per corregir un mal pas
Pilotada: excés de carn a l’escudella
Finta: per fintinar-se
Defensa escombra: contrari a l’aspirador
Cavalcada: rua de reis
Brodar el futbol: fer puntetes a la grada
Àrea tècnica: taller
Abonament: distribuir fems
Acumulació de targetes: de professió comercial
Assegurar l’empat: fer-li una pòlissa
Banqueta: banc petit. Normalment a la cuina
Calcio: en porta molt la llet
Capgirar el marcador: desorientar al públic
Comissió de disciplina: guanys extres per bona conducta
Controlar la pilota: a les 10 a casa
Fins a la cuina: el que se li diu al noi quan et porta la compra del super
Definir: tot el contrari del que he fet
Jugar amb dotze: fer trampes
Jugar la pilota: en futbol és normal menys en alguns camps
Estirada: dona seca que no es fa amb ningú
Estrella: donar-se un cop. Xocar contra alguna cosa
Expulsar: vomitar
Guanyar l’esquena: córrer endarrera
Diferència de gols: lluita de classes
Dibuix tàctic: dibuix tècnic amb taca de tinta
Fregar el pal: malalt o malalta de la neteja
Forçar un córner: abusar d’ell
Frec a Frec: manta a manta
Passada de cap: persona molt intel·ligent
Passada de la mort: aquest ja no torna
Passada d’esperó: armada de paciència
Llacuna defensiva: quan ha plogut molt
Llei de l’avantatge: afavoreix als rics
Olor de gol: ambientador molt car
Oportunista: comprador de rebaixes
Segada: la passió li enterbolia la vista
Secretaria tècnica: ben dotada pels dictats
Piràmide invertida: mal de cap pels egipcis
Plantilla: per corregir un mal pas
Pilotada: excés de carn a l’escudella
Finta: per fintinar-se
Defensa escombra: contrari a l’aspirador
Cavalcada: rua de reis
Brodar el futbol: fer puntetes a la grada
Àrea tècnica: taller
Abonament: distribuir fems
Acumulació de targetes: de professió comercial
Assegurar l’empat: fer-li una pòlissa
Banqueta: banc petit. Normalment a la cuina
Calcio: en porta molt la llet
Capgirar el marcador: desorientar al públic
Comissió de disciplina: guanys extres per bona conducta
Controlar la pilota: a les 10 a casa
Fins a la cuina: el que se li diu al noi quan et porta la compra del super
Definir: tot el contrari del que he fet
El Gelocatil i la Gelosia
Prop de Barcelona, a la bonica població d’Esplugues de Llobregat s’hi troben els Laboratoris farmacèutics Gelos que tenen com a producte estrella el famós Gelocatil. Aquest fàrmac tan popular té l’extraordinària virtut de combatre el mal de cap i sovint amb eficàcia.
De similar fonètica i gràfica hi ha un altre “producte” anomenat gelos o gelosia que es troba a les antípodes del gelocatil. Si aquest guareix el mal de cap els gelos o la gelosia n’acostumen, en contraposició, a donar-ne molts.
Aquest producte tan literari, parlo ara de la gelosia, s’elabora en un dels laboratoris més potents del món: el cervell humà. D’efectes devastadors i irreversibles no solament afecta a la persona que els pateix sinó, i el que és més greu, al destinatari i per extensió a tot l’entorn del subjecte.
Amb moltes cares i arestes es manifesta en tots els terrenys i àmbits. Hi ha gelosia artística, amorosa, professional, de protagonisme, esportiva, d’acceptació social...
Obsessió que por dur a l’extrem d’expressions del tipus: “serà meva o no serà de ningú”, “enfonsaré la pròpia empresa abans de veure l’èxit del meu company”, “que parlin de mi encara que sigui malament” i un munt de variables del mateix caire destructiu.
