La meva dimissió
Com no podia ser d’una altre manera, he volgut aprofitar l’oportunitat que m’ofereix el blog per exposar la índole i cronologia dels últims esdeveniments. Els blogs estan, entre altres coses, per això; per donar sortida a totes aquelles coses que mereixen veure la llum perquè tothom ho conegui, ho pugui valorar i en tregui les seves pròpies conclusions. És un acte de responsabilitat i de transparència al que no puc ni vull renunciar. Tothom és prou adult i madur per encaixar la veritat sense eufemismes.
El fets
El passat dimarts, 27 de Juliol de 2010, vaig presentar per escrit, i de manera irrevocable, la meva dimissió com a vocal de la Junta Directiva del CE Europa.
Els motius
La pressió d’un directiu amb l’amenaça de retirar el seu aval econòmic si en un termini de 72 hores no es feia efectiva la meva destitució o, en el millor dels casos, la meva dimissió. Pressió que va ser secundada per un parell més de directius, un, recentment dimitit i també avalador, i l’altre, que en no trobar-se en la mateixa disposició i no poder pressionar amb retirar els avals, ho va fer amenaçant en no assistir a cap reunió de la JD ni a la propera Assemblea General del Club. Davant aquesta situació i per no crear un problema al President i posar en greus dificultats econòmiques al Club, la decisió estava clara. No havia alternativa.
Aquest escrit, com podeu veure, no és un escrit d’opinió, és només informatiu i es cenyeix, sense cap mena de valoració, únicament als fets. Les opinions i els judicis de valor que se’n derivin pertanyen a un altre àmbit que res té a veure amb la intenció d’aquest comunicat i es produiran, si cal, quan s’hagin de produir.
Com no podia ser d’una altre manera, he volgut aprofitar l’oportunitat que m’ofereix el blog per exposar la índole i cronologia dels últims esdeveniments. Els blogs estan, entre altres coses, per això; per donar sortida a totes aquelles coses que mereixen veure la llum perquè tothom ho conegui, ho pugui valorar i en tregui les seves pròpies conclusions. És un acte de responsabilitat i de transparència al que no puc ni vull renunciar. Tothom és prou adult i madur per encaixar la veritat sense eufemismes.
El fets
El passat dimarts, 27 de Juliol de 2010, vaig presentar per escrit, i de manera irrevocable, la meva dimissió com a vocal de la Junta Directiva del CE Europa.
Els motius
La pressió d’un directiu amb l’amenaça de retirar el seu aval econòmic si en un termini de 72 hores no es feia efectiva la meva destitució o, en el millor dels casos, la meva dimissió. Pressió que va ser secundada per un parell més de directius, un, recentment dimitit i també avalador, i l’altre, que en no trobar-se en la mateixa disposició i no poder pressionar amb retirar els avals, ho va fer amenaçant en no assistir a cap reunió de la JD ni a la propera Assemblea General del Club. Davant aquesta situació i per no crear un problema al President i posar en greus dificultats econòmiques al Club, la decisió estava clara. No havia alternativa.
Aquest escrit, com podeu veure, no és un escrit d’opinió, és només informatiu i es cenyeix, sense cap mena de valoració, únicament als fets. Les opinions i els judicis de valor que se’n derivin pertanyen a un altre àmbit que res té a veure amb la intenció d’aquest comunicat i es produiran, si cal, quan s’hagin de produir.
9 comentaris:
Volem publicats els noms d'aquests tres personatges.
No els volem a l'Europa.
Volem els seus noms...per després, demanar els seus caps
Muchas gracias, Pep, por tu dedicación al club y por las horas invertidas en desarrollar el proyecto que empezamos juntos en febrero de 2007, todos con gran ilusión.
Lo principal es el club, y lo secundario, son las personas que lo dirigen. Estas se equivocan y aciertan, y en tu caso, ha habido de todo.
No hay duda que hiciste mucho daño, quizás demasiado, a algunos compañeros de Junta, probablemente sin querer, cuando hubiera sido mucho más fácil conversar con ellos y plantear tus discrepancias, si las había, pero no, no, tú escogiste este anónimo y ameno blog como medio para manifestar tus opiniones y descalificaciones, algunas humillantes y rozando el insulto personal, hacia las personas a las que iban dirigidas.
Pero, en fin, no te guardo ningún rencor por el daño que has generado a quien no se lo merecía, pero me quedo con tu ilusión y dedicación a nuestro club, que es lo que más me preocupa. El club será siempre lo primero.
Javier
Quina gran pèrdua, ells s'ho perden però no pensen amb el club, està clar....Pues si lo que más importa es la ilusión, la dedicación y el club,Javier lo siento pero te contradices, explicamelo pq no lo entiendo. lo único que entiendo de tu escrito es que se antepone el supuesto daño a alguien antes que al club.
Aclarate. O club o "alguien" de la junta. Esto igual se lo tendrias que decir a ellos, 1o club después junta.
Eva Miret Turró
Ja veus Eva, tu tan lluny i tan clarivident.
Eva, si coneguesis al personatge encara l'entendries menys. Quina casualitad que els problemes que ha tingurt el Pep hagin estat sempre amb les mateixes persones, persones que han mirat com treure profit del seu carrec sense tenir en conte el Europa. Persones que es pensaben que podien fer el que els i passes pels nasos sense que ningu els hi cantes la canya. Aquest ha estat l'error o la virtut del Pep i se l'han carregat. Pero tranquila que tothom els coneix.
Ricard
Hola pep, gracies per tot el que m'has ensenyat i apres gracies a tu, i felicitats per la feina feta.
roger amigó
No m'extraña este tipo de juegos sucios en la entidad de la vila de gracia, hace muchos años que esta corrompida, donde reina el kaos permanente, podria hablar pero no lo haré, pero esta claro que la gente valida esta fuera, y a mucho se les aguanta porque cuesta mucho dinero hechar.. y algunos sabreis a quien me refiero..
Tant com "corrompida" no m'atreviria a dir-ho, però hi ha elements que es creuen que l'Europa és el pati de casa seva. I tothom sap que al pati acostumen a jugar els fills.
Pep moltes gràcies per aquests anys dedicats al club. Jo malauradament no se gaire de la junta directiva, poder jaés hora que mespavilés una mica després dels 9 anys magnifics que porto jugant en aquest club.
Com no ser gaire de les tasques de la junta directiva, et dono les gràcies per haver estat en presència durant uns anys en els partits que disputavem el meu equip i les cròniques casi poemes que feies dels nostres partits, la teva ajuda ens ha ajudat a ser on som.
Gràcies
Riki
Publica un comentari a l'entrada