El papa, la mama?

A mi, la veritat, és que tot això del Papa em deixa bastant indiferent. Ell i els seus viatges no em treuen el són, ni m’alteren els bioritmes. Jo sóc més de la mama. Que voleu que hi faci, reminiscències d’un Edip mal resolt. El papa no acostuma a fer gaire cosa, més aviat res. Ni planxa, ni passa l’aspiradora, ni va a comprar, ni cuina, ni cus, ni...vaja que el seu regne ha de ser, forçosament, d’un altre món. En canvi la mama ho fa pràcticament tot i, gratis! Per tant, em declaro decididament rendit a la mama i a la seva imprescindible terranalitat. El papa que faci el que vulgui, però si la mama be, que vingui.