El tocat de gelosia es pot considerar, sens dubte, una víctima, la primera víctima d’una espiral d’ofuscació generada per ell mateix i que acabarà per enterbolir-ho tot d’una manera irracional i nefasta.
Malgrat el que podria semblar una malaltia de joventut, d’immaduresa i que , en conseqüència, s’hauria de corregir amb el pas dels anys. La realitat ens demostra, que en alguns casos, i producte segurament d’una mala gestió cap a la maduresa del propi individu, ens aboca a una immaduresa enquistada, a una maduresa no resolta i ens acaba portant a una psicopatia que es magnifica amb el temps prenent formes d’una extraordinària virulència i que escapa a tota lògica, anàlisi i/o control.
La gelosia respon així a l’exercici dels més irracionals i baixos instints que es puguin donar en persones mal resoltes. Deficitàries en el seu natural i desitjable procés evolutiu.
Tracteu-los amb delicadesa, tendresa i comprensió, són uns malalts i necessiten tot allò que ells són, en el seu estat d’encegament, incapaços de comprendre.
Prop de Barcelona, a la bonica població d’Esplugues de Llobregat s’hi troben els Laboratoris farmacèutics Gelos que tenen com a producte estrella el famós Gelocatil. Aquest fàrmac tan popular té l’extraordinària virtut de combatre el mal de cap i sovint amb eficàcia.
De similar fonètica i gràfica hi ha un altre “producte” anomenat gelos o gelosia que es troba a les antípodes del gelocatil. Si aquest guareix el mal de cap els gelos o la gelosia n’acostumen, en contraposició, a donar-ne molts.
Aquest producte tan literari, parlo ara de la gelosia, s’elabora en un dels laboratoris més potents del món: el cervell humà. D’efectes devastadors i irreversibles no solament afecta a la persona que els pateix sinó, i el que és més greu, al destinatari i per extensió a tot l’entorn del subjecte.
Amb moltes cares i arestes es manifesta en tots els terrenys i àmbits. Hi ha gelosia artística, amorosa, professional, de protagonisme, esportiva, d’acceptació social...
Obsessió que por dur a l’extrem d’expressions del tipus: “serà meva o no serà de ningú”, “enfonsaré la pròpia empresa abans de veure l’èxit del meu company”, “que parlin de mi encara que sigui malament” i un munt de variables del mateix caire destructiu.
El tocat de gelosia es pot considerar, sens dubte, una víctima, la primera víctima d’una espiral d’ofuscació generada per ell mateix i que acabarà per enterbolir-ho tot d’una manera irracional i nefasta.
Malgrat el que podria semblar una malaltia de joventut, d’immaduresa i que , en conseqüència, s’hauria de corregir amb el pas dels anys. La realitat ens demostra, que en alguns casos, i producte segurament d’una mala gestió cap a la maduresa del propi individu, ens aboca a una immaduresa enquistada, a una maduresa no resolta i ens acaba portant a una psicopatia que es magnifica amb el temps prenent formes d’una extraordinària virulència i que escapa a tota lògica, anàlisi i/o control.
La gelosia respon així a l’exercici dels més irracionals i baixos instints que es puguin donar en persones mal resoltes. Deficitàries en el seu natural i desitjable procés evolutiu.
Tracteu-los amb delicadesa, tendresa i comprensió, són uns malalts i necessiten tot allò que ells són, en el seu estat d’encegament, incapaços de comprendre.
