Plou sobre mullat

Hi ha, bàsicament, dues maneres d’encarar el dia a dia. L’una és queixar-se per tot i de tot, l’altra, obviar les queixes. Entre una i l’altra, un ampli espectre de matisos. Sempre hi ha motius per a la queixa, sempre hi ha coses que no surten com hom preveia o com un s’imaginava. Hi ha situacions que es torcen i que ens desfavoreixen objectivament. Moments en que la raó no està del nostre costat i se’ns encallen els arguments. Instants en els que la pilota cau del costat de la xarxa que no tocava i perdem el partit. O quan la sort ens esquiva i algú s’equivoca. Sempre ens podem queixar i optar per enrocar-nos en la queixa o, per contra, fer un anàlisi rigorós del que ha passat, esbrinar la nostra quota de responsabilitat i buscar la manera de millorar les circumstàncies. M’instal•lo en la queixa o avanço en positiu? Tan fàcil o tan difícil com triar entre: Avui plou i no puc fer res, o, avui plou i podré fer tot allò que no puc fer quan no plou. La culpa no és de la pluja, o del temps, o de la pressió atmosfèrica, sinó de l’actitud que prenem davant la imprevisible meteorologia.