Orígen

Es tope de buena. Superpsicológica. Me rallé un montón. Així li explicava (i ho va clavar) un paio al seu col•lega, mentre es cruspien el bocata de l’esmorzar, la impressió que li va causar la darrera peli del Leonardo di Caprio: Orígen. Jo no ho hagués pogut dir millor, ni amb menys paraules. La concreció personificada, despullada de qualsevol accessori innecessari. Un prodigi de síntesi fora del comú. Poca cosa més a afegir, potser que li sobra una mica de soroll que et distreu de la trama, una trama, per cert, original i perfectament encastada i que es fa fàcil de seguir malgrat la complexitat de la seva proposta. Una peli que et fa estar alerta i no et permet cap distracció i molt menys que facis una becaina, per lleugera que sigui, perquè et pot passar com al meu veí de butaca, que al final de la peli es queixava a la seva parella: no he entès res. I la dona li responia amb sorna: això és que has entrat en un somni de tercer nivell i encara hi ets: mira com segueix girant la baldufa...I el paio flipava.