dissabte, 2 de febrer del 2008
Creure
Infinitiu: creure
Infinitiu passat: haver cregut
Gerundi: creient
Gerundi passat: havent cregut
Participi: cregut
Present: crec
Indefinit: he cregut
Imperfet: creia
Plusquamperfet: havia cregut
Perfet simple: creguí
Anterior simple: haguí cregut
Perfet perifràstic: vaig creure
Anterior perifràstic: vaig haver cregut
Futur: creuré
Futur compost: hauré cregut
Condicional: creuria
Condicional compost: hauria (o haguera) cregut
Present subjuntiu: cregui
Imperfet subjuntiu: cregués
Perfet subjuntiu: hagi cregut
Plusquamperfet subjuntiu: hagués cregut
Imperatiu: creu
Infinitiu: creure
Infinitiu passat: haver cregut
Gerundi: creient
Gerundi passat: havent cregut
Participi: cregut
Present: crec
Indefinit: he cregut
Imperfet: creia
Plusquamperfet: havia cregut
Perfet simple: creguí
Anterior simple: haguí cregut
Perfet perifràstic: vaig creure
Anterior perifràstic: vaig haver cregut
Futur: creuré
Futur compost: hauré cregut
Condicional: creuria
Condicional compost: hauria (o haguera) cregut
Present subjuntiu: cregui
Imperfet subjuntiu: cregués
Perfet subjuntiu: hagi cregut
Plusquamperfet subjuntiu: hagués cregut
Imperatiu: creu
Boscos endins
“El gegant fa molta por perquè és com nosaltres però més gran”.
Els contes. L’altra cara dels contes. La realitat dels contes.
Que passa quan s’acaba el conte? Que hi ha darrera els contes?
Són per a nens els contes?
Totes les preguntes i algunes respostes, això si amb música, una música excel·lent que us traurà de l’ensopiment.
Un caramel, una delícia per a tots aquells que seguim creient en els contes encara que acabin malament.
“El gegant fa molta por perquè és com nosaltres però més gran”.
Els contes. L’altra cara dels contes. La realitat dels contes.
Que passa quan s’acaba el conte? Que hi ha darrera els contes?
Són per a nens els contes?
Totes les preguntes i algunes respostes, això si amb música, una música excel·lent que us traurà de l’ensopiment.
Un caramel, una delícia per a tots aquells que seguim creient en els contes encara que acabin malament.
Les 12 claus de Frank Rijkaard
1. Sempre cal debatre amb els jugadors de l’equip els problemes i les idees que sorgeixin. L’intercanvi ens enriqueix.
2. Tot gran projecte es construeix des de la humilitat. No hi ha res de guanyat abans de començar.
3. L’entrenador ha de tractar igual a tothom: jugadors, premsa, aficionats. El seu crèdit és la coherència.
4. És bo donar llibertat a cada jugador, sempre que se n’assenyalin els límits. Quan se’ns dona massa llibertat, podem no saber gestionar-la i ofegar-nos-hi.
5. Cal tenir més comunicació amb els suplents que amb els titulars. De la mateixa manera, les persones del nostre entorn que es troben en circumstàncies difícils mereixen una atenció i una tolerància especials per part nostra.
6. La qualitat humana és tan important com la qualitat tècnica. Això és essencial a l’hora de formar un equip de treball, però també quan busquem amics o, fins i tot, una parella.
7. No podem treballar d’esquena a l’equip i al resultat global. Imagineu que passaria si cada jugador de futbol fes la seva pròpia guerra i al camp ni tan sols sabéssim si l’equip està guanyant o perdent.
8. S’han de buscar solucions, no culpables.
9. En el futbol –i en qualsevol equip de treball o, fins i tot, en la família- guanyem i perdem junts. Per tant, les solucions també les hem de trobar entre tots.
10. De vegades, cal agafar-se un descans per corregir els errors.
11. Per aconseguir bons resultats en el futbol, els estudis i a la feina, la nostra mentalitat ha de ser la de gaudir resolent problemes, i no que ens facin patir.
12. Hem de marcar-nos objectius realistes. Si s’exigeix a un equip que marqui deu gols en un partit és força probable que es bloquegi.
