Pepe al Barça?

Seria com, salvant les distàncies, ficar una piranya dins d’un aquari o a Dràcula en un banc de sang. Imprudent i temerari, per no dir, un error monumental. Us imagineu a Pepe vestit de blaugrana trepitjant la mà de Benzemà, patejant l’esquena d’un Ronaldo indefens estès al terra, trencant-li el nas a Sergio Ramos, fotent-li una puntada de peu als ous de Xabi Alonso, recorrent al teatre per exagerar cops inexistents, insultant als rivals i increpant sempre als àrbitres, tinguin o no tinguin raó? Us ho imagineu? Doncs si, perquè és al que ens té acostumats, és la seva naturalesa i no la canviaria per res del món. El que no m’imagino, i aquí estaria la gran diferència, és que jugant al Barça no tindria la patent de cors que té al Madrid, ni gaudiria de la permissivitat que els estaments del futbol espanyol li atorguen, ni la complicitat dels mitjans de comunicació que el lloen i li riuen les gràcies. Pepe al Barça, al marge de no encaixar, duraria menys que un caramel a la porta d’una escola. Pepe és un extraterrestre per al Barça i només pot jugar allà on les condicions li siguin propicies i amb un baix percentatge d’oxigen a l’atmosfera. Pepe fora del Madrid seria com un alien sense cap esperança de vida i amb els minuts comptats.