Les portes de l’ infern

Desprès de dècades de pactar amb el poder, de ser la nineta dels ulls de la dictadura i el braç armat de la cacicada, la injustícia i la ignomínia. Desprès de dècades d’aconseguir per via imperativa el que no s’aconseguia per via legal, ara a la casa blanca han decidit pactar amb l’ infern. Buscant influències més altes, o en aquest cas, més profundes, s’han venut l’ànima al diable per mantenir la seva condició de privilegiat en el terrenal àmbit dels mortals. La casa blanca té un soul molt negre i el seu swing sona cada cop més estrident i desarmònic. S’han posat en mans d’un ésser brutalment mesquí i l’han triat, desesperadament, perquè guií el seu escandalós destí. On ha quedat el club senyor que amb vehement insistència ens van vendre? Què en queda d’aquella imatge que el temps i tots els ressorts de l’aparell mediàtic van modelar per embolcallar-lo? El portuguès que comanda aquesta campanya de desprestigi, tard o d’hora, acabarà marxant, però el mal, una vegada generat, és tossut i acostuma a perdurar. La casa blanca està jugant amb foc i és conegut per tothom que, qui juga amb foc s’acaba cremant. S’han obert de bat a bat les portes de l’ infern i el purgatori que s’albira serà llarg i la penitència, antològica.