Jil Van Eyle
1. Sempre cal debatre amb els jugadors de l’equip els problemes i les idees que sorgeixin. L’intercanvi ens enriqueix.
2. Tot gran projecte es construeix des de la humilitat. No hi ha res de guanyat abans de començar.
3. L’entrenador ha de tractar igual a tothom: jugadors, premsa, aficionats. El seu crèdit és la coherència.
4. És bo donar llibertat a cada jugador, sempre que se n’assenyalin els límits. Quan se’ns dona massa llibertat, podem no saber gestionar-la i ofegar-nos-hi.
5. Cal tenir més comunicació amb els suplents que amb els titulars. De la mateixa manera, les persones del nostre entorn que es troben en circumstàncies difícils mereixen una atenció i una tolerància especials per part nostra.
6. La qualitat humana és tan important com la qualitat tècnica. Això és essencial a l’hora de formar un equip de treball, però també quan busquem amics o, fins i tot, una parella.
7. No podem treballar d’esquena a l’equip i al resultat global. Imagineu que passaria si cada jugador de futbol fes la seva pròpia guerra i al camp ni tan sols sabéssim si l’equip està guanyant o perdent.
8. S’han de buscar solucions, no culpables.
9. En el futbol –i en qualsevol equip de treball o, fins i tot, en la família- guanyem i perdem junts. Per tant, les solucions també les hem de trobar entre tots.
10. De vegades, cal agafar-se un descans per corregir els errors.
11. Per aconseguir bons resultats en el futbol, els estudis i a la feina, la nostra mentalitat ha de ser la de gaudir resolent problemes, i no que ens facin patir.
12. Hem de marcar-nos objectius realistes. Si s’exigeix a un equip que marqui deu gols en un partit és força probable que es bloquegi.
Jil Van Eyle
divendres, 1 de febrer del 2008
Buix, el número 1
No és el President dels EEUU, encara que el seu nom tingui una sonoritat molt similar.
No és ni tan sols el President de la seva comunitat de veïns perquè l’edat no li permet.
Ni té res a veure amb el formatge President massa cremós pel meu gust.
És simplement la conseqüència lògica dels seus progenitors: una persona excel·lent i, per reblar el clau, un enorme porter de futbol.
És senzillament un company pels seus companys, un amic pels seus amics i un xaval que es diverteix servint de diana per a una colla d’eixelebrats entossudits en fer-li un gol.
És simplement en Buix, un porter de bona planta i millor substrat.
És un veritable referent, un model inclòs per a mi que vaig escàs de models.
Buix, bon vent pel teu vaixell. I si el vent s’atura et prometo que jo bufaré.
No és el President dels EEUU, encara que el seu nom tingui una sonoritat molt similar.
No és ni tan sols el President de la seva comunitat de veïns perquè l’edat no li permet.
Ni té res a veure amb el formatge President massa cremós pel meu gust.
És simplement la conseqüència lògica dels seus progenitors: una persona excel·lent i, per reblar el clau, un enorme porter de futbol.
És senzillament un company pels seus companys, un amic pels seus amics i un xaval que es diverteix servint de diana per a una colla d’eixelebrats entossudits en fer-li un gol.
És simplement en Buix, un porter de bona planta i millor substrat.
És un veritable referent, un model inclòs per a mi que vaig escàs de models.
Buix, bon vent pel teu vaixell. I si el vent s’atura et prometo que jo bufaré.
dijous, 31 de gener del 2008
Pink Floyd Another Brick in The Wall
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
No li donis més voltes
Tinc un amic que respon al nom de Jordi Vela, la veritat és que respon quan vol, i que sempre diu que no llegeix els meus escrits perquè són molt llargs. Bé, diu això i moltes altres coses (en algunes fins i tot té raó).
Doncs amb la sana intenció de complaure’l i fer-li més planera la vida (per moments vorejant l’abisme) m’he proposat, aquest cop i sense que serveixi de precedent, no excedir de les 20 línies.
Vela és un cognom senzill i poc rar, al menys en aparença. En canvi si gratem una mica la superfície, si li donem un parell de girs, ens agafa una dimensió inquietant.
