Doblegat fins a l’extrem*
Belvedere: segueixes pensant que el projecte és vàlid?
Son of belvedere: sí, ho segueix-ho pensant.
B: encara creus en el que estàs fent?
Sob: encara hi crec, tant o més que el primer dia, però no cegament.
B: millor. Així podràs veure allà on t’equivoquis i seràs capaç de corregir-ho. Identificar els errors forma part de la solució.
Sob: però no és gens fàcil...
B: qui ho diu que ha de ser fàcil? El que no pots fer és deixar-te contaminar. Que la pressió, el negativisme i les idees destructives et paralitzin i et facin desistir del teu objectiu. Moltes seran les veus que des de posicions còmodes i gens compromeses demanaran canvis i més canvis. Apostaran per estripar-ho tot quan arribin els primers contra temps. Exigiran tallar caps empesos per la bogeria i la desraó. Voldran cremar-ho tot perquè el seu habitat natural és la terra erma. Però no et deixis intimidar, el que tu creus és més important que el que ells volen.
Sob: se suposa que he de tenir la consciència tranquil•la. Vaig prometre treball i més treball i ningú m’ho podrà retreure. Veníem del no res i molts pocs saben el que ha costat arribar fins on som ara. Tots els projectes tenen un temps per a ser desplegats i han de tenir un marge per a ser aplicats. La paciència sobre una base solvent és el millor instrument per assolir els objectius desitjats.
B: cert, així és. I així ha de ser, malgrat les incerteses puntuals i les inèrcies negatives. Tots els recorreguts tenen les seves etapes fosques i/o pocs brillants, però aquestes també formen part del trajecte. Sobreposar-se, no inquietar-se, no perdre la confiança ni la fe, trobar la sortida del túnel et fa més fort i créixer en l’autoestima. I no oblidis mai que els que critiquen només són crítics i en canvi els que comanden el projecte, els encarregats de dur-lo a terme són els veritables protagonistes. Segueixes pensant que el projecte és vigent?
Sob: ho penso.
B: encara creus en el que fas i segueixes tenint ganes de fer-ho?
Sob: hi crec i en tinc més que mai.
B: n’estava segur.
*Això ho vaig escriure just una setmana abans de la meva forçada dimissió, el gruix del text segueix sent vàlid, el final, malauradament no.
Belvedere: segueixes pensant que el projecte és vàlid?
Son of belvedere: sí, ho segueix-ho pensant.
B: encara creus en el que estàs fent?
Sob: encara hi crec, tant o més que el primer dia, però no cegament.
B: millor. Així podràs veure allà on t’equivoquis i seràs capaç de corregir-ho. Identificar els errors forma part de la solució.
Sob: però no és gens fàcil...
B: qui ho diu que ha de ser fàcil? El que no pots fer és deixar-te contaminar. Que la pressió, el negativisme i les idees destructives et paralitzin i et facin desistir del teu objectiu. Moltes seran les veus que des de posicions còmodes i gens compromeses demanaran canvis i més canvis. Apostaran per estripar-ho tot quan arribin els primers contra temps. Exigiran tallar caps empesos per la bogeria i la desraó. Voldran cremar-ho tot perquè el seu habitat natural és la terra erma. Però no et deixis intimidar, el que tu creus és més important que el que ells volen.
Sob: se suposa que he de tenir la consciència tranquil•la. Vaig prometre treball i més treball i ningú m’ho podrà retreure. Veníem del no res i molts pocs saben el que ha costat arribar fins on som ara. Tots els projectes tenen un temps per a ser desplegats i han de tenir un marge per a ser aplicats. La paciència sobre una base solvent és el millor instrument per assolir els objectius desitjats.
B: cert, així és. I així ha de ser, malgrat les incerteses puntuals i les inèrcies negatives. Tots els recorreguts tenen les seves etapes fosques i/o pocs brillants, però aquestes també formen part del trajecte. Sobreposar-se, no inquietar-se, no perdre la confiança ni la fe, trobar la sortida del túnel et fa més fort i créixer en l’autoestima. I no oblidis mai que els que critiquen només són crítics i en canvi els que comanden el projecte, els encarregats de dur-lo a terme són els veritables protagonistes. Segueixes pensant que el projecte és vigent?
Sob: ho penso.
B: encara creus en el que fas i segueixes tenint ganes de fer-ho?
Sob: hi crec i en tinc més que mai.
B: n’estava segur.
*Això ho vaig escriure just una setmana abans de la meva forçada dimissió, el gruix del text segueix sent vàlid, el final, malauradament no.
3 comentaris:
Y aunque los ánimos parecen estar muy tocados, me consta que el proyecto seguirá su camino, a pesar de todo porqué ya toca empezar a cosechar éxitos de lo que se empezó a sembrar. Éxitos que, no lo dudes, seran tuyos también.
Y no dudes tampoco que torres más altas han caido, aunque quizas no eran tan gordas....
Pep, no soc original ja que no soc el primer i segur que tampoc seré l'últim en agrair-te el teu desinteressat esforç per millorar el futbol base.
Però no vull deixar de dir-te: Gràcies per tot!! I Fins aviat!
Pere
es treballa millor desde l'ombra. Si realment creus en el teu projecte, nomes cal trobar el instrument que, ben dirigit, t'el dugui a terme.
Estem amb tú.
Publica un comentari a l'entrada