La vergonya 

Vivim en una anomalia tan desconcertant que, en contra d’evolucionar cap a la normalització, tendeix a la radicalització i l’enquistament. Perquè al català que es parla al País Valencià, a la Comunitat Valenciana, al Reino de Valencia o, si ho preferiu, a las provincias de Levante (perquè cap sensibilitat si senti exclosa) se l’anomena valencià? Algú em pot explicar perquè una llengua canvia la seva nomenclatura per la del territori on es parla? Algú coneix algun altre cas (mundial) com el que ens ocupa? Potser l’anglès que es parla a Australià s’anomena australià? I l’espanyol que es parla a Argentina, argentí? O el portuguès que es parla a Brasil, brasilè? O el francès que es parla al Canadà, canadenc? O l’àrab que es parla a Marroc, marroquí?

Posats a ser singulars i originals, potser hauríem de batejar el català que es parla a Olot, olotí; el català de Tortosa, tortosí i, perquè no, el valencià que es parla a Borriol, borriolenc. La lògica del mesquí. 

Realment estem davant d’un cas únic, alhora patètic, que deixa al descobert la gran misèria intel•lectual d’una comunitat mancada d’autoestima i que s’avergonyeix de la seva pròpia idiosincràsia. 

Mentre no s’accepti la realitat que et defineix i conforma, mentre no es diguin les coses pel seu nom i es segueixi alimentant l’auto odi, no es podrà ser un país normal i, el que és pitjor, ni tan sols es pot optar a ser un país.