La paraula vela en castellà fa referència a una part del vaixell, però també a un objecte fet amb cera i que serveix per fer llum quan la Fecsa falla.
Ara traduïm-la al català, vela=espelma. Tornem al castellà, fem l’operació al revés, canviem de sentit, aleshores espelma en castellà ens modifica el significat i tenim un sorprenent espelma=es pesado. Finalment i per derivació, conclourem que vela=es pesado.
A la vista dels resultats acabarem per aprendre que quan més voltes li dones a les coses, aquestes acostumen a empitjorar.
Comences per preguntar-te el nom i acabes sent un pesat.
Veus Jordi, no cal donar-li tantes voltes.
Tinc un amic que respon al nom de Jordi Vela, la veritat és que respon quan vol, i que sempre diu que no llegeix els meus escrits perquè són molt llargs. Bé, diu això i moltes altres coses (en algunes fins i tot té raó).
Doncs amb la sana intenció de complaure’l i fer-li més planera la vida (per moments vorejant l’abisme) m’he proposat, aquest cop i sense que serveixi de precedent, no excedir de les 20 línies.
Vela és un cognom senzill i poc rar, al menys en aparença. En canvi si gratem una mica la superfície, si li donem un parell de girs, ens agafa una dimensió inquietant.
La paraula vela en castellà fa referència a una part del vaixell, però també a un objecte fet amb cera i que serveix per fer llum quan la Fecsa falla.
Ara traduïm-la al català, vela=espelma. Tornem al castellà, fem l’operació al revés, canviem de sentit, aleshores espelma en castellà ens modifica el significat i tenim un sorprenent espelma=es pesado. Finalment i per derivació, conclourem que vela=es pesado.
A la vista dels resultats acabarem per aprendre que quan més voltes li dones a les coses, aquestes acostumen a empitjorar.
Comences per preguntar-te el nom i acabes sent un pesat.
Veus Jordi, no cal donar-li tantes voltes.
dimecres, 30 de gener del 2008
Moviments sense pilota 5
ESTO NO ES NADA
Si tuviésemos la fuerza suficiente
para apretar como es debido un trozo de madera,
sólo nos quedaría entre las manos
un poco de tierra.
Y si tuviésemos más fuerza todavía
para presionar con toda la dureza
esa tierra, sólo nos quedaría
entre las manos un poco de agua.
Y si fuese posible aún
oprimir el agua,
ya no nos quedaría entre las manos
nada.
Angel Gonzalez
ESTO NO ES NADA
Si tuviésemos la fuerza suficiente
para apretar como es debido un trozo de madera,
sólo nos quedaría entre las manos
un poco de tierra.
Y si tuviésemos más fuerza todavía
para presionar con toda la dureza
esa tierra, sólo nos quedaría
entre las manos un poco de agua.
Y si fuese posible aún
oprimir el agua,
ya no nos quedaría entre las manos
nada.
Angel Gonzalez
dimarts, 29 de gener del 2008
dilluns, 28 de gener del 2008
Indefinicions 5
Aguantar la pilota: sofert company de feina
Allargar la cama: operar-se
Amagar la pilota: joc sense gràcia
Sense angle: línia recta
Antifutbol: bàsquet
Anticipació: comprar entrades dies abans de l’espectacle
Aposta: fer-ho expressament
Carriler: menjar “a dos carrillos”
Cartolina: filla gran del Prínceps de Mònaco
Cervell: òrgan poc utilitzat
Clavar un gol: com penjar un quadre
Classificar-se: autodefinir-se
Dependre d’un mateix: ego pujat de to
Derbi: marca de moto
Derrota: originari de la base naval americana a la província de Cadis
Demanar l’hora: quan t’oblides el rellotge
Engaltar: menjar galtes, preferentment de porc
Ensenyar la llesca: perquè et portin el tomàquet
Deixar espais: escriure correctament
Encreuament: aixecar-se amb mal peu
Enganxar-se a la banda: freqüentar males companyies
Inferioritat numèrica: números baixos
Infantil: poc madur
Intercanviar la samarreta: confusió a la bugaderia
Interior: lloc on evites la pluja
Jugar a futbol: ???
