Qui és el responsable?

Algú a can Barça ho ha d’estar fent molt bé, i quan dic molt bé, vull dir, fantàsticament bé. Ser capaç de convèncer a la FIFA, a la UEFA, a la Federació Espanyola de Futbol, al comitè d’àrbitres europeu, al comitè d’àrbitres espanyol, als mitjans de comunicació europeus més influents i a tots i cadascun dels organismes amb certa ascendència futbolística, perquè apostin pel Barça i l’afavoreixin en totes les competicions en les que participa, té un mèrit extraordinari. I més si tenim en compte els grans dèficits que té el Barça en tots els seus àmbits. Dèficits estructurals, dèficits de planificació i de pedrera, dèficits en les propostes esportives, dèficits en la filosofia del futbol i la seva aplicació pràctica, dèficit en la seva aposta de joc, dèficit en la seva capacitat per generar espectacle, dèficit tècnic en els seus arguments, dèficit en el perfil dels seus jugadors, dèficit en les limitacions tècniques dels seus futbolistes, dèficit en la capacitat tàctica dels seus tècnics, dèficit de compromís i treball dels seus integrants, dèficit de jugadors amb qualitat que marquin les diferències, dèficit de patró de joc i de fidelitat a una determinada manera de fer. De veritat, donaria un ull per saber qui cony ha estat l’enginyer d’aquesta brillant estratègia, que, partint d’una realitat tan poc sòlida i amb tantes mancances i dèficits, ha aconseguit fer del Barça, insisteixo, sense cap mèrit contrastable, el millor equip del món. Algú li hauria d’aixecar un monument per la magnitud dels seus èxits i la perdurabilitat en el temps.