El cel pot esperar

Finalment, una gran noticia! Els controladors (aeris) han arribat a un acord amb l’Administració, que satisfarà les seves necessitats i, de retruc, les nostres. Podrem tornar a volar sense haver de patir per una nova, i sobtada, protesta d’un col•lectiu, a totes llums, maltractat i discriminat. Un col•lectiu que, gràcies a les seves justes reivindicacions, i a la comprensió de l’Estat (que som tots), ha tancat un conveni en el que se’l s’hi garanteix un mínim anual de 200.000 euros i amb la promesa (perquè els diners no ho són tot) d’una reducció gradual de la seva jornada laboral. Una reducció ben merescuda i que ajudarà la conciliació familiar perquè puguin fer la seva feina amb la millor predisposició possible. Treballar poques hores i guanyar molts diners és, sense cap mena de dubte, la solució als nostres problemes i la millor manera de que l’economia general remunti. L’espai aeri torna a estar obert, i amb garanties constitucionals, perquè la societat civil s’enlairi, mentre els que manen segueixen fent volar coloms. El cel pot esperar, però l’eternitat cada cop és més curta.