La porta oberta al Parlament

Desprès de quedar-se en calçotets a l’aeroport i patir una desconcertant moció de censura. Desprès de ser el president amb més èxits de la història del Barça. Desprès de guanyar lligues, copes i champions. Desprès de mostrar quin era el camí amb aquell ja llegendari: que n’aprenguin! Desprès d’alertar-nos: que no nos embauquen, que no estamos tan mal! Desprès de la seva transcendental aportació a l’ornitologia amb la promoció del lloro (que no dels periquitos). Desprès d’esmenar-li la plana al mateix Colombo, jugant a detectius. Desprès dels merescuts i reiterats banys de multituds i també de xampany. Desprès de promocionar insistentment el llum de gas i deixar Espanya a les fosques. Desprès de tenyir el món de blau i grana i deixar Madrid en blanc. Desprès de sortir per la finestra del Nou Camp, ara entra per la porta gran del Parlament de Catalunya guanyant el seu darrer partit. Si, si, la independència entra per la porta de la política sota l’atenta mirada d’un sorprès Rivera que quedarà últim classificat i baixarà a segona.