La suma que multiplica

Això de demà va d'independència si o independència no. No hi ha cap altra cosa. Si es vol una Catalunya independent, si realment es vol una Catalunya independent, no hi han excuses. Ni tan sols Mas pot ser una excusa. O és que aquells que diuen que no voten Junts pel si perquè està Mas, votarien Junts pel si, si no estigués Mas a la llista? No s'ho creu ningú. Mas és una excusa per justificar la seva inconsistència i la seva tebiesa. No hi ha un més endavant, o és ara o no serà mai. Si realment es vol la independència cal fixar bé l'objectiu, aparcar les excuses i fer un esforç de generositat oblidant els interessos particulars en favor dels interessos col·lectius i, d'això, l'esquerra n'hauria de saber molt. 

Si la gent de Catalunya si que es pot vol realment incidir en la justícia social haurà primer de dotar-se de les eines i els instruments per poder-ho fer i això passa, els hi agradi o no, per la independència del país. No hi ha cap altra fórmula per aconseguir-ho. Cap ni una si seguim dins d'Espanya. 

Si la CUP fos la formació amb més possibilitats de guanyar les eleccions. Si la CUP estigués en situació d'aconseguir la majoria absoluta per fer un nou Estat, jo votaria la CUP, així de clar. Renunciaria a les meves preferències personals per posar-les al servei d'aquella opció amb més possibilitats d'aconseguir-ho. 

És l'hora de la suma, és l'hora de la generositat, dels amplis horitzons i els grans objectius. Desprès podrem entrar en el terreny dels matisos, els colors i les diferents maneres de gestionar-ho. Però ara no toca. Ara toca decidir el marc i desprès ja pintarem el quadre. Hem de fer un exercici d'intel·ligència tots plegats per aconseguir la independència.