Jugar sense pilota: escacs
Jugar net: dutxar-se abans
Obstrucció: normalment provocada per l’excés de colesterol
Obrir el marcador: per veure el que hi ha dins
Obrir línies: ampliar la xarxa de metro i/o autobús
Tifosi: portador de malaltia contagiosa
Tenir arribada: el que li manca a la RENFE
Xurro: molt bo amb xocolata
Rematada en planxa: final d’una hamburguesa
Aguantar la pilota: sofert company de feina
Allargar la cama: operar-se
Amagar la pilota: joc sense gràcia
Sense angle: línia recta
Antifutbol: bàsquet
Anticipació: comprar entrades dies abans de l’espectacle
Aposta: fer-ho expressament
Carriler: menjar “a dos carrillos”
Cartolina: filla gran del Prínceps de Mònaco
Cervell: òrgan poc utilitzat
Clavar un gol: com penjar un quadre
Classificar-se: autodefinir-se
Dependre d’un mateix: ego pujat de to
Derbi: marca de moto
Derrota: originari de la base naval americana a la província de Cadis
Demanar l’hora: quan t’oblides el rellotge
Engaltar: menjar galtes, preferentment de porc
Ensenyar la llesca: perquè et portin el tomàquet
Deixar espais: escriure correctament
Encreuament: aixecar-se amb mal peu
Enganxar-se a la banda: freqüentar males companyies
Inferioritat numèrica: números baixos
Infantil: poc madur
Intercanviar la samarreta: confusió a la bugaderia
Interior: lloc on evites la pluja
Jugar a futbol: ???
Jugar sense pilota: escacs
Jugar net: dutxar-se abans
Obstrucció: normalment provocada per l’excés de colesterol
Obrir el marcador: per veure el que hi ha dins
Obrir línies: ampliar la xarxa de metro i/o autobús
Tifosi: portador de malaltia contagiosa
Tenir arribada: el que li manca a la RENFE
Xurro: molt bo amb xocolata
Rematada en planxa: final d’una hamburguesa
El futbol més enllà del futbol
És inqüestionable la influencia que tenen els valors propis del futbol en altres àmbits de la nostra quotidianitat. En el dia a dia d’aquesta societat tan complexa, exigent i competitiva.
Alhora que és extraordinàriament pràctic i pedagògic utilitzar aquests valors per il·lustrar aquelles conductes allunyades del món de l’esport i que gràcies al seu exemple resulten més entenedores.
Prenem per cas l’aspecte més formatiu, l’etapa escolar on els nostres joves assoleixen molts dels fonaments i conductes que els preparen pel futur.
És en aquest terreny de preparació i construcció on resulta molt pràctic l’exemple clarificador enfront de la teoria més despullada i abstracta.
Com es pot iniciar a un jove en la cultura de l’esforç sinó és amb exemples pràctics que ell comprengui i pateixi? Com es pot educar en la responsabilitat, en el compromís, en la satisfacció de la feina ben feta? Com se’ls hi pot fer entendre que no és el mateix fer-ho bé que fer-ho malament?
Un jove estudiant que al mateix temps practica el futbol tindrà, segurament, molt més clars tots aquests conceptes que un que no el practica.
Tots els jugadors de futbol saben, o haurien de saber, que no hi ha recompensa sense esforç. Que el treball és l’únic camí per assolir els objectius proposats. Que el que es fa en els entrenaments té un reflex directe en el que acaba passant en el partit del cap de setmana: es juga com s’entrena. Que els partits duren 90 minuts i que el manteniment de l’esforç ha de ser constant durant tot el temps. Que no et pots abandonar ni desconnectar si vols guanyar el partit. Que desprès d’un partit important en ve un altre i un altre i un altre; que tots valen tres punts i no es pot caure en la supèrbia que ens dugui al relaxament i aquest al fracàs.
