Anar o anar, on és el dilema?

Si ets dels que acostumen a anar a votar o delegues i deixes que altres ho facin per tu. Si ets dels políticament actius o tant se te’n fot la política i els seus mecanismes indesxifrables. Si ets dels que s’impliquen socialment o dels que somiquegen tot l’any. Si ets dels que penses que anem avançant i que paga la pena l’esforç o ets dels que renegues en arameu i no hi veus cap sortida. Si ets dels que s’hi posen perquè creuen que les coses poden canviar o ets dels que fa temps que han abandonat qualsevol quota d’esperança. Si ets dels que picaran pedra fins esgotar el jaciment o ets dels que en qualsevol pedra hi veuen una muntanya insalvable. Si ets del parer que la suma de petits esforços aconseguiran objectius aparentment impossibles o ets dels que es mantenen al marge, aïllats i en silenci, mentre veuen passar la vida per la finestra. Siguis com siguis, demà hi hauràs d’anar; perquè el que allí passi ens competeix a tots i ens afectarà a tots. Ningú hi pot quedar al marge, perquè s’han acabat els marges. El sentit de la responsabilitat ens vol protagonistes, siguem el que siguem, vinguem d’on vinguem i pensem el que pensem. Hi ha moments que, en si mateixos, són Història i no estaria de més que tots plegats, sense excepcions, hi prenguéssim part.