Nota de tast

“Des de la caiguda de l’apartheid, Sud-àfrica està elaborant cada vegada millors vins que representen una bona relació qualitat-preu en tots els nivells. Encara que Sud-àfrica està classificada com una regió “nou món”, els vins que produeix es poden situar enmig d’aquests dos estils.
Els vins negres són molt notables i solen elaborar-se amb la varietat pròpia del país, la Pinotage –que prové de l’encreuament de la varietat Pinot Noir amb la varietat Cinsault-, que dóna vins negres amb molt de caràcter i notes fruiteres com plàtan i baies vermelles”.

És realment una simple, transparent i innocent nota de tast? Oberta a la interpretació, alguns hi veuran una ajustada introducció al món del vi d’aquella zona i, en canvi, altres hi voldran veure un rerefons social i polític amagat darrera una metàfora etílica. És responsable l’autor de la nota de la seva polièdrica interpretació? On s’han de buscar les respostes és en el cap dels interpretadors, en aquelles persones que adapten els textos a la seva conveniència i, com dirien en castellà, “arrimar el ascua a su sardina”. Hi ha cervells que, es parli de vi, de pa, de melons o de la cria dels estruços, sempre s’ho fan venir bé per trobar, en el text proposat, un significat ocult i que respon a la seva estratègia premeditada. Fan el procés a la inversa, en comptes de llegir el text i atendre al que diu, busquen la manera com pot encaixar en el seu pensament, en la seva idea unidireccional la clau que doni cobertura als seus arguments.
Del vi negre, sempre es quedarà amb el negre. Dels melons podrits, sempre amb els podrits. Processos mentals.