Quan a un jove li dius: tens un partit important (tens un examen) i has d’entrenar bé i amb intensitat (has d’estudiar) durant tota la setmana per arribar en les millors condicions. Has d’aprendre a gestionar el temps i ha optimitzar l’esforç. I durant el partit has de controlar les emocions, has de utilitzar tots els teus recursos i no caure en el desànim ni la frustració.
Que desprès d’aquest partit n’hi haurà un altre i que necessitaràs mantenir el to i la motivació per aconseguir fites més altes. Que la lliga no és només un partit sinó una successió d’ells. Que no has d’abaixar mai la guàrdia.
El jove futbolista ho entén. Ho entén perquè ho té integrat dins la seva conducta diària. Ho entén perquè és una referència practica en la que s’hi troba permanent i satisfactòriament involucrat.
L’exemple perquè sigui efectiu ha de ser entenedor. I el futbol i els seus mecanismes són l’exemple més clar, senzill i universal que un jove pot integrar.
És inqüestionable la influencia que tenen els valors propis del futbol en altres àmbits de la nostra quotidianitat. En el dia a dia d’aquesta societat tan complexa, exigent i competitiva.
Alhora que és extraordinàriament pràctic i pedagògic utilitzar aquests valors per il·lustrar aquelles conductes allunyades del món de l’esport i que gràcies al seu exemple resulten més entenedores.
Prenem per cas l’aspecte més formatiu, l’etapa escolar on els nostres joves assoleixen molts dels fonaments i conductes que els preparen pel futur.
És en aquest terreny de preparació i construcció on resulta molt pràctic l’exemple clarificador enfront de la teoria més despullada i abstracta.
Com es pot iniciar a un jove en la cultura de l’esforç sinó és amb exemples pràctics que ell comprengui i pateixi? Com es pot educar en la responsabilitat, en el compromís, en la satisfacció de la feina ben feta? Com se’ls hi pot fer entendre que no és el mateix fer-ho bé que fer-ho malament?
Un jove estudiant que al mateix temps practica el futbol tindrà, segurament, molt més clars tots aquests conceptes que un que no el practica.
Tots els jugadors de futbol saben, o haurien de saber, que no hi ha recompensa sense esforç. Que el treball és l’únic camí per assolir els objectius proposats. Que el que es fa en els entrenaments té un reflex directe en el que acaba passant en el partit del cap de setmana: es juga com s’entrena. Que els partits duren 90 minuts i que el manteniment de l’esforç ha de ser constant durant tot el temps. Que no et pots abandonar ni desconnectar si vols guanyar el partit. Que desprès d’un partit important en ve un altre i un altre i un altre; que tots valen tres punts i no es pot caure en la supèrbia que ens dugui al relaxament i aquest al fracàs.
Quan a un jove li dius: tens un partit important (tens un examen) i has d’entrenar bé i amb intensitat (has d’estudiar) durant tota la setmana per arribar en les millors condicions. Has d’aprendre a gestionar el temps i ha optimitzar l’esforç. I durant el partit has de controlar les emocions, has de utilitzar tots els teus recursos i no caure en el desànim ni la frustració.
Que desprès d’aquest partit n’hi haurà un altre i que necessitaràs mantenir el to i la motivació per aconseguir fites més altes. Que la lliga no és només un partit sinó una successió d’ells. Que no has d’abaixar mai la guàrdia.
El jove futbolista ho entén. Ho entén perquè ho té integrat dins la seva conducta diària. Ho entén perquè és una referència practica en la que s’hi troba permanent i satisfactòriament involucrat.
L’exemple perquè sigui efectiu ha de ser entenedor. I el futbol i els seus mecanismes són l’exemple més clar, senzill i universal que un jove pot integrar.
diumenge, 27 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)