Ai, ai, ai!!!

He rebut amb estupefacció i una certa inquietud, l’ anunciada marxa de Xavier Pascual de la multinacional Toshiba. Sé que ningú és imprescindible i que no és sa que les persones s’eternitzen en càrrecs de responsabilitat. L’alternança i el relleu són bons, i necessaris, per a la dinamització i regeneració de les idees. Però mai deixarà de sorprendre que persones amb la capacitat, compromís i dedicació de Xavier Pascual abandonin un projecte per al que semblen estar predestinats. En aquests darrers anys, Toshiba ha estat, per a mi, Xavier Pascual, i gràcies a ell, la multinacional ha tingut un rostre humà i amable. Espero que la seva marxa no afecti, de retruc, la relació de Toshiba amb l’Europa, una relació basada en l’afinitat personal entre els dirigents de les dues entitats i que, de trencar-se, seria una mala notícia per al Club gracienc. Un sotrac d’imprevisibles conseqüències tal i com està l’economia general i la de l’Europa en particular. Molta sort Xavier Pascual allà on vagis i que el senyor Joao Amaral no ens abandoni a la nostra sort. Tinguem-ho tots present en les nostres oracions.